Lector, dibuix de Manuel Baixauli

1- Escric perquè patisc un greu desajust amb la realitat que m'envolta. Per evitar la follia. Per multiplicar les meues vides.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és... manicomial.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és... la Biblioteca Municipal de Sueca. Recorde especialment la bibliotecària, una vella escrupolosa, eixuta i malcarada l'habilitat més destacable de la qual era fer-nos fora, al carrer, quan xarràvem o no ens podíem contenir el riure, cosa que ens passava sovint, només de veure-la. Li dèiem la Pistolera, perquè no fallava mai. Ix al meu llibre L'home manuscrit amb el nom fictici de Patro.

4.- Penso que les biblioteques són... un lloc ideal per passar-hi hores. Pots estar amb companyia de Montaigne i, alhora, lligar.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat ... Si això és un home, de Primo Levi. Conté escenes que no se me'n van del cap. És una vacuna potent contra l'estupidesa i la frivolitat.

6.- Llegir és recomanable... perquè és un plaer i, alhora, una manera de conèixer més i millor el món. Llegir és sentir parlar aquells individus que consideres els més interessants de la història.

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu... On t'agrada llegir?A l'aire lliure. Al sol de l'hivern o a l'ombra de l'estiu. Sempre amb llum natural.

MANUEL BAIXAULI (Sueca, 1963) és pintor i escriptor.

El desembre de 2008 va compartir un matí màgic amb els bibliotecaris gironins, comentant (entre altres coses) L'home manuscrit  a La Fàbrica de Celrà. Ens va deixar aquesta fotografia i un record que encara és viu.