Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Mas Pla de Llofriu, 1981)

El quadern gris és un dietari personal dels anys vint, reelaborat per la seva publicació el 1966 com primer volum de la immensa Obra completa de Josep Pla. Pren el nom del color de la coberta de l’esborrany original, tal com el vaig poder fotografiar per a l’ocasió a la casa museu Fundació Josep Pla de Palafrugell.
Aquesta obra defineix les premises de Pla, que veu la literatura com a mètode per ordenar el pensament, una activitat racional destinada a entendre el món i a la seva gent. Contrari a la literatura abstracta, Pla reivindica la quotidianitat, els detalls petits i insignificants, modestos però indispensables. La seva prosa està farcida d’anècdotes sorgides de l'observació directa de la realitat, amb una riquesa deliciosa i grans dosis de sensibilitat, de grandesa humana i qualitat moral.
El quadern gris s’estructura en 2 parts, que corresponen a Palafrugell i Barcelona. Abasta des del 8 de març de 1918 (21è aniversari de l’autor) fins al 15 de novembre de 1919, que es trasllada a París com a corresponsal del diari barceloní “La Publicitat”, començant l’experiència periodística que mantindrà durant quasi 20 anys.

(Text adaptat del Corpus literari de Joan Ducros)

Si us van fer llegir una tria de El quadern gris a l’institut i no el vau apreciar com cal, doneu-li una segona oportunitat, per gaudir dels paisatges i la meteorologia empordanesos.
També hi trobareu el records de la infantesa, amb la ironia típica de Josep Pla per descriure l’absurd d’algunes conductes humanes.
Al mateix temps que ens recorda el seu passat, d’una manera nostàlgica però no sentimental, Pla fa referència a les seves lectures de formació (Eugeni d'Ors, Verdaguer) i els personatges que coneix a Barcelona.

Quan els "gurús" de la comunicació i la intel·ligència emocional encara havien de néixer, Pla ja coneixia els secrets de la psicologia de les persones. Escolta activa, observació digna d'una àguila, i una capacitat insuperable d'expressar-ho en paraules, com es pot veure en aquest fragment, no gaire conegut, de El quadern gris. Encara que sigui a petites dosis, val la pena descobrir l'univers Josep Pla.

Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres. No vull pas dir que s'hagi d'escoltar tothom. S'ha d'escoltar qui convé. Això sí: s'ha d'escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé. S'ha de produir la impressió d'adhesió activa a la persona que parla. Es pot tenir el pensament onsevulla, però s'ha de causar la sensació de presència i d'adhesió a la persona que parla. Això darrer és bastant senzill: consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d'una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d'assentiment paral•lels a les coses que l'altre persona va formulant. També és molt útil dir, de tant en tant: “¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l'amabilitat d'aclarir-me el concepte a què al•ludia fa un instant?” Els homes volen ésser escoltats. És el que els agrada més. Els agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé. Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles. Aquests moments de feblesa són l'única escletxa a través de la qual pot caure una gota de generositat del granit humà. És d'aquests moments que un pobre pot aprofitar-se. Si no els sap crear ni treure'n un profit, malament... El sistema de la parasitologia establert naturalment entre els homes, i entre els homes i les dones, es basa en l'adulació -en el gust físic que dóna el fet de sentir-se adulat-, i la forma més activa i dissimulada (és a dir, més eterna) de l'adulació és saber escoltar d'una manera natural, activa i discreta.

 

NOTA: Gràcies a aquest post me n'assabento que, el 2008, va començar a aparèixer el bloQG, el blog del 'Quadern gris', que conté la totalitat de l'obra més important de Josep Pla.  Els que ja el coneixíeu heu jugat amb avantatge a l'hora de desxifrar aquest primer GIROGLÍFIC. En tot cas, benvinguda la col·laboració i l'intercanvi d'informacions, una de les coses millors que ofereix la xarxa. Qualsevol excusa és bona per ampliar els coneixements.