[Crònica de Joan Serra, bibliotecari]

El divendres 24 de febrer de 2012 van gaudir de la presència al Club de Lectura de Llançà de l’Andreu Martín,  autor de l’obra escollida per a la trobada d’aquest mes : Cabaret Pompeya ( Premi Sant Joan Unnim 2011).

La novel·la s’inicia a la compulsa Barcelona dels anys vint, quan els joves Miquel i Víctor coneixen en Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món. Mentre en Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d'aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista..

En aquesta novel·la històrica i policíaca, l’autor ens ofereix un passeig per una ciutat plena de violència i d’obrers vivint en condicions de gran precarietat, mentre l’activitat industrial creava enormes riqueses. Els personatges centrals tenen tota la força i la credibilitat necessàries per convertir-nos en testimonis impacients de les seves vicissituds, i hom s’adona al final que no són més que víctimes d’uns esdeveniments que no poden controlar. L’autor amb aquesta novel·la, fa un cant a favor de les víctimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramàticament les vides de les persones. La recreació de la vida en aquella Barcelona de la primera meitat del segle XX, que sembla gairebé impossible de creure vista des de la ciutat moderna i fashion del segle XXI, és sense dubte un dels grans atractius de la novel·la, juntament amb la prosa directa i amena de l’autor, que s’ha bolcat en aquest projecte de manera especial perquè es basa en moltes històries que va sentir a la seva família, tants als seus pares com a un oncle que va deixar un recull escrit de les seves vivències per l’Europa de la segona guerra mundial

L’Andreu Martín, des d’un bon principi va aconseguir atrapar als assistents a través de les explicacions del procés de creació i documentació tant dels personatges com de la trama de la novel·la.