Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Articles de la categoria "Opinió"

Sant Jordi, altra vegada

La DIADA, la nostra festa amb majúscules.

Durant set setmanes, al blog de Llibres i Companyia hem estat publicant 7 entrevistes a escriptors, amb 7 preguntes cadascuna.

Avui, coincidint amb Sant Jordi,  donem per finalitzada la primera tongada de "7 de saber", desitjant que l'alegria pels llibres i les roses no es panseixi mai.

De la mateixa manera que s'inventa l'alineació ideal d'un equip de futbol, combinat jugadors de tot arreu, us ofereixo la meva selecció personal de les respostes rebudes.

Moltes gràcies als escriptors que han col·laborat en aquest projecte, esperem que la nostra tasca conjunta tingui continuïtat.

1. Escric perquè patisc un greu desajust amb la realitat que m'envolta. Per evitar la follia. Per multiplicar les meues vides. (Manuel Baixauli)

2. El que millor defineix la meva obra és l'intent de ser sincer i honest, sobretot quan m'adreço als infants, nois i noies. En aquest cas, no vull fer trampes perquè es tracta d'un públic molt vulnerable. Si m'adono que en tractar algun tema els puc induir a error, m'estimo més deixar-ho córrer, en especial si podia contribuir a deformar-los. I encara que procuro defugir allò tan suat i incert de “tal faràs, tal trobaràs!” i no excloc els personatges sinistres i aprofitats, em guardaré prou de presentar-los com a exemplars o models de capteniment, encara que alguna vegada els surtin bé les seves manipulacions. En canvi, quan m'enfronto a una novel·la o una narració per a adults, deixo que la realitat o, si més no, la “meva” realitat, flueixi lliurement. (Joaquim Carbó)

3. El primer record que tinc d'una biblioteca és... Quan tenia 8 anys vaig acompanyar la meva cosina-germana Esperança a la biblioteca de la Casa de Cultura de Girona. La conjunció entre els llibres de les lleixes i la gravetat d’alguns rostres il·luminats per les làmpades de les taules em van sorprendre. Després, en les estratificacions de la memòria, aquell record es va convertir en llunyania. La Biblioteca Pública de Girona per a mi era “llunyania”, igual com declara aquella veu en off a la pel·lícula Roma, de Fellini, quan diu que un dels primers records que té de Roma és el rètol de la seva població, un senyal rovellat que indicava que Roma estava llunyíssim, a molts quilòmetres de distància. (Lluís Muntada)

4. Penso que les biblioteques són un dels pocs espais que, com les escoles, creen oportunitats per a tots els ciutadans. (David Cirici)

5. Un llibre que 'ha marcat especialment ha estat Rayuela, de Julio Cortázar: el primer llibre memorable que vaig llegir sense que ningú m’hi obligués. Em va ensenyar que una novel·la no té cap límit. (Vicenç Pagès)

6. Llegir és recomanable per viure. És indispensable per viure bé. Per entendre el món que ens envolta. Per adonar-nos que només som els protagonistes de la nostra vida.(Andreu Martín)

7.  i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...
M’hauria agradat que em demanéssiu un desig, i la resposta hauria estat simple i doble: la independència dels Països Catalans i que el pressupost del ministeri de defensa sigui destinat a Cultura. (Sebastià Bennassar)

 

 

Company

Els italians tenen la paraula "collega" que és molt útil per definir la persona que es guanya les garrofes fent el  mateix ofici que tu.

Per nosaltres, "col·lega" implica anar de farra junts, i "company" no s'acaba d'entendre si és el que comparteix la vida, ideologia política o simplement és una salutació cumbaià.

Aquesta disquisició lèxica només era per dir que a Figueres hi ha una bona biblioteca, en aquesta biblioteca hi treballen  una colla de companys, i un d'aquests companys és l'Albert Carol Bruguera.

L'únic català que confessa haver llegit l'Ulisses de Joyce i haver-ne sortit viu de l'experiència.

El seu blog hauria de ser una etapa obligatòria per a tots els lectors, professionals del món del llibre, i fins i tot els escriptors que passen pel sedàs.

Voldria copiar aquí algun dels seus posts, però se'm fa realment difícil la tria. Millor que feu un salt a:

Funestament desmemoriat:

Bloc sobre lectures, sobre llibres, sobre paraules, sobre lletres. Bloc d'un lector "funestament desmemoriat" que escriu per no oblidar.

http://funestamentdesmemoriat.blogspot.com
 

No sé quants anys té, el company Albert. Si anés al Millennium ho descobriria. Però és un cas curiós perquè escriu amb l'agilitat dels joves i al mateix temps amb la profunditat intel·lectual dels grans.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/