Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 1930 – Figueres 1999)

El seu pare era advocat, a la família hi havia molt d’interès per la música, una passió que queda reflectida en algunes de les seves obres.
Va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Es va dedicar a la crítica literària, especialitzant-se en poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (sobretot els mites grecs). També va traduir textos del llatí i el grec al català.

L'any 1961 va anar a viure a Figueres, on va exercir la docència.

La seva carrera literària s’incia el 1972, amb la publicació de Díptic, juntament amb Núria Albó, amb el llibre Díptic. Per cert, la Núria Albó és la poeta que apareix en la imatge de la part superior esquerra del giroglífic. Els altres són: Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Lluís Freixas, Verdaguer, Maragall i Joana Raspall.

El títol que s’amagava aquesta setmana en el giroglífic de fet és un assaig, més que una novel·la. Hi ha hagut 3 respostes, dues semi-encertades i una de correcta.

Anglada va començar a treballar en aquest gènere amb un llibre col·lectiu, Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974. També va col·laborar en publicacions com Canigó, El pont, 9 país, Reduccions, etc. i va participar en el llibre Memòries d'un pagès del S.XVIII, editat el 1978, conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli.

Amb la seva primera novel·la, Les Closes, va guanyar el premi Josep Pla 1978. Seguirien Sandàlies d'escuma (premi Lletra d'Or 1985 i Premio Nacional de la Crítica), Paisatge amb poetes, publicat el 1988, complementat amb Paradís amb poetes del 1993, Artemísia (1989), El violí d'Auschwitz (1994) o Quadern d'Aram (1997).

Anglada també va destacar en la literatura per a infants i joves. Va publicar contes com La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois.

Part de l’obra de Maria Àngels Anglada s’ha traduït a diverses llengües, i els seus poemes apareixen en antologies estrangeres sobre la literatura catalana. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el nomenament de filla predilecte a la ciutat de Figueres.
A la Universitat de Girona hi ha una càtedra que porta el seu nom.