Llibres i companyia

El Club de lectura de la biblioteca Ramon Vidal de Besalú ha creat el projecte Art i literatura.

Es tracta "d'aprofitar"els artistes locals i els seus espais per fer les trobades del club, escollint sempre un llibre que hi tingui relació.

La primera proposta va arribar a través de Kel Domènech, escultor, ebenista, historiador, col·leccionista, antiquari, dissenyador i filòsof fusionats en una mateixa ment que crea escultura en format peça única i amb ferm compromís de no repetició.

La novel·la escollida va ser La noia de la perla de Tracy Chevalier. La trobada es va celebrar el 30 de setembre de 2011 a la galeria de l'artista, un lloc molt confortable ple d'obres seves amb una llum espectacular. Ell havia ambientat l'entrada tal i com va deduir que devia ser l'estudi del pintor Johannes Vermeer quan va pintar el quadre, i tot plegat  va ser fantàstic, com es pot intuir per la foto.

En acabar la tertúlia, en Kel Domènech va ensenyar el seu taller als assistents i va explicar com crea les seves peculiars escultures, fent de tot plegat una vetllada molt interessant. També va enviar una explicació i fotos de la trobada a la mateixa Tracy Chevalier... i va rebre resposta!

From: Tracy Chevalier <hello@tchevalier.com>
Date: 2012/2/8
Subject: RE: Kel Domènech from Catalonia
To: "Info Kel Domenech.com" <info@keldomenech.com>


Dear Kel Domènech,
 
A very belated thank you for your email and my apologies for not getting back to you sooner! It has been a crazy year and Tracy says she’s embarrassed at being so far behind with correspondence. She has, however, read your email and thanks you for sharing the photos.
 
Tracy is now busy revising her next novel, due to be published in Spring 2013, which is about an English Quaker family who emigrate to Ohio in 1850 and end up working on the underground railroad to free slaves.
 
Best wishes and happy reading!
 
Yours sincerely,
Alexandria Lawrence (for Tracy Chevalier)
 
http://www.tchevalier.com

La segona trobada va ser al Micromundi, l’únic i més variat museu de miniatures de l'estat espanyol. Un món màgic i fantàstic on s'hi troba l’art de l’impossible, tal com es presenta a la seva web molt encertadament. Allà pots passar-ti una bona estona admirant peces que sembla impossible que puguin existir, com per exemple la catedral de Girona o el pont de Besalú dibuixats damunt d'una agulla de cap. Realment impressionant. En Lluís Carreras, el seu propietari i director, ha viatjat per tot el món buscant peces.

La novel·la escollida va ser Els privilegiats de la Núria Perpinyà, que ens havia recomanat l'Ada Castells en un curs de formació específic per a Llibres i Companyia encarregat a finals del 2007. Segons ella, recorda Els mestres antics de Thomas Bernhard.

La trobada del club va ser el 13 de gener de 2012. la novel·la de la Perpinyà parla d'un lloc molt diferent del que es visitava, el Museu Filantròpic, que només exposa reproduccions i representa la cultura en un món globalitzat. Una ocasió com una altra per conjugar lectura, visites i bona companyia en un lloc privilegiat com Besalú.

Moltes gràcies a la Fina Pont pel seu reportatge, esperem que segueixin tan animats i plens de bones idees. Acabem amb una foto que ens fa "dentetes" als que no hi vam poder assistir:

[Foto: Mont Pujolriu, tècnica del museu]

[Foto: http://fototossa.blogspot.com]

Tossa de Mar, perla de la Costa Brava, 5.917 habitants, només dos dels quals ( DUES de LES quals) treballen a la Biblioteca Pública: la Carmen i la Dolors.

Acaben de complir la trobada número 100 del seu grup de lectura, un dels pioners del país amb 10 anys de vida, ben profitosos si valoreu el llistat de títols i el breu resum, sense cap mena d'auto-bombo, que han publicat en el seu blog.

Val la pena. No fa falta que m'allargui més, aneu-hi de seguida i opineu si estic exagerant o no. Chapeau, que diuen els francesos!

De tot cor: MOLTÍSSIMES FELICITATS!

