"Primavera, estiu, etc , de Marta Rojals, és una tragicomèdia  amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor de la vida i dels costums d'un poble de l'Ebre"

Hi ha hagut un seguit de lectures suggerents que m’han acompanyat les tardes d’aquest estiu.

El més destacable de tots, sens dubte, ha estat el llibre Primavera, estiu, etc. de Marta Rojals

Aquest és un llibre que pot connectar força bé amb aquells qui no som tan joves, és a dir, la generació dels 70; que som aquells qui ens trobem a mitja vida, als 40,  i que la “nostra mitja vida” i les perspectives que ens ofereix, són a vegades radicalment diferents de la que tenien els nostres pares quan rondaven la quarantena.

Ells tenien una vida encarrilada: tenien feina, canviarien poc de lloc de treball, i tenien un esperit més conformista pel que fa la parella. Sabien que havien de durar tota la vida, ja que venien d'aquesta idea preconcebuda del matrimoni que prové dels anys 40-50, la qual, alhora, havia emparat els seus pares.

Nosaltres som d’una generació, la majoria de la qual ha pogut accedir a estudis superiors, universitaris, malgrat tot, la feina no la tenim garantida.

Ens trobem que travessem el currículum vitae d’una banda a l’altra, sense ni adonar-nos-en: passem del “necessitem gent amb experiència”, i quan gairebé ja la tenim, entomes un ”buscàvem algú amb un perfil més jove”.

El llibre de la Marta Rojals parla de tot això, i de molt més: un passat amb criança al poble, uns estudis universitaris, una vida a la ciutat, una feina, una parella estable ... i de cop, sense pretendre-ho, s’acaba la parella que creies per tota la vida, la feina no va bé, s'ha de retardar la maternitat, i et planteges retornar al poble i començar de zero.

Com l’Èlia, la protagonista del llibre, som d’aquells qui vam créixer menjant Bollycaos, començant a veure sèries de dibuixos manga, alternant l’escola amb la vida al camp i les estacions definides pel paisatge ...i esperant que vinguessin els estius, i amb la canícula, els estiuejants – que per cert, alguns d’ells s’han quedat al poble!.

L’Èlia, doncs, torna al seu poble de les terres de l’Ebre després que la parella la deixés sobtadament, la feina no li funcioni, etc.

S'acosta Tots Sants i ha d'ajudar a netejar les tombes de la família, especialment la de la seva mare. Al poble dels pares, es troba que ha d’anar a ajudar al camp, és una qüestió sagrada pel seu pare, i alhora hi troba un efecte balsàmic en el fet d'anar altra vegada a “aplegar les aulives”, aixecar-se aviat, fer exercici, deixar-se mimar per les tietes i interrogar pels veïns.

Se sent cuidada, que és una cosa molt de poble : tots ens coneixem i ens cuidem, ens vigilem i a vegades fem mal. Tothom se sent una mica amo de la vida dels altres, sobretot en el cas dels pobles petits el boca-orella és el que més funciona.

Al poble, l’Èlia es retroba amb amics i antics amors... relacions que com que mai van ser, sempre va quedar alguna cosa pendent: una relació mai començada, o mai acabada; o amistats que eren íntimes, i ara es troba que amb els anys ambdues parts han canviat, i ja no poden recuperar aquella sintonia i complicitat que les unia en la infantesa... i és que el temps tot ho posa a prova!

A destacar també el llibre per la gent a qui li agradi la llengua i els parlars. El llenguatge de les terres de l’Ebre per a mi ha estat un encant afegit. M’ha recordat quan el meu pis d’estudiants on hi havia tot tipus d’accents: una bona representació de la diversitat i la riquesa de la llengua catalana.

De la Marta Rojals, l’autora, en sabem ben poca cosa. De moment no es prodiga gaire en entrevistes i mitjans, etc. De tota manera, si aquesta ha estat la seva “òpera prima” com a novel·lista, espero amb delit el que vagi sorgint de la seva mà.

Sílvia Fontbona

Biblioteca Municipal d'Arbúcies