Llegítims desigs: poema a la independència
Al bell mig del cervell
allunyant la pols i la cendra
respirant sempre esperança
contemplant glorioses petjades de temps reculats
que mai ningú no podrà esborrar,
s'hi marca el profund anhel de la nostra Llibertat.
Espirals geomètriques d'antigues i fermes arrels
es lliguen amb els plançons de velles soques que han deixat triomfants esclats de
grandesa, proclamant
la Independència de la nostra Nació.
Novament ens abrasen els "cops de falç"
del nostre gloriós Himne.
El vent de la memòria, encara que lligat amb la incertesa de la baldufa,
ens marca la terra que tenim i que tindrem.
Origen d'un Món Nou sempre nostre,
oxígen net de la Lluna en quart creixent,
alè de boira freda que va guanyant escalfor,
àtom de lluent rosada que pren brillantor,
principi i fi d'una constant oració.
Això és la nostra Independència.
Lluís Barjau. Setembre 2010, Diada Nacional
Comentaris