Crònica de la Cristina Rufí, directora de la biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí i l'Estartit,  enviada especial per a "Llibres i Companyia" a la desembocadura del Ter:

El passat divendres dia 27 de gener ens va venir a visitar en Javier Zuloaga al nostre club de lectura. Ell és un escriptor amb curiositat, capaç d’entendre totes les realitats que envolten una societat, només cal donar un cop d’ull al seu blog, ple de dades interessants sobre història, política i societat. És periodista i encara que actualment no n’exerceixi, com a tal li agrada descriure diferents mons i escenaris socials. A Librería Libertat vol mostrar aquesta complexitat , però no ho fa a través de la descripció, sinó que crea una trama amb totes les tècniques de la narrativa literària de ficció.

El tronc principal de la novel·la és la unió de quatre personatges arran d’un fet, un tret dins la Librería Libertad, a ple barri del Raval. Així és com comença i així és com atrapa la novel·la. Els lectors presents al club de lectura vam estar d’acord que la Laia, un dels quatre personatges principals, està molt ben construït i que sobta el fet que sigui una noia i a més a més jove. En Javier ens va recalcar que sempre es documenta i que tot té una base real. Després altres personatges secundaris entren en escena: una gitana, una pianista jubilada, els propietaris de la llibreria, un comissari jubilat... La trama es va teixint fins al final, quan una frase final molt ben aconseguida ens confirma el que podríem haver sospitat abans.

En definitiva, Librería Libertad és una novel·la coral, policíaca, distreta i capaç d’ensenyar-nos diferents vessants del món que ens envolta. Si no l’heu llegit us animem a fer-ho, sinó només cal esperar, sí, esperar que arribi aquesta quarta novel·la que ens va dir que tenia molt avançada. O si ho preferiu llegir alguna de les seves dues novel·les anteriors. Ja ho sabeu, des de la biblioteca sempre us    convidem: Llegim? (*)

NOTA: Llegim? és el nom del grup de lectura de la biblioteca Pere Blasi, que està a punt de complir els 5 anys de vida.

Al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona (carrer Bernat Boades, 5) disposem d'un lot de 20 exemplars de Librería libertad destinats al préstec per a clubs de lectura.

El 18 de gener de 2012, David Cirici va presentar a Banyoles la seva darrera obra, I el món gira,  inspirada en el cas Millet i guanyadora del premi Prudenci Bertrana de novel·la 2011.

La Biblioteca de Banyoles, amb la col·laboració de la llibreria L'Altell, va organitzar la trobada amb l'autor, escriptor, filòleg, guionista, publicista i col·laborador del diari Ara.

L'obra, publicada per Columna, és, segons el mateix autor, "una novel·la de realisme sociològic, un retrat d'un moment de crisi amb una mirada irònica".

En aquest enllaç podeu sentir un fragment de la transmissió que va oferir Ràdio Banyoles.

Les properes sessions de clubs de lectura basades en aquesta obra tindran lloc a la biblioteca Just M. Casero de Girona (21/3/12) i la Ramon Vidal de Besalú (27/4/12).

Només juga, diverteix-te i gaudeix del joc (Michael Jordan)

Jo crec que hauria d'inventar un joc en el que ningú guanyés (Jorge L. Borges)

Des d'octubre a desembre del 2011, cada dilluns s’ha proposat un enigma literari per animar el blog de Llibres i Companyia.

Ha estat una tardor ben acolorida i retratada, plena de satisfaccions i sorpreses.
El blog ha registrat un allau de noves visites, però l’objectiu -per Shakespeare!- no era en cap moment fer pujar les estadístiques. Preteníem recordar títols i autors d’una manera divertida i poc costosa. Parlem del cost econòmic, perquè la dificultat d’endevinar-ho era relativa, només calia un xic d’imaginació i/o un bon catàleg.

El toc gironí va ser un valor afegit, per presumir d’allò que tenim i demostrar que no té res a envejar als productes d’importació. En poques paraules, vam voler fer protagonistes els nostres escriptors. Vam mirar que hi hagués un equilibri entre homes i dones, antics i moderns, clàssics i novells. Si algú no hi ha sortit, no ha estat per cap criteri de selecció que no fos estrictament geogràfic, potser perquè els seus títols no eren fàcils de “giroglificar”.
Hem escollit autors consagrats, encara que no fos l’any del seu centenari. I altres menys coneguts, en senyal d’agraïment i homenatge a una tasca que, per desgràcia, mai no es reconeix prou.

Un dimecres extra, vam col•laborar amb un dels pioners del món blogaire català, que de jocs literaris, constància i coneixements en pot donar exemple, i junts vam fer un regal a un gran savi que viu a l’exili (i ens llegeix!).

