« Tornar a la web de la Biblioteca Comarcal del Pla de l´Estany

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Any 2017 Aurora Bertrana - 2

Miquel tenia un o dos anys quan per primera vegada oí la paraula mar. No en comprenia la significació però l'escoltava amb una llei d'encatament perquè era curta i sonora i també perquè Carolina la clamava més que no pas la deia.

"Irem a a la vora del mar", feia Carolona,  els seus brillaven i una flama d'entusiasme li encia les gales. Miquel repetia:

" Ma...ma...tustant amb les seves manetes el rostres bru i rialler de la dida.

Molt abans de poder dir mar amb r final, Miquel deia teta, papa, mama, popa; n'estava d'allò més orgullós.


Carolina era per a Miquel no menys que una deessa o una fada. Quan el marrec gemegava, aquest ésser sobrenatural acudia, el prenia en sos braços i amb un gest majestuós li ofrenava el sí. Miquel s'hi precipitava amb la boca goludament oberta i...oh, meravella, un mannà tebi i ensucrat rajava de Carolina!

Camins de somni. Aurora Bertrana. Albertí/Lletres, 2008, p. 7.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal