Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "7 de saber"

Cristina Garcia Molina respon a Set de saber

Per primer cop des que es va crear, ara fa 4 anys, una entrevista de Set de saber no la trobareu íntegrament al nostre blog.

El projecte ha EVOLUCIONAT a una versió web més moderna, atractiva i interactiva.

Si voleu saber què diu sobre els llibres i la lectura (i el món en general) l'escriptora CRISTINA GARCIA MOLINA, cliqueu aquí i descobriu el nou format. Us hi esperem!

Albert Soler Bufí respon a Set de Saber

 

 

 

Albert Soler (Girona, 1963) és periodista de Diari de Girona, on publica articles d'opinió des de 2002. Abans havia traballat al diari El Punt, al Nou Diari de vida efímera i desgraciada, i a La Vanguardia, si bé aquest darrer el considera més un exemple de relacions públiques que de periodisme. Els períodes entre una i altra publicació els ha dedicat a llaurar-se un bagatge en totes les professions que li interessen, a saber: "reponedor de ultramarinos" a l'Hipercor, feina que va abandonar al cap d'un dia; lloguer de cotxes per a una empresa multinacional; únic treballador d'un xiringuito situat en una platja nudista; ajudant de camioner; venedor de tiquets de creuers marítims; tarotista telefònic; línia eròtica telefònica.

 

Si voleu saber què en pensa dels llibres i de les biblioteques, llegiu l'entrevista en el nou format de 7 de saber que s'ha publicat avui.

 

 

Montserrat Segura respon a Set de saber

 

Montserrat Segura i Feliu és correctora i escriptora. Està molt vinculada al món cultural figuerenc i col•labora activament amb la Viquipèdia en català editant i corregint. 
La seva novel•la La reina faraó es va publicar al 2014, després de passar per un procés de micromecenatge a través de la plataforma Verkami.
La reina faraó es va comentar al club de lectura juvenil de la Biblioteca Fages de Climent i les usuàries van gaudir moltíssim de la història i del procés d’investigació i d’escriptura escrupolosa portat a terme per l’autora. Avui, 29 d'abril, assistirà al club de lectura juvenil de la Biblioteca Antònia Adroher de Girona per comentar l'obra i moltes coses més amb els joves lectors.

1. Faig aquesta feina perquè...
La feina amb què em guanyo la vida no és l’escriptura d’obres de ficció, però sí que està molt relacionada amb l’escriptura en general. La faig perquè és la feina que m’agrada més i és el que més s’assembla a escriure novel•les, contes i relats. Si la pregunta el que demana és per què escric, doncs escric perquè m’agrada explicar històries.

2. L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...
Acurada! Reviso moltes vegades tot allò que escric, procuro no deixar res a l’atzar i, sense exagerar, consulto, reviso i corregeixo els textos moltes vegades: el vocabulari, les frases, els detalls, i especialment les referències històriques. La Història no es pot alterar en benefici del relat.

3. El primer record que tinc d’una biblioteca és...

El descobriment d’unes lleixes amb llibres en una part de l’escola de Vilanant que no s’utilitzava habitualment. Hi havia clàssics de la literatura universal: Walter Scott, Molière, Louise May Alcott, etc. Em sembla que me’ls vaig llegir tots. Després, quan vaig anar a estudiar a Figueres, a partir dels 14 anys, vaig començar a freqüentar la Biblioteca de Figueres i ben aviat la que en deien de La Caixa. Totes dues, per comparació amb la “biblioteca” que havia conegut al poble, em meravellen per la quantitat de llibres i el fet que me’ls podia emportar. Recordo l’estiu dels 15 anys anant-hi cada dijous (únic dia que hi havia cotxe de línia de Vilanant a Figueres) i proveint-me de lectures.

4. Penso que les biblioteques són...
Equipaments que hi ha d’haver a cada poble i ciutat. Posen la cultura a l’abast de tothom i són dipositàries de molts llibres que potser no es publicaran més i de moltes obres de consulta que no tothom pot tenir a casa. A més, actualment fan de divulgadores i de dinamitzadores de la lectura; per tant, tenen un paper importantíssim a la vida cultural de les poblacions.

5. Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat...

És difícil dir-ne només un. Un que em va marcar a la infantesa és Mujercitas (sí, en castellà!). El vaig llegir més de vint vegades. Avui sé que no és el millor llibre que s’ha escrit, però m’estimava molt la Jo, perquè provava de trencar motlles a la seva manera. Crec que molta culpa de la meva passió per l’escriptura la té la Jo... A l’adolescència vaig llegir La plaça del Diamant. És i serà una de les meves preferides. No l’he llegida tants cops com l’anterior, però Déu n’hi do... La Colometa em fa pensar molt en les meves àvies (una es deia Coloma!). De gran em va fascinar El talent de Mr. Ripley, de Patricia Highsmith, i els contes descarnats i brutals de Raymond Carver. I tot això, deixant-me moltes obres i autors meravellosos i admiradíssims pel camí.

6. Llegir és recomanable per...
Tot!!! Diuen que un dia sense llegir és un dia perdut. No sé si cal anar tan lluny, però sí que és veritat que els dies que llegeixo sóc molt més feliç, encara que la literatura de vegades fa patir i fins i tot plorar. A més, la lectura sempre recompensa: tens més coses per explicar, aprens paraules i expressions, adquireixes coneixements... i saps molt més del món i de tu mateixa.

7. I la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...

Tens més llibres per publicar? Sí: tinc un llibre de relats curts, un altre de contes infantils, un de contes de Nadal per a nens grans... i tres novel•les a mig fer.

www.lareinafarao.cat
www.taldia-unany.blogspot.com

 

Mariona Masferrer respon a Set de Saber

Mariona Masferrer i Ordis és psicòloga i escriptora d'orígens escalencs.  Autora d'El fil d'Arianna, El cosí de Cuba, Màxima, A punt de neu i Origen Tambakunda, entre d'altres.

1.- Faig aquesta feina perquè m’apassiona. Un bon dia -tenia més de quaranta anys- vaig haver de prendre una decisió difícil, tancar el meu despatx professional i seguir el marit a una altra ciutat però allò que em resultava dolorós, finalment, m’ho vaig prendre com una oportunitat de disposar del meu temps per fer el que em venia de gust i em va sortir un llibre, El fil d’Ariadna. A partir d’aquí ja no he pogut, ni volgut, parar mai més.

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...Humana. Potser no és l’adjectiu més adient per definir un estil d’escriptura però és el que em ve al cap; tinc vocació d’escoltar les persones i entendre perquè són com són i fan el que fan i potser també perquè tinc una mica de pudor de repetir els que m’han dit els crítics i lectors, sigui el que sigui que ho diguin els altres.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és...

Al col·legi de les monges alemanyes hi havia un servei de biblioteca. Hi vaig entrar per primer cop, emocionada, i me’n vaig endur Los viajes de Kásperle de Josephine Siebe que em va dur als boscos de la Selva negra de la mà d’un ninot entremaliat. Al cap dels anys, aquell llibre aparegué en un mercat de vell i em serví per acostar el menor dels meus fills a la literatura; cada vespre llegíem un capítol, un i prou, i compartíem la millor estona del dia.

4.- Penso que les biblioteques són necessàries. Un racó de pau, Un niu de saber. Una connexió amb altres móns. Un punt de trobada. Un nucli d'expansió de la cultura proper i accessible que hauria de tenir tot el suport que mereix.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. Tenia divuit anys i el vaig agafar amb reticència perquè la professora de literatura no n'havia parlat amb gaire respecte, però em va sorprendre que aquell llenguatge fantasiós i exagerat d'un autor caribeny em resultés tan clar, tan proper i tan real com si sentís parlar el meu pare, un empordanès apassionat i metafòric però arrelat a vida.

6.- Llegir és recomanable per saber. Per no estar mai sol, per no avorrir-se mai i per anar sempre una mica més enllà en el coneixement de les coses.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ...

És veritat que escriure un llibre és com tenir un fill? Per respondre que no, home, on vas a parar!, un fill és un fill i un llibre és un llibre! I mentir perquè en el fons penso que sí que els dos fets s'assemblen, al menys en la gran dosi de desig que hom hi diposita per donar-lo, després, al món i deixar-lo fer, tot sol, el seu camí.

Joan Boher respon a "7 de saber"

Joan Boher, conegut narrador d'històries per a petits i grans, s'estrena com a escriptor amb Obre'm la nevera i et diré qui ets (Stonberg editorial).

Avui, 22 d'abril, el trobareu a la biblioteca pública de Castellfollit de la Roca a dos quarts de sis explicant als infants La llegenda de Sant Jordi i a dos quarts de nou animant la revetlla amb Contus Interruptus per a adults.

 

1. - Faig aquesta feina perquè la vida m´ha fet així.

De fet, quan em demanen quina és la meva feina, no tinc gaire clar què haig de contestar. Treballo en el camp de la narració oral, la dinamització de la lectura, l´escriptura i realitzo diferents tallers de formació.

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és FRESCA.

Crec que molt sovint la literatura cau en una reflexió excessiva i sembla més aviat un mitjà per a l´exteriorització dels dimonis interiors de l´autor que no pas un instrument de gaudi al servei del lector. Borges, un autor gens popular, defensava aquesta recerca del plaer literari.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és...

Recordo la biblioteca del meu poble, Sant Pere Pescador. Era biblioteca, casal d´avis, sala d´actes... jo no tenia clar quin era el funcionament de la biblioteca així que si m´agradava algun llibre el robava i després el tornava.
Ara veig que les visites escolars que es fan a les biblioteques tenen una gran utilitat, cal explicar als nens que no cal robar els llibres. Clar, que robar-los, és molt més emocionant... caldria tenir en compte aquest recurs com a sistema d´animació a la lectura.

4.- Penso que les biblioteques són un element necessari en el nostre sistema cultural. Crec que -tal i com estan plantejades- en un futur quedaran obsoletes. Em refereixo que no serà necessari anar a la biblioteca perquè ja existiran les biblioteques on-line. De fet, a dia d´avui, això ja és possible. Possiblement, en el futur caldrà pensar les biblioteques com a espais on conèixer els llibres i realitzar múltiples activitats culturals, coses que no es poden fer per internet.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat, sens dubte,  Rayuela de Julio Cortázar. És un llibre diferent que provoca amor i odi a parts iguals. Ho entenc perfectament. Cortázar escriu, entenc jo, en contra de la novel·la tradicional on s´explica una història amb inici, nus i desenllaç i on tots els elements són fàcilment comprensibles pel lector.
Cal doncs deixar-se portar pel joc literari que planteja l´escriptor i no flagel·lar-se si hom es troba fragments que no entén.
Una vegada, en un club de lectura, un lector m'explicava que  El nom de la rosaUmberto Eco era molt difícil perquè hi havia fragments en llatí. Te´ls saltes, no hi veig el problema.

6.- Llegir és recomanable per...

Llegir és l´esport de la ment, no l´unic, però sí el més complet. Vivim en una societat que dóna molta importància al cos i oblida el coneixement, la fantasia i la creativitat. Només cal fer un estudi comparatiu en el centre de la nostra ciutat: quantes botigues de roba interior femenina trobem? I quantes llibreries? Queda clar, doncs, quines són les prioritats i interessos de la nostra societat.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ...

Per què hauríem de llegir el teu nou llibre Obre´m la nevera i et diré qui ets?

Perquè tots hem estat joves i sempre és bo recordar aquella època en que vivíem amb poca cosa, l´amistat era tot el que teníem i la nostra preocupació principal era si l´endemà tornaríem a veure la persona que ens agradava. Tota la resta de necessitats que hem construït amb els anys són supèrflues, és en aquest sentit que de tant en tant cal recordar i reviure el que és bàsic. En fer-ho, ben segur que un bon somriure ens il·luminarà la cara.

Josep Maria Fonalleras respon a "7 de saber"

Josep Maria Fonalleras ha assistit als clubs de lectura de les biblioteques de Sarrià de Ter, Roses, Vilobí d'Onyar, St. Gregori, Tossa de Mar i Sant Pere Pescador per parlar amb els lectors de Climent.

1. - Faig aquesta feina ... no sé gaire per què. Ningú no espera que jo escrigui, excepte jo mateix, que m'hi trobo i vaig fent. Com que no és imprescindible, acaba essent necessari.

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...

Això pla és difícil. Un sol adjectiu? Formal. En el sentit de subjecció a la forma com a categoria fins i tot moral. En tot cas, vull dir, preocupat per la forma, per l'estil. Qualsevol història, qualsevol pensament, ens arriben a través de la manera com ens arriben.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és de petit, amb el meu pare, a la Biblioteca de la Casa de Cultura de Girona. Hi remenava tintins i ell remenava diaris i llibres sobre medicina i sobre filosofia. Sobre la mort, per ser exacte, des de la filosofia i la medicina.

4.- Penso que les biblioteques són un calaix, un armari, una calaixera, una còmoda. Un recinte i un receptacle. Un tàlem on es consuma l'amor i on es practica la poligàmia (sempre literariament, és clar)

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment el vaig llegir quan estudiava batxillerat i ara encara hi penso, tot i que no sé on és. Era la traducció castellana de Retrat de l'artista com a cadell, un recull de narracions del poeta Dylan Thomas.