De propina, vam sortir per la “tele”. En un telenotícies local, d’acord, sense fer rècords d’audiència... però ens van donar 10 minuts de glòria per parlar d’allò que ens apassiona més, que és la lectura.

3 mesos recollint agraïments, felicitacions, somriures i comentaris.

13 setmanes fent de paparazzis des de la Fundació Pla fins el cementiri de Lloret, barallant-nos amb l’escàner i el photoshop, buscant sobres de correu aeri per les llibreries i altres peripècies molt interessants.

Però la part més gratificant, la que ha valgut més la pena, la que mai reflectirà Google Analytics, és la complicitat amb els autors. Els vius, és clar, amb els altres encara no hem aconseguit comunicar-nos-hi:

Les cartes meravelloses que ens ha escrit en Joaquim Carbó, ídol de tantes infàncies; la modèstia d’en Lluís Muntada; les paraules, poques però justes, d’en Miquel Martín; l’agraïment d’en Salva Macip, un geni sense fums; la disponibilitat total i absoluta de l’Agustí Vehí; la resposta immediata d’en Vicenç Pagès; el suport dels companys d’ofici.

Les persones són les que donen sentit a aquests edificis tan útils i tan estesos que anomenem biblioteques. Els que llegeixen i participen, per una banda, i els que les omplen de contingut, escrivint unes quantes pàgines diàries que alegren la vida. 

Esperem que sorgeixin moltes més ocasions de col•laboració. De moment, moltes gràcies i FELIÇ ANY NOU!

Núria Esponellà (Celrà, 1959), a la dreta, escoltant la presentació de la Marta Vilella.

És filòloga i professora. Inicia la seva trajectòria literària en la poesia. És autora de novel·les com Gran Cafè (1998), Un moment a la vida (1999), El mateix vell amor (Premi Ciutat de Badalona,2000), Temps de silenci (novel·la basada en la sèrie televisiva, 2002) , Sunitha (2003), una novel·la testimonial sobre l'experiència de l'apadrinament a l'Índia i La Travessia (2005).

Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals cal destacar el Premi Ciutat d'Olot (1986), el Premi Mercè Bayona atorgat al poemari Un vent, una mar ( 1994), el Premi Goleta i Bergantí per La mirada de la gavina, prologat per Miquel Martí i Pol (2001).

També li ha estat atorgat el Premi Bonmatí de periodisme i el IV Premi Columna per la novel·la La travessia.

[Font: AELC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]

La foto que il·lustra aquest post es va fer a la Biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí durant la tertúlia literària "Llegim?" dedicada a La Travessia (28 de març de 2011). Però de fet el darrer GIROGLÍFIC es referia a la novel·la Rere els murs, que l'autora ha estat promocionant a les nostres biblioteques des de finals del 2010 fins a finals del 2011, en una marató que l'ha portada a Begur, Santa Coloma de Farners, Roses, Sant Hilari, Vilobí, Blanes, Santa Cristina d'Aro, Figueres, Sarrià de Ter, Arbúcies i Llançà. També van gaudir d'aquesta novel·la els clubs de lectura de Calonge, Palamós i Hostalric, entre d'altres.

La novel·la està ambientada al monestir de Sant Pere de Rodes al segle XII i va ser premiada amb el Nèstor Luján de novel·la històrica 2009.

Tot un exemple de col·laboració entre els autors i els lectors, amb la biblioteca pública com a espai d'acollida i de trobada. Moltes gràcies, Núria, esperem que en tinguis tan bon record com tots nosaltres!.

El darrer giroglífic, a més d'amagar el títol d'una novel·la d'autora gironina, vol ser un homenatge a tot el que els llibres representen per nosaltres. Deixeu els vostres comentaris, que seran validats el dia 9 de gener de 2012. Bon any nou, que no us faltin ni LLIBRES ni COMPANYIA !!!!

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958)

El giroglífic d'aquesta setmana, amb 3 respostes correctes d'un total de 4 comentaris, es referia a una perla rara de la novel·la en català:

La Ginesta : un blues empordanès : novel·la negra. Perpinyà : Mare Nostrum, 2010

Ginesta pels morts pels amics...que són cada dia més, sobretot d'ençà que l'autor ha guanyat el premi Crims de Tinta 2011 amb una altra novel·la publicada a La Magrana, Quan la nit mata el dia.

