Llibres i companyia

Som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Sant Jordi, altra vegada

La DIADA, la nostra festa amb majúscules.

Durant set setmanes, al blog de Llibres i Companyia hem estat publicant 7 entrevistes a escriptors, amb 7 preguntes cadascuna.

Avui, coincidint amb Sant Jordi,  donem per finalitzada la primera tongada de "7 de saber", desitjant que l'alegria pels llibres i les roses no es panseixi mai.

De la mateixa manera que s'inventa l'alineació ideal d'un equip de futbol, combinat jugadors de tot arreu, us ofereixo la meva selecció personal de les respostes rebudes.

Moltes gràcies als escriptors que han col·laborat en aquest projecte, esperem que la nostra tasca conjunta tingui continuïtat.

1. Escric perquè patisc un greu desajust amb la realitat que m'envolta. Per evitar la follia. Per multiplicar les meues vides. (Manuel Baixauli)

2. El que millor defineix la meva obra és l'intent de ser sincer i honest, sobretot quan m'adreço als infants, nois i noies. En aquest cas, no vull fer trampes perquè es tracta d'un públic molt vulnerable. Si m'adono que en tractar algun tema els puc induir a error, m'estimo més deixar-ho córrer, en especial si podia contribuir a deformar-los. I encara que procuro defugir allò tan suat i incert de “tal faràs, tal trobaràs!” i no excloc els personatges sinistres i aprofitats, em guardaré prou de presentar-los com a exemplars o models de capteniment, encara que alguna vegada els surtin bé les seves manipulacions. En canvi, quan m'enfronto a una novel·la o una narració per a adults, deixo que la realitat o, si més no, la “meva” realitat, flueixi lliurement. (Joaquim Carbó)

3. El primer record que tinc d'una biblioteca és... Quan tenia 8 anys vaig acompanyar la meva cosina-germana Esperança a la biblioteca de la Casa de Cultura de Girona. La conjunció entre els llibres de les lleixes i la gravetat d’alguns rostres il·luminats per les làmpades de les taules em van sorprendre. Després, en les estratificacions de la memòria, aquell record es va convertir en llunyania. La Biblioteca Pública de Girona per a mi era “llunyania”, igual com declara aquella veu en off a la pel·lícula Roma, de Fellini, quan diu que un dels primers records que té de Roma és el rètol de la seva població, un senyal rovellat que indicava que Roma estava llunyíssim, a molts quilòmetres de distància. (Lluís Muntada)

4. Penso que les biblioteques són un dels pocs espais que, com les escoles, creen oportunitats per a tots els ciutadans. (David Cirici)

5. Un llibre que 'ha marcat especialment ha estat Rayuela, de Julio Cortázar: el primer llibre memorable que vaig llegir sense que ningú m’hi obligués. Em va ensenyar que una novel·la no té cap límit. (Vicenç Pagès)

6. Llegir és recomanable per viure. És indispensable per viure bé. Per entendre el món que ens envolta. Per adonar-nos que només som els protagonistes de la nostra vida.(Andreu Martín)

7.  i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...
M’hauria agradat que em demanéssiu un desig, i la resposta hauria estat simple i doble: la independència dels Països Catalans i que el pressupost del ministeri de defensa sigui destinat a Cultura. (Sebastià Bennassar)

 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Nosaltres som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que apaguen la tele per obrir un llibre.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que ens adormim amb un llibre a la tauleta.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que es connecten a les xarxes per pescar llibres, i per opinar.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que entrem a les llibreries quan no és Sant Jordi ni Nadal.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que llegim mentre posem els canelons al forn i els nens a la banyera, o mentre posem els canelons a la banyera i els nens al forn.

Llibres i Companyia