Una revolució sense llibres no és res més que una simple protesta.

Una protesta amb llibres és un camí a la utopia!

[Text: Sebastià Bennassar, escriptor] [Fotografia: Jaume Vilarrubí, bibliotecari]

A Barcelona s'ha inaugurat una nova biblioteca: la dels Indignats a la plaça Catalunya (maig del 2011), i no forma part de cap administració coneguda.

La foto parla sola i no necessitaria més explicació. I encara menys si va magníficament acompanyada de la reflexió d'un al·lot  dels més intel·ligents que corren per la Península i Ses Illes...

Però m'ha fet rumiar sobre quins llibres he llegit de temàtica revolucionària, que tractin de la lluita dels anònims contra el poder, dels treballadors amb un megàfon i injustícies mil... i  només me n'ha vingut al cap un d'aquells destacats amb unes lletres majúscules: "IMPRESCINDIBLE".

Jo ara el comento, i si en sabeu d'altres m'ho feu saber i els afegeixo al post, que administrar un blog bé ha de tenir algun avantatge, no?

Sobre utopies, censures, llibres i resistència, doncs, no us podeu morir sense haver llegit:  Fahrenheit 451  (Ray Bradbury, 1953)

Li han penjat les típiques etiquetes "Ciència ficció", "Futurista", "Obra mestra", i anar fent.

Jo simplement el definiria com a "MERAVELLA", i qui no el conegui en tindrà prou amb l'argument per interessar-s'hi:

En un país on s'ha de ser feliç per llei, els llibres i la lectura estan prohibits,  perquè són molt perillosos i desenvolupen el pensament diferent. Són una eina incontrolable per la tecnologia de la classe poderosa, incompatible amb l'anestèsia de la televisíó oficial.

També estan prohibits els balcons, propicis a plaers que no permet la dictadura, i els espais a l'aire lliure per reunir-se, observar, intercanviar idees i fer funcionar el cervell .

Montag, el protagonista, és un bomber atípic: la seva feina no és apagar incendis sinó provocar-los, destruir amb el foc les cases de la mala gent que té el vici de la lectura i conserva aquests nefastos objectes censurats. Paper que crema exactament a la temperatura de 451 graus Fahrenheit.

Però la paraula i la memòria perviuen dins dels resistents que memoritzen els llibres abans de la seva extinció,  convertint-se en una biblioteca humana i un vehicle del pensament, que es transmet a l'exili i es deixa d'herència als supervivents.

D'aquí a pocs dies, quan la gent seriosa desmunti tots els somnis d'aquesta última quinzena, quan la noia de les rastes es confongui dins la gran ciutat, sempre quedarà alguna biblioteca, algun megàfon, alguna plaça, algun motiu per fer un debat sobre allò que s'ha llegit i s'ha pensat.

Ara i sempre:  Vencerán !   (encara que siguin sempre els mateixos)

Mireu el que ha escrit una bibliotecària defensora de la biblioteca social: La biblioteca indignada (Gracias, Manuela Martínez)