1.- Faig aquesta feina perquè sempre l’he feta des de petit, primer escrivint contes, després articles, novel•les, assajos... Per mi, escriure és una activitat natural, no pas el fruit d’una decisió o d’una il•luminació.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és: pagèsica.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és el la de la Caixa de Pensions de Figueres. No era moderna, ni il•luminada, però tenia molts llibres per remenar, i una bibliotecària, Maria Rosa Ymbert, que només pel fet d’anar-hi ja et tractava bé. Ara les bibliotecàries són més atentes, però als anys setanta no era tan habitual.

4.- Penso que les biblioteques són llocs per fullejar diaris, per buscar-hi llibres, per endur-se vídeos i discos, per localitzar informació a internet, per fer-hi treballs de curs, per preparar classes, per deixar-se dur per l’atzar... Deuen ser un dels llocs més polivalents de la nostra civilització.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat Rayuela, de Julio Cortázar: el primer llibre memorable que vaig llegir sense que ningú m’hi obligués. Em va ensenyar que una novel•la no té cap límit.

6.- Llegir és recomanable per no semblar un personatge secundari d’una sèrie qualsevol.

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu: “De les biblioteques que has vist, quina és la que trobes més acollidora?” I la resposta és: la de Lletres de la UAB i la del Museu Britànic.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ (Figueres, 1963), és escriptor.

Fa un any va presentar Els jugadors de whist al grup de lectura de la biblioteca de Roses, i hi ha previstes trobades similars el dia 18 d'abril a Vilobí d'Onyar i el 24 de maig a Figueres.