6.- Llegir és recomanable per respirar.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és quin llibre estàs escrivint ara? Tampoc no l'hauria contestat, que consti.

Oriol Ponsatí-Murlà respon a "7 de saber"

 

Oriol Ponsatí-Murlà visita avui el club de lectura de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres per comentar Totes les estacions de França (premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2013).

Des que el conductor del club, l'Albert Carol, féu una ressenya per a aquest blog a començaments d'any, tothom està impacient per dir-hi la seva. Per tal de conèixer una mica més l'autor, li hem demanat que ens contesti les preguntes habituals de la nostra entrevista.

1. - Faig aquesta feina perquè ...

No sé exactament quina feina faig. Escric, tradueixo, llegeixo, maqueto, recito, faig classes i conferències, preparo albarans i carrego llibres amunt i avall. Si faig totes aquestes coses en lloc d'una o dues i prou, com la gent normal, deu ser perquè vaig néixer l'any 1978.

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...divertida (perquè jo m'hi he divertit molt, escrivint-la). Però és clar, la meva experiència d'escriptor no ha de coincidir necessàriament amb l'experiència del lector.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és la de l'institut Jaume Vicens Vives. Feia tantes campanes com podia per passar-m'hi estones.

4.- Penso que les biblioteques són un termòmetre de civilitat.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat ...

Necessito rellegir, com a mínim una vegada a l'any, l'Odissea d'Homer en la traducció de Carles Riba.

6.- Llegir és recomanable perquè llegint ens barallem amb la paraula. I la paraula ens fa persones.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ...

Com et sembla que haurien de ser les biblioteques del segle XXI?

Si us heu perdut les sessions de club de lectura amb l'autor que ja s'han dut a terme a les biblioteques Allende, Adroher i Pública de Girona, podeu anar a Calonge el gener i a Tossa de Mar el mes d'abril de 2015.

Ferrocalent respon a "7 de saber"

"Gaudeix de la tardor llegint com si estiguessis a casa" és l'eslógan de l'exposició-aparador enllestit a la Biblioteca Martí i Pol de Sant Gregori durant aquests dies, tal com es pot veure i s'explica aquí. Benvinguts a la biblioteca, Oriol Petit i Núria Pòrtulas i tothom que hi vulgui entrar!

1- Fem aquesta feina perquè ens apassiona treballar el ferro. Actualment estem entapissant peces originals, aconseguint involucrar el teixit amb el ferro. Al mateix temps, quan treballem amb el ferro a altes temperatures, ens transporta a la nostra infantesa com si de plastilina es tractés, aconseguint els objectius marcats amb unes peces que traslladen força, duresa i rigidesa.

2.- L'adjectiu que millor defineix la nostra obra és...creativa

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és...
Quan anàvem a la biblioteca del poble, on fèiem de tot menys estudiar, era un espai de trobada i reunió amb els amics.

4.- Penso que les biblioteques són...
Espais enriquidors, tranquils i relaxants que ens fan descobrir llibres increïbles

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat ...
Huye, hombre, huye” de Xosé Tarrío

6.- Llegir és recomanable per descobrir nous mons i viatjar des de casa

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...


Que t’ha portat a fer aquesta feina?
La nostra habilitat davant de les feines artesanals i el traspàs d’aprenentatge que ens han ensenyat els nostres avis.

Toni Sala respon a "7 de saber"

Toni Sala, escriptor de capçalera a Sant Feliu de Guíxols

Fotografia de commons.wikimedia.org

1.- Faig aquesta feina perquè és una manera de treure's la creativitat de sobre, o sigui una forma de llibertat.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és: escrita.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és la biblioteca de La Caixa, de Sant Feliu de Guíxols, al costat de la Rambla. Molta fusta i silenci, i la bibliotecària. Fa molts anys que la van tancar. M'encantaria poder tornar a treure el nas per aquell espai, veure-ho amb els meus ulls d'ara. També tinc un record molt fort d'una visita amb el meu avi a la biblioteca, encara més vella, del Casino dels Nois, al mateix poble. Ara que hi penso, són com contenidors d'uns altres temps, que estan allà, hermètics, físicament, si és que encara existeixen, i emocionalment - això segur -, de manera que són elles mateixes com un llibre tancat, i ara m'estic imaginant el món com una biblioteca descomunal que té per llibres les biblioteques.

