Aleix Cort. El nen que volia tenir les mans transparents
Aleix Cort. El nen que volia tenir les mans transparents. Tarragona: Arola, 2011.
Comentari de l'obra i entrevista en setze preguntes
"Cola de sabates
Els nens de les clavegueres van mal vestits, rapats i bruts. Alguns semblen afectats per la sarna i la tinya. Orfes o abandonats per les famílies, abans d’arribar a les clavegueres, solen anar a parar a immobles a punt de ser demolits per malviure com rates. Els que se’n surten, formen petites bandes que giren al voltant d’un sol cap que sol ser el més gran d’ells: generalment, un adolescent de no més de 15 anys. (...)”
L’Aleix Cort ens presenta “El nen que volia tenir les mans transparents”, el seu llibre; i al meu torn, jo presento l’Aleix Cort a les comarques gironines:
Estimats bibliotecaris, si consulteu el nostre Millenium veureu que aquest autor polifacètic ja porta molta experiència en l’àmbit literari, és a dir, publicant: tant llibres infantils com per adults; i de manera inexplicable a Girona és poc conegut i les nostres biblioteques no en tenen massa de llibres als seus fons.
Doncs bé, a partir d’aquest articulet, trencarem el gel i us el faig arribar:
La coneixença
Personalment no ens coneixem, encara que, evident avui dia, a través de les xarxes socials hem xatejat i intercanviat alguns punts de vista. Sempre s’ha mostrat com una persona oberta i diria que entusiasta, per la quantitat de projectes en què està vinculat, immers.
Sense allargar-me més diré que l’Aleix Cort Vives és, de professió, escriptor, guionista, treballa al món de les arts escèniques, gestor cultural, investigador, formador, arquitecte tècnic, balls de saló expert en claqué...i un llarg etc.
Es mou entre la literatura i la dansa i ha creat la web videolit.cat, que vol conjuntar les arts escrites (la paraula, la poesia, la literatura) i les arts visuals (el vídeo, la fotografia).
El nen que volia tenir les mans transparents, per l’Aleix Cort
“Milan és un nen orfe que sobreviu a les clavegueres de Bakur amb humor, murrieria i uns quants trucs de màgia. La seva habilitat es concentra a les mans i en una enorme fantasia. En una sortida, coneix una periodista, la Mònica, encarregada de resoldre la desaparició d’un company de redacció mentre investigava les xarxes de tràfic de nens que actuen al seu país. La periodista, una editora de rareses i un pallasso tocaran, a partir d’aquell moment, l’infern amb la punta dels dits a través d’en Mil i ensenyaran al petit mag que aprendre és, a cops, oblidar.
El nen que volia tenir les mans transparents és un homenatge tendre i cruel a la infantesa dels nens sense infantesa, una història que parteix de dos fets reals i d’actualitat, això és, el funcionament de diverses xarxes de tràfic de persones i d’òrgans i el negoci de les adopcions il•legals, per construir un cant a l’esperança i a l’afany de superació amb els carrers d’un món habitat per àngels caiguts com a rerefons, i el convenciment que un altre futur és possible, que els somnis poden esdevenir realitat mitjançant el procés d’imaginar-los, però que ningú no pot desempallegar-se del passat, ni tan sols l’escapista més precoç."
I jo afegeixo de la meva collita: és un llibre que es llegeix d’una sola tirada, i que el fet que els protagonistes siguin una colla de joves pillets que malviuen, m’ha fet pensar en el personatge Oliver Twist de Charles Dickens.
Hi ha intriga, i sobretot molta plasticitat en la descripció de les imatges. L’Aleix sap com es munta un espectacle, quin punt ha d’il•luminar un focus, el pla d’una càmera, les escaletes, els tempos, les músiques (i lletres) que sonen de fons, les olors... o sigui que el lector es troba dins l’espectacle.
Hi ha especialment una imatge d’una sessió de màgia que la vaig trobar visualment impactant: ” un núvol a l’escenari del qual començaven a ploure lletres...”
