Joaquim Carbó i Masllorens va néixer a Caldes de Malavella el 1932.

L’any 2002, diverses editorials es van unir per publicar Joaquim Carbó : setanta anys, un centenar de títols, un milió d'exemplars amb una versió web constantment actualitzada, on hi trobareu informació sobre la llarguíssima trajectòria d’aquest gran autor i grandíssima persona.

Dubto que hi hagi catalans nascuts a partir dels anys 60, com jo mateixa i com les seves primeres novel·les, que no coneguin el nom de Joaquim Carbó.

Vam créixer amb La colla dels deu i El zoo a casa, i ens sona molt més en Felip Marlot que no pas el detectiu Conan.
Jo era fidel lectora dels Grumets de la Galera, i sempre relacionava el meu autor preferit amb la ciutat de Barcelona. Fins que, fa poc, vaig saber que estava vinculat, per via materna, a Caldes de Malavella, on hi ha una magnífica biblioteca que crec que ja hauria de renovar el seu edifici i posar-li el nom d’aquest caldenc il·lustre.
La Mercè Barnadas, bona amiga i bibliotecària, sempre me’n parla amb molta estima i admiració, de manera que no m’ha sorprès que els correus electrònics amb l'autor provocats per aquest giroglífic m’hagin fet descobrir un home encantador, participatiu, amb molt de sentit de l’humor i preocupat pel futur dels llibres i dels joves, com es pot veure en aquesta reflexió:

El llibre per a nois i noies en català té dificultats.

Hi ha qui diu que se’n publiquen massa, cosa amb la qual no estic d’acord, perquè l’abundància mai no és negativa. En tot cas, diria que no hi ha prou lectors.

Per a mi, un dels problemes que tenim és que aquests llibres s’han tornat invisibles. Fora dels d’un famós personatge anglès que ho arregla tot amb la seva vareta màgica, és gairebé un miracle veure’n algun als aparadors, com també ho és trobar-ne als prestatges de les llibreries. Els llibres arriben a les botigues, és clar, però n’hi arriben molts. Si el llibreter els accepta i ven l’exemplar que ha rebut, ja no en demana cap més perquè ja n’hi han portat uns quants més de nous de la mateixa col·lecció, i tots no hi caben, a la llibreria, per gran que sigui.

Si se’m permet que parli en primera persona d’aquest tema, i en relació a les grans llibreries barcelonines, tant a la FNAC, com al Corte Inglés, la Catalònia o la Casa del Llibre és ben difícil trobar-hi algun del centenar llarg de llibres que he publicat.

Això fa que em sorprengui que La casa sota la sorra i d’altres llibres meus es continuïn editant, senyal que algú o altre els compra. Suposo que és gràcies als equips comercials de les editorials que s’esforcen a introduir-los directament a les escoles, una pràctica inevitable i d’agrair, però que no inicia els joves lectors en un dels meus vicis preferits: entrar a la botiga, agafar el volum que em crida l’atenció, fullejar-lo, ensumar-lo i... comprar-lo!

Penso que caldria que tothom tingués, a l’estil dels metges d’abans, “un llibreter de capçalera”, és a dir, aquell que, tot i no tenir tots els llibres a la botiga – cosa realment impossible -, sí que els té al cap, sap on els pot trobar i què ha de fer per proporcionar-los ben de pressa al client.

JOAQUIM CARBÓ

 

Aquesta setmana hi ha hagut rècord absolut de participació, tots els comentaris han encertat el títol, cosa que -per sort, i com sospitava- desmenteix la modèstia del mateix Joaquim, còmplice de tot plegat, que dilluns mateix em deia:

Rebo amb goig, i ben divertit, l'enigma que heu plantejat des de les biblioteques de Girona.
Me l'he mirat molt, hi he pensat una llarga estona i, al final, em penso que sé la solució... Em quedo amb les ganes de participar-hi perquè se'm veuria el llautó. No tinc dret a jugar-hi, oi? Es diu que en una ocasió, Charlie Chaplin es va presentar a un concurs d'imitadors del seu personatge i només va quedar en tercer lloc: hi havia imitadors que feien el Charlot millor que ell.
Estaré a l'aguait divendres per veure quanta gent l'ha encertat.
Ara, parlant seriosament, no crec que n'hi hagi molts, de participants. Fa vint anys, el meu llibre corria per totes les escoles, però avui hi ha tanta diversitat de títols i tants i tants jocs divertits i en moviment, que la cosa ha afluixat força.
De tota manera, m'agradarà llegir què diuen els que l'encertin.
Moltes gràcies per la idea.

L'estimació per l'autor és evident i la satisfacció de treballar conjuntament escriptors, bibliotecaris i lectors no es pot pagar amb tot l'or del món. Moltes gràcies a tothom, i a veure si s'impliquen els joves (haurem de demanar l'edat en els jocs literaris!)