4.- Penso que les biblioteques són molt importants i, en la immensa majoria de poblacions o barris on n'hi ha, els principals difusors de cultura sense restricció de cap mena, i això vol dir els principals difusors de llibertat. En alguna banda he escrit que jo faria esculpir a la llinda de les biblioteques, mirant cap al carrer, una divisa que Dante posa en boca d'Ulisses: "fatti non fosti a viver come bruti".

5.- Un llibre que m'ha marcat especialment és
molt poc, perquè els bons llibres són com les bones persones, és injust fer-ne una escala... Però suposo que Poesia de Carner m'ha marcat una mica més, sí.

6.- Llegir és recomanable per no viure com les bèsties.

7.- I a pregunta que m'hauria agradat que em féssiu és: com t'ho faràs, per contestar aquesta pregunta?

Toni Sala, escriptor guixolenc.

Assistirà el proper divendres 2 de maig, a les 20 h., al Club de lectura de la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols, amb la seva darrera novel·la, Els nois. En el transcurs de la trobada, el poeta Narcís Comadira presentarà el llibre i també s'estrenarà el projecte DE CAPÇALERA en aquesta població del Baix Empordà.

Núria Martí respon a "7 de saber"

Núria Martí Constans, escriptora.

Aquesta tarda a les 7 serà a la Biblioteca Marià Vayreda d'Olot per parlar de 7 dies al llac amb (més de) 7 lectors i ara respon a les nostres 7 preguntes.

1.- Faig aquesta feina perquè respon a una necessitat íntima. Escriure m'allibera i em turmenta alhora perquè representa deixar anar una part de mi, un pes que carrego a l'esquena (moltes vegades de manera no del tot conscient), però també vol dir estar pendent de cada paraula, d'una estructura, d'uns personatges, d'una situació, d'un escenari i d'una ambientació perquè el resultat final sigui creïble i el lector en gaudeixi al màxim.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és:

Segueixo dues línies a l'hora d'escriure: la narrativa en Lectura Fàcil i la que no ho és (això és, en el meu cas, relats i novel·la). Uns adjectius per a les meves novel·les de Lectura fàcil: emotives, realistes, històriques però vigents, apassionades. La meva narrativa curta és irònica, molt breu, actual i incisiva. Ei, o això em penso! Sempre: obra treballada i precisa. Busco que la llengua sigui viva, neta i dinàmica.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és una sala plena de llibres a Blanes. I silenci. La Bilioteca Pública de Girona va ser el gran descobriment quan vaig venir a viure a la ciutat. I m'encantava l'antiga biblioteca de Lletres quan la UdG tenia la seu a l'antic seminari. Gairebé era màgica. Recordo les bibliotecàries parlant fluixet i totes les estones que hi vaig passar estudiant. I aquella mena de balcó de fusta que feia la volta a la sala i que permetia accedir als llibres de dalt de tot.

4.- Penso que les biblioteques són un tresor molt valuós que ens permet accedir a la cultura d'una manera física. Actualment també ofereixen noves tecnologies per accedir-hi, una modernització necessària. I són, a més, lloc de trobada de lectors i lectores a les diferents activitats que organitzen, com ara els clubs de lectura: s'han convertit en gestores i dinamitzadores culturals.

5.- Un llibre que m'ha marcat especialment és...

Bufa! Molts. De petita, la narrativa d'Enid Blyton. De gran, Madame Bovary de Flaubert i Anna Karènina de Tolstoi, dues dones adúlteres amb final tràgic. Totes les heroïnes femenines de Rodoreda que ja no necessitaven morir per haver-se rebel·lat, sinó que tiraven endavant amb la seva càrrega. De fet, de Rodoreda m'apassiona vida i obra. Pilar Prim d'Oller, una altra dona! Un de molt diferent: Lolita de Nabókov, irònic i poètic a parts iguals. Més: la Divina Comèdia de Dante, la poesia de Maragall, moltes de les novel·les de E.M. Forster i les de Jane Austen... Més actual: Lena, de Jordi Coca. I me'n deixo.

6.-  Llegir és recomanable per descobrir nous móns, per conèixer-nos a nosaltres mateixos en un procés catàrtic, per aprofundir en el gènere humà, per imaginar, per compartir allò que has llegit... Per ser feliç.

7.- I a pregunta que m'hauria agradat que em féssiu és:

per què escrius novel·les de Lectura Fàcil? La resposta: perquè més d'un 30% de la població té dificultats lectores i llegir és un plaer al qual hauria de tenir accés tothom. Els llibres de Lectura Fàcil estan escrits amb cura perquè puguin ser llegits per persones amb dificultats lectores ja siguin transitòries o permanents.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/