Hi trobem temes com la lleialtat en la misèria, l’amor, l’humor...
Diuen que no hi ha una mateixa realitat per ningú, tot és tal com ho percebem i el que percebem constitueix la pròpia realitat viscuda (paraules meves que s’allarguen més que un dia sense pa.) dit d’una altra manera, llegiu el llibre i formeu-vos la pròpia opinió.
L'entrevista:
(Sílvia)1.-El Nen... hi he trobat tocs de Dickens, m’ha recordat a Oliver Twist. Suposo pel fet que els protagonistes són una banda de joves que sobreviuen fent el pillet.
(Aleix) En cap moment vaig pensar amb l'Oliver en el moment de fer la meva història. Volia tractar un tema actual i que m'interessava. És possible que la història de Dickens arrenqués de la mateixa manera, però. Dit això, la relació està ben trobada. No em molesta. Encara més, m'agrada. Tot i que els personatges principals i la història siguin ben diferents.
(S) En tot cas ens demostra que el tema d'un clàssic, malgrat els anys, no perd vigència. Aprofitem aquí per picar l'ullet i fer una al·lusió a la Laura Borràs. Per què llegir els clàssics avui?
(S) 2.-Per què substitueixes Romania per Rumària i Bucarest per Bakur. O almenys en aquests escenaris són els que jo m’he imaginat la novel•la tota l’estona. Ha estat un recurs per dir “aquesta història hauria estat possible en qualsevol ciutat de l’Est d’Europa?
(A) La relació Romania/Bulgària/Rumària, i Bucarest/Bakur és molt intencionada. Volia situar l'origen dels personatges en un marc geogràfic inventat perquè no se situés la seva història en un lloc concret-- i que pogués estar relacionada amb uns problemes concrets -- sinó més aviat en un lloc inventat que, per connotacions geogràfiques o etimològiques, permetés el lector pensar que l'infern no és tant lluny de nosaltres com de vegades pensem. No es tracta de plantejar tant una història que passa en una ciutat de l'Est d'Europa com de pensar que passa en una ciutat que es troba més a prop de nosaltres del que pensem i que no és cap ciutat concreta.
(S) 3.-El fet que Mil sigui tan ràpid amb les mans, que aquestes esdevinguin transparents, em fa pensar en un gran mag, que les mou de pressa, però també un gran “pillet”, que pot robar carteres fàcilment...
(A) La teva percepció és, en aquest cas, perfecte: Mil és tant ràpid amb les mans que no veus com les mou: semblen transparents . El títol neix d'aquesta dualitat. Sempre he pensat que qualsevol pispa podria ser un bon mag ;))
(S) 4.-Hi ha una visió juvenil en tot el llibre, suposo perquè el protagonista també ho és. Sembla que es miri la vida a través d’un mirall i que amb la màgia fugi de la realitat. Una mica és el que acostumen a fer els nens amb la imaginació, amb màgia o sense.
(A) El llibre és juvenil perquè els personatges principals ho són i reaccionen com a tals. La màgia existeix, i els nens la copsen amb tota la seva magnitud. I no estic parlant de màgia en el sentit de coses extraordinàries, sinó de la màgia de les petites coses. Aquelles que són capaces d'arrencar-te un somriure o una llagrimeta d'emoció: un núvol que es transforma, unes notes de música en un moment adequat, un regal, un petó a temps, una cançó que enganxa amb el teu estat d'ànim, un poema... Crec en aquest tipus de màgia, i en això connecto amb els nens. Sempre he pensat que els ballarins de claqué tenen alguna cosa de nen, que són homes grans que no han deixat de ser nens i jo dec tenir encara alguna cosa de vell ballarí de claqué.
(S) Hi estic d'acord. I de ballarí de claqué encara en deus ser , i dedueixo que a més, bo. La felicitat dels petits moments no té preu. Són coses petites però molt significatives, un gest, una mirada...
(S) 5.-Malgrat les mancances materials i afectives, els teus nens no han perdut la il•lusió. Creus que és possible avui dia?
