« Tornar a la web de la Biblioteca Ramon Bordas i Estragués

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Epíleg

L'exposició porta el títol de Josep Blanch i Reynalt, un apassionat per la música, perquè hem cregut que la passió que sentia pel món de la música en general, i per la sardana en particular, definia molt bé la seva personalitat. Aquestes paraules del mestre Blanch en són un reflex:
"Si , sento l'emoció de les places rurals, plenes de gom a gom, en les diades majoneres. Sento l'halo tebi i estimulant de les places de l'Empordà. Aleshores, en aquests moments, els dits i la boca segueixen el ritme del cor inapel·lable. La dansa és una vibració col·lectiva..." [1]
I de fet aquesta passió la va saber transmetre als seus alumnes i també a la seva família. Fill de fuster, entre els seus avantpassats no hi havia cap músic, però tres dels seus germans es van dedicar a la música, cinc dels seus nebots també foren músics professionals i actualment tres besnebots es dediquen a la música.

Albert i Galter, Ernest. “Els nostres compositors. Retrats. Josep Blanch Reynalt”. La Dansa més bella: portantveu del foment de la sardana. Figueres (1931).



 

Músics de la família Blanch:

 


Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal