M. Mercè Cuartiella, escriptora

Era quasi una desconeguda abans de guanyar el Premi Llibreter 2012 per la seva novel·la Germans, gairebé bessons. Ara la xarxa en va plena, d'informació i entrevistes a aquesta empordanesa d'adopció.

Des de Llibres i Companyia, aportem la nostra bateria de preguntes dins el projecte 7 de saber, aprofitant la pausa bibliotecària entre les visites a la Just Casero de Girona (1 d'octubre de 2012) i el club de lectura de Roses, que tindrà lloc el proper 20 de desembre per al qual els participants s'estan llegint el llibre i recopilant informació sobre l'autora.

1.- Faig aquesta feina perquè escriure em fa feliç. Mai no em sento tan plena i completa com quan estic escrivint una història i mentre dura el procés d’escriure-la, m’acompanya a tot arreu: a la feina –a la que faig per guanyar-me la vida, en una petita editorial-, a casa, quan faig el dinar o quan miro la tele, quan estic amb els amics o la família i també quan estic sola. La història i els personatges que la viuen es converteixen en companys que m’amoïnen i als que vull acompanyar en les seves peripècies.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...
Això és difícil de dir-ho un mateix i de dir-ho en un sol adjectiu. En tot cas diria que la meva obra és, per sobre de tot, personal. Respon a la meva manera de veure la vida i d’entendre el món, em serveix per reflexionar sobre els problemes que m’interessen i per mirar explicar-me moltes de les coses que no entenc.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és la biblioteca de la Caixa que hi havia a la Rambla del Poblenou, al meu barri de Barcelona, on anàvem després de l’escola a consultar enciclopèdies o a fer els deures i on també podia xafardejar i descobrir novel·les que no coneixia.

4.- Penso que les biblioteques són uns centres culturals molt potents que posen a l’abast de tothom un munt de lectures. Són obertes i transversals, no fan distincions entre els visitants, sempre tenen algú que t’aconsella quan et sents perdut o desorientat o no saps ben bé què busques i són una mica com una segona llar on passar-hi estones interessants.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat  Camí de sirga de Jesús Moncada, per a mi, una de les millors novel·les que he llegit. És una novel·la que ho té tot: una estructura sòlida, un estil acurat, una història complexa, un univers ric i rodó, uns personatges profunds, un lirisme delicat... M’agradaria escriure una novel·la com aquesta.

6.- Llegir és recomanable per...
Llegir ens obre la ment i això és vital per a nosaltres com a persones. La lectura ens aporta moltes coses: ens fa pensar, sentir-nos reflectits, plantejar-nos noves idees, replantejar-nos les que ja tenim, descobrir universos, riure a cor que vols o plorar a llàgrima viva... sempre hi ha un llibre per a cada ocasió, per a cada estat d’ànim. Llegir és recomanable perquè ens fa millors.

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...
Sóc xerraire de mena, totes les preguntes m’estan bé i les vostres m’han agradat.

Moltes gràcies, M. Mercè. Esperem veure't molt sovint a les nostres biblioteques, i que els lectors trobin totes aquestes inquietuds en els teus llibres.