De l'autor podem dir que té un currículum soprprenent.

És doctor en Història per la UAB. Ha compaginat la seva tasca professional a la Guàrdia Urbana de Figueres des del 1982, on ocupa actualment el càrrec de sotsinspector, amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització. Fou professor d’Història de Catalunya a l’Escola de Policia de Catalunya, i actualment ensenya “Història de la Seguretat” a l’Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB.

Va impartir el curs “L’exèrcit per dins” a la Universitat Catalana d'Estiu, com a docent de l’assignatura “L’orgull del sol: cançó trista per un exèrcit trist”(1998), sobre l’exèrcit espanyol d’Africa a principis del segle XX. També “L’ou de la serp: el feixisme al segle XX”, com a docent de l’assignatura “A voltes amb la por: reflexions sobre el feixisme” (1999).

En l’àmbit de la Història és autor dels llibres Torna el fusell i posa’t a treballar! La Milícia Nacional a Figueres a la darrera Guerra Carlina (1872-1876) (2009) i Endreçant la vila: El sorgiment del sistema de seguretat pública a la Figueres del segle XIX i la creació de la Guàrdia Urbana (2011). També ha escrit les monografies El valor de les paraules a la carta de poblament de Figueres (1997). Sant Ferran. Reflexions sobre la fortalesa, el patrimoni i la Història (2003) i La guerra de mossèn Rovira: uns apunts per a la Rovirada (2008).

En el camp de la seguretat pública, sol o amb d’altres, és autor de diversos textos i estudis: Experiències policials en la gestió de conflictes: els treballs i les reflexions de la policia de Figueres (2000); La intervenció de les policies locals en la gestió de les minories (2000); Reflexions sobre el concepte de seguretat pública en l’àmbit municipal. Estudi d’un cas (2001); La mediació policial. El paper de les policies local s(2003). Com a divulgació, l’any 2009 va publicar Peligro! Cómo afrontar las adversidades sin miedo (2009), un manual d’autoprotecció per augmentar la seguretat personal, familiar i professional en la vida quotidiana.

Ha publicat, com autor o bé com a coautor, diversos articles a la premsa local i comarcal sobre qüestions històriques (Alexandre Deulofeu, el castell de Sant Ferran, el teatre a Figueres...) i sobre qüestions professionals (història de la seguretat, el model policial català...).

També ha escrit Joaquim Vallmajó. Una vida per un poble, juntament amb Josep Frigola i Vicenç Fisas (1995). Els Pastorets de Figueres: LXXV aniversari d’El Primer Nadal dels Pastors (1923-1998), amb Alfons i Gemma Gumbau (1998). Recorrerem la jungla. 50 anys d’Escoltisme a Figueres, amb la col·laboració d’antics escoltes figuerencs (2003).

En termes de creació literària és autor de les VIII rondalles prenapoleòniques, sobre el castell de Sant Ferran de Figueres il·lustrat per Eulàlia Rodríguez Pitarque (2003). Carta de Praga , un assaig sobre la història del llibre i dels impressors (2005) i de les novel•les Abans del silenci (2009, premi Ferran Canyameres de Novel•la Negra) i les ja citades Ginesta pels morts. Un blues empordanès (2010) i Quan la nit mata al dia (2011, premi Crims de Tinta). També ha participat en el volum col•lectiu de relats criminals en català, Crims.cat  (2010).

De la novel·la protagonista d'aquesta setmana us remeto a l'excel·lent ressenya d'Àlex Martín al blog dels companys de la biblioteca de La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, especialitzada en gènere negre que podeu llegir aquí.

Us espero dilluns, dia de Sant Esteve, per l'últim GIROGLÍFIC de la primera edició. Bones festes !!!!!


 

Es diu DeLectura, és el blog del club de lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena i compta amb el suport i la col·laboració de la Biblioteca de Sant Gregori .

Es diu Carme Callejón, i és un gran descobriment d'energia, il·lusions i bones idees. Tot un luxe amb els temps que corren!

Aquest és el seu últim post, ple de consells d'aquells que, algunes vegades, suporten amb gràcia el mode imperatiu. Benvinguda, Carme, espero que en surtin grans projectes!

Penúltim giroglífic que, com diria en Màrius Serra, és de nivell avançat.

Teniu temps fins dijous per aportar els vostres comentaris i provar d'endevinar el títol d'una novel·la d'autor gironí. Aquesta setmana pinta molt negre !