Llibres i companyia

Som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Salvador Macip: El joc de Déu

 

Salvador Macip (Blanes, 1970)

És autor d'una dotzena de llibres de temàtica diversa, i també d'articles: literatura científica i divulgativa, ficció per adults i joves, biomedicina, col·laboracions,  traduccions i fins i tot un manual de nanolliçons d'anglès per a supervivients.

Actualment investiga sobre el càncer a la Universitat de Leicester, al Regne Unit.

A la xarxa hi trobareu una inusual abundància de fotos, entrevistes, ressenyes i bibliografia per ampliar la informació sobre aquest personatge. Us asseguro que val la pena, cada enllaç és una sorpresa .

Macip és un tot terreny. Destaca en el camp científic, literari, musical i personal. Vull dir que a més de ser un geni, és simpàtic. Amb el seu currículum podria ser cregut, però ha optat per ser més aviat friqui.
Disposa de temps, humor, energia i capacitat intel·lectual per dedicar-se a la recerca mèdica, a l’escriptura, a la família, als amics, a la comunicació, a les xarxes socials, als viatges...
Domina el temps i la tècnica: Primer t'emociona explicant les seves lectures d'adolescència (els mateixos llibres que llegia jo, coincidència generacional !) i després promociona un llibre revolucionari amb continguts multimèdia, amb web de seguiment/making off i banda sonora incorporada.

A les seves presentacions la gent fa cua, i sempre és present als mitjans.

I com que,a sobre, és un gran lector dels que comenten, naveguen, participen i opinen, sovint es queda bloGuejat. Em refereixo a un dels seus blogs, el més eclèctic, amb solera. Si es pagués per tenir un blog, aquest ja cobraria 2 triennis. Amb la varietat que caracteritza tota l'obra macipiana, jo sóc addicta a la secció de "Llengua i literatura", on reflexiona sobre el món del llibre, l'edició i la traducció, l'afició per la lectura (sobretot en els joves),  confessions sobre el seu propi art i d'escriure i crítica constructiva cap a alguns autors, temàtiques i estils narratius propis del segle passat.

Salvador: si fins ara ens has regalat tantes meravelles, espero que en els propers 50 anys no abaixis el ritme i a Blanes et facin un monument com el del frare Sadurní. I que siguem prou immortals i perfectes per anar-ho a celebrar!

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Moltes gràcies per uns comentaris tan macos! M'ha fet especial il·lusió això de "ha optat per ser més aviat friqui." Espero poder continuar amb el meu ritme de producció de friquitats diverses fins que el cos aguanti i el públic no es queixi, però res de monuments, que només serveixen perquè s'hi caguin els coloms! :) Però sí que m'apunto a la celebració dels 50 anys d'activitat. Ens hi veiem!

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Nosaltres som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que apaguen la tele per obrir un llibre.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que ens adormim amb un llibre a la tauleta.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que es connecten a les xarxes per pescar llibres, i per opinar.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que entrem a les llibreries quan no és Sant Jordi ni Nadal.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que llegim mentre posem els canelons al forn i els nens a la banyera, o mentre posem els canelons a la banyera i els nens al forn.

Llibres i Companyia