(A) Els nens poden perdre la il.lusió, és clar, però l'esperança és l'últim que es perd, i la il.lusió forma part d'aquesta.
(S) 6.-Aquest “toc” de novel•la juvenil, per a mi és una garantia d’èxit. Ens trobem amb autors reputats de literatura infantil i juvenil, que quan escriuen per adults, segur que la lectura t’enganxa. Mai s’obliden de posar-hi tocs d’acció, diàlegs, llibre no massa llargs i les històries més concentrades. I ara penso en la Gemma Lienas, la Glòria Llobet, Sierra i Fabra, etc Creus que en el teu cas també passa?
(A) Estaria bé que no t'equivoquessis per celebrar-ho adequadament. De moment, la reacció dels lectors és bona, i ja hi ha una productora que s'ha interessat per la història per mirar de traslladar-la al cinema. Veurem com acaba tot això...
(S) 7.-Es nota que has organitzat espectacles i que et mous en el món de les arts. Especialment en les escenes de màgia no t’oblides mai de quina cançó sona, transcrius la lletra, dius quin focus està enfocant i on, quina càmera, els plans i la plasticitat visual del número de màgia en si. En recordo un especialment en què hi havia un núvol a l’escenari i del qual començaven a ploure lletres... També s’hi veu la teva relació amb la fotografia: ens expliques tipus de càmeres, marques, revelats, etc.
(A) Els escriptors utilitzen la seva experiència per fer creïbles les seves històries (de forma més o menys evident). No sóc diferent. La meva petita experiència en el camp de les arts escèniques sobrevola tota la història. També el meu amor per les paraules, i el meu interès per conjuminar paraula i imatge.
(S) I d'això mateix degué néixer videolit.org
(S) 8.- Per què la màgia com a protagonista del llibre?
(A) La resposta ja està donada, en part, al punt 4. Després de la meva anterior novel•la "El Lleó i el Far" volia escriure una història amb un final més o menys feliç, i vaig pensar que les clavegueres era el més a prop que estàvem de l'infern, i que la màgia que a mi m'interessa permetia enlairar-te, allunyar-te de l'infern per connectar amb el cel. El viatge de l'infern al cel estava, d'aquesta manera, servit.
(S) 9.-He trobat curiós el feeling immediat entre la Mònica i en Mil. Per què en Mil, venint d’on ve, se’n refia cegament de la Mònica, i al revés? Era la necessitat d’una mare de tenir un fill, i d’un fill de tenir una mare?
(A) El feeling entre Mònica i Mil no és immediat. Hi ha molta desconfiança per part de Mil. Però la connexió es realitza a partir d'un sentiment. Mil veu una fotografia de Mònica en la que sembla feliç, i aquell sentiment l'atreu, i per tant va a la cerca de la persona que el pot acostar a aquell sentiment. Mònica ha patit un avortament, és una persona que té el problema de posar-se ràpìdament al lloc de l'altre, i a l'hora de la veritat sap el final que espera el nen si el deixa al carrer i decideix apostar per ell. La relació neix a partir d'una necessitat mútua i s'estreny a partir de l'estima.
(S) 10.- I el personatge de la Sabina?una dona que ha optat per no tenir fills, i en una de les mil voltes que fa la vida es troba fent de mare?
(A) Sabina és encantadora. Els llibres ho són tot per ella. És el pol oposat a la seva germana. Mai no ha volgut tenir fills i es troba amb Mil com a conseqüència de l'assassinat de la seva germana. Volia que Mil es bellugués entre dos mons. M'agrada veure com va agafant estima pel fill de la seva germana fins arribar a formar part de la seva vida i replantejar-se-la. El canvi s'esdevé a través d'una petita suma de complicitats. Penso que la complicitat ho és tot en una relació. I la de Mil i Sabina no és una excepció.
(S) 11.- l fet que hagis posat un pallasso (sense fronteres) com a personatge secundari ja és el sumum de l’espectacle. La teva obra és un homenatge al món de les arts?
