Finals de juny. Canvi d’estació, vacances a la vista, nous ritmes al calendari.

Si esteu buscant un llibre ideal per portar a la bossa, a la maleta, al tren, a la platja, sota un pi o a la tauleta, el títol perfecte per aquesta setmana solsticiera és: Primavera, estiu, etcètera, de la misteriosa Marta Rojals.

Fa un any, La Magrana va apostar per una autora desconeguda en la literatura de ficció. Avui va per la sisena edició, no para de recollir elogis dels lectors, llibreters, blogaires, bibliotecaris, etcètera i és finalista del Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès que es concedeix demà passat, frec a frec amb peixos grossos com Jaume Cabré o Eduard Márquez.

Com sempre que es produeix un “boom” inesperat, han intentat classificar la novel•la: Penjar-li etiquetes com ara “generacional”, buscar trets diferencials que expliquin la fòrmula màgica. Per exemple, el dialecte occidental o el vocabulari de pagès. O atribuir-ho al famós “boca orella”, que cada cop que ho sento em sona a tècnica de primers auxilis.
Personalment, a mi d’entrada em va costar decidir-me. El títol em semblava massa bonic per una portada poc atractiva i un text de contracoberta que no em feia el pes. Desconfiava de l’argument, pensava que seria la típica “opera prima” plena de crisis de mitjana edat i allò que els castellans diuen “más de lo mismo”. Ho vaig anar deixant passar fins que, per sort, els companys de biblioteques em van encarregar que comprés un lot per a clubs de lectura. I de cop en vaig tenir 20 exemplars a la mà. En vaig començar un, desganadament, per descobrir que tenia un gust inesperat i ja no el podia deixar fins acabar-me’l.
Crec que té de tot, però equilibrat en la mesura justa: sentiment, originalitat, intriga, riquesa cultural, música, humor i nostàlgia. Exactament allò que et ve de gust que t’expliquin. Allò que hauries volgut explicar, si un dia decidissis escriure una novel•la. La novel·la que regales sense recança a la gent que t'estimes, perquè inclou una bona dosi de moments agradables. 

Per postres, sembla ser que la mare de la criatura porta molt bé el seu èxit, es manté discretament apartada de presentacions, col•loquis, signatures i entrevistes presencials. No se li han pujat els fums, no s’ha fet sessions de fotos ni banys de masses ni res d’això. Però accepta amics al Facebook, contesta entrevistes online, es diverteix amb propostes innovadores com el recull de preguntes de lectors de clubs de lectura com es pot llegir al blog “De casa al club” de la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

Vaig voler comprovar si la Marta Rojals era accessible, si era sincera, o si era tot un miratge o un enlluernament de primavera, estiu, etcètera... I em va contestar, sí sí sí ! Aquí teniu un trosset d’ella mateixa, tan autèntica, tan planera, tan genial i diferent. Que ho disfruteu, i que ella tingui tot allò que es mereix ... i etcètera

Entrevista 7 de saber a la Marta Rojals, autora de Primavera, estiu, etcètera

1.- Faig aquesta feina perquè...

La feina que faig és editar llibres d’arquitectura, i també en tradueixo, i ho faig perquè 1) tinc la sort d’haver pogut triar com em volia guanyar la vida, que era fent això, i 2) perquè és un ofici que m’apassiona, que m’obliga a tenir contacte amb persones molt valuoses i de qui sempre aprenc coses, i, sobretot, perquè mai no em fa la sensació d’estar treballant.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...

No sé a què es pot referir el terme ‘obra’ en aquest cas.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és... una barreja dels còmics d’Astèrix, la col•lecció d’’Els Grumets de la Galera’ i l’olor molt peculiar d’un parell de llibres: Piotr, i Momo.

4.- Penso que les biblioteques són...

En el cas de les biblioteques públiques, penso que són necessàries. O no: imprescindibles. Ara, trobo que s’haurien de separar les sales de taules i les sales de prestatgeries. És més relaxant passejar-t’hi i mirar els llibres sense tenir a l’esquena l’estrès de desconeguts estudiant-hi o treballant-hi.
També penso que, juntament amb les esglésies, són dels pocs llocs on el silenci és preceptiu, i això és fantàstic.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat...
Literàriament, Pedra de Tartera, de la Maria Barbal. Però vitalment, i encara que sembli una frivolitat, tota la col•lecció de ‘Los cinco’.

6.- Llegir és recomanable per...

Sobretot de petits per aprendre a escriure correctament i intuïtivament, és a dir, sense fer faltes d’ortografia ni pensar-hi. Allò que que dubtes si una paraula va amb ‘b’ o amb ‘v’ i escrivint-la de les dues maneres veus quina et ‘sona’ més bé. Això ho fa haver-la llegit moltes vegades. La resta, el tema de la imaginació, de viure altres vides, el romanticisme de la literatura, etcètera, ja depèn de la persona.

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...
M’han agradat molt totes. Sobretot la 3, que fa recordar coses que sempre agrada de recordar.

El lot que em van suggerir els companys bibliotecaris ja ha circulat per Maçanet de la Selva (febrer 2012), Viladamat (abril), la Salvador Allende de Girona (maig), Tossa de Mar (setembre), Sarrià de Ter (octubre). I també a la Biblioteca Pública de Girona, El Vendrell, Cambrils i el 2014 hi ha reserves per Alcanar, Reus i El Port de la Selva, de moment...