Poema de Nadal de Lluís Barjau
Qui podrà veure, aquest Nadal, en
mig de la palla, l'espiga d'or, quan el
Món està enfollit per la riquesa i el
benestar?
On et trobaré , aquest Nadal, Nen que
ets camí, primavera i música si la gent
busquen amb afany regals
que s'esvaneixen?
Com aconseguiré contemplar, aquest
Nadal, les molses florides plenes
d'aromes desconeguts veient que
tothom cerca flors exòtiques sense
perfum ni consistència?
Quan desapareixeran, aquest Nadal,
enveges, odis i venjances si la
Humanitat no sap apreciar el teu
valuós missatge i ponderar la
teva excelsa vinguda?
Algú podrà saber, aquest Nadal, el
fons del teu sublim misteri, si el
materialisme i el poder envaeixen i
corrompen els dirigents
i les classes socials?
Assoliré, aquest Nadal, desfer inútils
lligams en veure que hom està aferrat
en les enganyoses cadenes d'un Món
disbauxat que no sap on va?
Respon-me Nen, tu qu ets suprerma
intel·ligèncai, bé infinit i felicitat per
sempre.
Mira la gent desolada que, impotent,
cerca solucions ensopegant sempre
ens els mateixos esculls.
Atorga'ns el bé de la Pau i el goig
etern encara que, en les obagues del
cor, hi continuïn naixent males herbes
i espines
Lluís Barjau
Nadal 2011
Comentaris