Un músic d'èxit
La dècada dels vint i principis dels trenta del segle passat foren, segurament, els millors anys musicalment parlant del mestre Blanch. Per una banda, durant aquest període Josep Blanch formava part de la Cobla Peralada, una de les més prestigioses de la Catalunya del moment. Per l’altra, el músic passava a situar-se en una posició destacada com a compositor dins del territori català.
[1] Targeta promocional de La Principal de Peralada. Fons Rafael Blanch Via.
És l’època en què de la seva ploma surten les sardanes més conegudes i inspirades, i la seva popularitat en el món sardanístic és més notòria. A principis dels anys vint, de les 28 audicions de sardanes que van tenir lloc a Barcelona, Blanch es trobava entre els compositors preferents i ocupava el sisè lloc, després de Josep Vicens, Morera, Mercader, Bou i Molins.
[2] Programa de l’Orfeo Gracienc d’una audició de sardanes del mestre Josep Blanch. 1927. Fons Rafael Blanch Via.
D'acord amb les dades del Foment de la Sardana de Barcelona, l'any 1927 foren interpretades, arreu de Catalunya, 496 sardanes. Blanch, amb 25 sardanes, ocupava el setè lloc, després de compositors de gran prestigi com foren Morera, Garreta i Toldrà, entre d'altres. El Mestre establí amistat amb els tres músics esmentats, tal com ens mostra aquesta correspondència de Blanch amb la vídua de Juli Garreta:
[3] Correspondència entre Josep Blanch i la vídua de Juli Garreta. 1947 Fons Rafael Blanch Via.
Les sardanes del Mestre Blanch foren interpretades a gran part del territori català -Figueres, Girona i Barcelona en són exemples- i, en alguns casos, també fora d’aquest, com és el cas de Madrid.
[4] Programa de les Fires i Festes de Santa Creu de Figueres, on la Principal de Peralada interpretà una peça del mestre Blanch: Embruixada. Fons Rafael Blanch Via.
[5] Programa de Foment de la Sardana de Sabadell de 1921, on actuava La Principal de Peralada. En aquesta audició es van interpretar dues peces d'en Blanch: Castellonina i La Masovera guapa. Fons Rafael Blanch Via.
[6] Programa de les Festes del Roser del barri de Sarrià de Barcelona de l'any 1922, on actuava la Cobla Peralada. De la selecció de sardanes, hi ha tres peces del Mestre Blanch: Mediterrània, Sempre gentil i Abrilenca. Fons Rafael Blanch Via.
[7] Programa de les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona de l'any 1927, on es va estrenar la sardana premiada Gracieta de Josep Blanch. Fons Rafael Blanch Via.
[8] A la Sala d'audicions de l'Orfeó Gracienc es va realitzar un concert que incloïa la sardana Gracieta de Josep Blanc. Programa del concert organitzat pel foment de la Sardana de Barcelona de l'any 1929, amb motiu del IV concurs per a l'adjudicació dels Premis Sant Jordi. Fons Rafael Blanch Via.
[9] Actuació de la Principal de Peralada a la Festa Major d’Espolla de l’any 1934. Fons Rafael Blanch Via.
[10] Carta d’agraïment dirigida al mestre Blanch per tal d’aportar l’estrena de la sardana La Castanya al concert de l’11 de gener de 1948 al Palau de la Música de Barcelona. Fons Rafael Blanch Via.
[11] Programa d’una audició de l’associació Anella Sardanista Almogàvers que es va realitzar a Madrid l’any 1953. En el seu repertori estava inclosa la seva sardana que porta per títol Obsessió. Fons Rafael Blanch Via.
[12] Concert al Palau de la Música de Barcelona. 1961. El repertori inclou la sardana La Molinera i el Músic de Blanch. Fons Rafael Blanch Via.
Com a conseqüència d’aquest èxit, l’any 1927 el Foment de la Sardana li atorgà el Premi Sant Jordi per a sardanes o gloses de tema lliure amb la composició Gracieta, una glosa per a cobla de la cançó popular que rep el mateix nom.
[13] Gracieta. 1927. Fons Escola Municipal de Música Antoni Agramont.. Col·lecció Pere Cortada.
[14] Al Palau de la Música Catalana es va fer una audició, on fou convidada la cobla-orquestra La Principal de Peralada. Es va interpretar la sardana premiada Gracieta de Josep Blanch. Programa de Foment de la Sardana de Barcelona 1927. Fons Rafael Blanch Via.
