Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.

La biblioteca de La Cellera de Ter és de les poques afortunades que no han de carregar tota la vida amb un nom de persona difunta. La van batejar com a Biblioteca Colldegria, que s'assembla a alegria i és el nom d'un vent.

El 24 de gener a 2/4 de 9 del vespre, el seu grup de lectura parlarà d'una novel·la que es ven com xurros, i que també fa referència al vent: Contra el vend del nord, del'austríac  Daniel Glattauer (1960)

El format: Recull de mails

L'argument:   Dona casada viu pendent dels correus electrònics amb home solter. Relació misteriosa que comença per casualitat i acaba convertint-se en... amor? addicció? adulteri?

Una novel·la, perdoneu la crítica barroera, d'aquelles que - de tan fluixes- acaben enganxant el lector.

Un best seller oportunista, de temàtica 2.0. Una mena de 84 Charing Cross Road revisited que t'obliga a passar pàgines amb l'esperança d'ensopegar amb alguna bona idea i credibilitat. 

Una història d'aquelles que semblarien dolentes, d'entrada, però que al cap dels dies encara hi vas rumiant. Com els programes de la tele que ningú reconeix sintonitzar, almenys gent com nosaltres que només mirem els documentals de la 2 i l'Hora del Lector del 33.

Llegiu-lo. Se'n fa molta via i no us deixarà indiferents. I com els bons finals de culebrot literari, a l'última pàgina s'anuncia que té continuació, amb el suggestiu títol de Cada set onades !!!!!

Si el 2010 ha estat terrible, per l'any nou aguantem la respiració.

Bones festes, i bones lectures.