(A) Els pallassos... Més que els pallassos, el que m'interessa és la rialla. La força de la rialla, la importància de la rialla... I els pallassos són, a la seva manera, els mags que la fan possible. La importància de la seva feina en les zones del món afectades pel desastre és impagable i mereixen el nostre homenatge.
(S) 12.- Com és que Mil no queda traumatitzat i pot portar una vida a Reus relativament normal com la resta de nens d’aquí?
(A) Els nens són més forts del que pensem. Una persona que neix en una situació complicada no queda tant afectada davant d'una situació "extrema" que està acostumat a veure com a "normal" com podria quedar-ho una persona que viu en una certa "normalitat" i que de sobte ha d'enfrontar-se a segons quines salvatjades. Això, és clar, no vol dir que no els afecti. Si se'n surt, però, és un supervivent, i com a tal s'adaptarà a les situacions que li vagin sortint. De tota manera, a Mil no li és fàcil deixar els seus amics (necessita l'empenta del seu gran amic per fer el pas) i durant els anys d'immersió a la "normalitat" té moments de crisi importants.
(S) 13.-Hi ha una frase que em crida l’atenció: “La felicitat i la crueltat no deixen de créixer en situacions desfavorables”
(A) No hi estàs d'acord? La felicitat és un intangible que creix en els llocs i moments més impensats; la crueltat, també --només cal rellegir les notícies de l'últim atemptat a Noruega--. En situacions desfavorables hi ha qui intenta trobar un gram de felicitat que l'ajudi a tirar endavant, i hi ha qui, éssent incapaç de sortir victoriós d'aquesta recerca, es concentra a evitar que ningú se'n surti.
(S) Si, hi estic d’acord.
(S) 14.-Una crítica: trobo molts finals feliços o sentiments de patiment i angoixa poc desenvolupats. No desvetllarem intrigues, però les morts no es ploren, o es ploren poc. “Els nens de les clavegueres” no ploren?, no se’ls ha permès?.
(A) No crec que sigui necessari desenvolupar el drama per treure-li força. No tothom viu el drama de la mateixa manera. A més, una persona que sobreviu diàriament a la seva pròpia història (com ara els nens de les clavegueres) no és creïble que deixin veure massa els seus sentiments. De fora estant, seria llegit com una debilitat.
(S) 15.-Un altre aspecte és que intuïm que els assassinats han estat perquè els periodistes han posat “el nas” allà on no tocava; però m’hagués agradat veure continuada la trama de l’assassinat de la Mònica, almenys, quan en Mil, mag ja reputat, torna a Bakur.
(A) La trama de l'assassinat de Mònica és una altra història, com la d'altres personatges que acompanyen Mil en la seva aventura (el cas del pallasso podria ser un altre exemple, o l'atractiu cas d'Olívia, -per què actua així?). Em sembla que el que dic és suficient...
(S) ... Si, que esperem veure trames desenvolupades potser en d’altres llibres recuperant algun protagonista.? Afegeixo jo.
(S) 16.-La lleialtat entre els nens de les clavegueres.
(A) La lleialtat és important per als membres d'un grup, i més encara per a un grup de persones que es juguen la vida a diari. En situacions extremes, la teva vida depèn del que faci un company, i la seva vida depèn de tu. Has de confiar amb ell cegament. La lleialtat proporciona aquesta confiança, perquè és fer allò amb el que u s'ha compromès encara que siga en circumstàncies adverses.
Gràcies Aleix, per la paciència i contestar aquest munt de preguntes que t’he fet. Espero jo també poder saludar-te en persona, i que el teu llibre sigui objecte d’algun Club de Lectura per les terres gironines.
Bibliotecaris recordeu que teniu aquest llibre disponible a les comandes del SAB
Sílvia Fontbona (Biblioteca Municipal d’Arbúcies) i Aleix Cort
I aquí dessota teniu alguns enllaços sobre l'autor i de l'autor interessants:
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=4529
http://www.territoriscreatius.cat/usuarios/detall/161/aleix-cort-vives
Comentaris