De la bota del racó va ser premiada en el Concurs Barcino l’any 1948 amb el premi “Enric Morera”, que corresponia a la categoria de sardana de tema lliure de construcció tècnica més original.
[15] Programa de Sardanes del Concurs Barcino de sardanes per a cobla. 1948. Fons Rafael Blanch Via.
[16] Carta dirigida al Mestre Blanch sol·licitant les particel·les de la sardana La Bota del racó, per tal que la cobla de Barcelona preparés l'audició de les sardanes premiades en aquest concurs. 1948. Fons Rafael Blanch Via.
[17] Escrit de Josep Blanch explicant les motivacions que el portaren a escriure la sardana La Bota del Racó. Fons Rafael Blanch Via.
[18] La Bota del racó. 1948. Fons Escola Municipal de Música Antoni Agramont.. Col·lecció Pere Cortada.
La figura del mestre Blanch perviu en el temps i al llarg de la seva vida se li fan diferents reconeixements:
[19] Guió de l'homenatge de Ràdio Joventut de Barcelona dins el programa radiofònic La Dansa Més Bella. 1955. Fons Rafael Blanch Via.
[20] Llibret de l’homenatge que la comissió de Festes del Carrer Vallespir de Barcelona va realitzar al compositor Josep Blanch. 1947. Fons Rafael Blanch Via.
[21] El Circulo Sardanista de Barcelona l'any 1954 realitza dues activitats en relació al mestre Blanch. La primera és una audició d'una selecció de gravacions en disc, d'obres per a cobla de Josep Blanch Reynalt, comentades per Jaime Vilalta. I en segon lloc una exposició monogràfica sobre el mestre que contenia programes, cartes, partitures, etc. Fons Rafael Blanch Via.
L’any 1963 se li fa un primer homenatge a Castelló d’Empúries. Fou organitzat i patrocinat per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i comptà amb la col·laboració de la Societat Aires Nous. A banda dels actes previstos, es va posar el nom de mestre Blanch a un dels carrers de la vila, nom que encara es manté avui dia.
[22] Programes de l'homenatge a Josep Blanch i Reynalt. 1963. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.
[23] Discurs de Joan Casadevall, com a membre de la Societat Aires Nous, en motiu de l’homenatge al mestre Blanch de l'any 1988. Fons Oriol Casadevall Crespo.
I l’any 1988, amb motiu del centenari del seu naixement, se li fa un segon homenatge.
[24] Programa de l’homenatge a Josep Blanch i Reynalt. 1988. Fons Constantí Turró Fontclara.
Algunes de les seves peces foren gravades en disc. L'any 56 és enregistrada la sardana La Molinera i el músic, tot i que sabem que no és la primera gravació de les seves composicions.
[25] La Sardana. (1956), núm. 1
L'any 1975 la Cobla Montgrins edita un disc homenatge al mestre Blanch. En aquest, podem escoltar-hi algunes peces sardanístiques com són La Masovera guapa, Flor ciutadana i La Noia matinera, entre d'altres.
[26] Cobla Montgrins. Castelló d'Empúries 1888-1954. Edita amics de Josep Blanch i Reynalt de Castelló d'Empúries, 1975. Fons Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries.
L'any 2001 es fan dues noves gravacions de peces d'en Blanch, una feta per la Cobla Rosinyolets, amb les peces Galanteig i Batecs del poble. I una altra de la cobla Principal de la Bisbal, que conté sardanes com El Judici final, Heroica, Fantàstica, etc., algunes de difícil interpretació.
I els reconeixements no acaben aquí: el passat 10 d’agost de 2017, la Cobla Marinada també va presentar un disc en homenatge al mestre Blanch. En aquest disc es recuperen algunes de les seves peces inèdites que, tal com diu el seu director, Marc Timón, “havien quedat en l’oblit però que estan perfectament a l’alçada de les seves composicions més conegudes i celebrades”.
Quan s’escriu sobre la figura del mestre Blanch també es posa de manifest que fou un músic i compositor de prestigi reconegut.
“Josep Blanch Reynalt ocupa un lloc perfectament definit en el nostre panorama musical. Les seves sardanes són pastades per una mà valenta, ardida, forta i viril. Tenen tot l'encís de la terra que els hi donà l'escalf i es manifesten amb un llenguatge de vegades brau i ferm, altres més sutil..." .
[27] Molero Pujos, E.”Blanch Reynalt: record i ofrena”. VI Aplec de la Sardana. Figueres. (21 maig 1967), p. 12.