Llibres i companyia

Som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

50 Ombres de... GREU : crònica d'una decepció anunciada

Encetem una reflexió col·lectiva dedicada a la literatura eròtica. El punt de partida ha estat el boom d'aquest nou gènere que han anomenat "mummy porn" desencadenat per la trilogia americana 50 ombres... de E.L. James.

Quan estudiàvem biblioteconomia, teníem detectors per avaluar la tendència i la qualitat d’una enciclopèdia.

Calia buscar paraules polèmiques i veure quin tractament rebien: Franco, avortament, URSS, homosexualitat...

Avui, convertides en àvides lectores de ficció, hem conservat uns tics per mesurar si una novel•la és normaleta, infumable o espectacular.

Ens fixem en la riquesa lingüística, el ritme, l’originalitat, és clar, però també en coses més subtils, com ara els sentiments, la credibilitat o el desenllaç.

En la narració, els fragments de pit i cuixa són delicadíssims, un autèntic termòmetre sobre el talent de l'autor. No és el mateix descriure un paisatge que un “polvo”, deu ser més fàcil assassinar un personatge que no pas fer-hi l’amor.
Els escriptors ho saben i no s’arrisquen amb escenes que -en un moment- poden desmuntar, com en la vida real, l'esforç de moltes pàgines. La majoria s'escaqueja amb una tècnica cinematogràfica: apagar llums, desviar la càmara i deixar que la imaginació faci la seva feina.
Per exemple: a Cabells de medusa, la història és perfectament creïble, el llenguatge monumental, el ritme i la durada mesurats al mil•límetre, la intriga adequada i la bellesa abundant. Però quan finalment l’Esteve estima l’Elpide i t’esperes el Mediterraneo de Gabriele Salvatores o un "remake" de Dafnis i Cloe, t’has de conformar amb un tímid

“Veu, palpa, ensuma, tasta un cos de dona com no ho ha fet mai en la seva vida”.
[Miquel Martín. Cabells de medusa. CCG, 2007 p. 190]


I en canvi, Primavera, estiu, etc. està triomfant  entre molts altres motius perquè parla del sexe tal com raja, en la seva justa mesura, igual que ho explicaries a la teva millor amiga. Sense embuts.
[Marta Rojals. Primavera, estiu, etc. La Magrana, 2011]

Els veritables genis de les lletres gestionen magistralment els moments d’intimitat, deixant pàgines inoblidables. Com el complicat joc de miralls de Calvino a Si una nit d’hivern un viatger, entre els capítols 8 i 9 (“La catifa de fulles il•luminades per la lluna”), quan el japonès Okeda veu la infidelitat de seva dona reflectida en els ulls de la filla que ho contempla. O el capítol 59 d’ Una història d’amor i de foscor de l’Amos Oz, la primera vegada més poètica i sensible de la història.

Fenòmens com 50 ombres revifen el debat entre best-sellers / llibres de qualitat, dos termes sovint incompatibles. I ens conviden a reflexionar si és bo llegir a qualsevol preu, on és el llistó entre literatura i simple porqueria o perquè no hi ha llistes d’espera a les biblioteques per Camí de sirga.

Un professor poeta, Víctor Sunyol, als anys 80 deia a classe que NO és literatura allò que només té una utilitat, com el manual d’instruccions d’una rentadora o la pornografia.
I en canvi SÍ que ho és quan hi trobes més matisos, més lectures, més visions del calidoscopi.

Per confirmar la seva teoria, en aquells anys daurats La Magrana va treure la col•lecció La Piga, coneguda com a “Llibres per llegir amb una sola mà”, presents a totes les biblioteques de Catalunya, mentre que en castellà existia La sonrisa vertical.

Era l'època que ja no feia falta anar a Perpinyà per veure l'Últim tango a París, als quioscos triomfaven la Víbora i l'Interviu, Gainsbourg i la Birkin gemegaven “je t'aime” i als carrers de Barcelona es demanava llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.

Què està passant, tres dècades després, quan tothom escriu i quasi ningú llegeix més que una pantalla globalitzada?
Deixarem que siguin els sociòlegs els qui ens expliquin per què una trilogia com la de E.L. James ha venut milions de còpies, enriquint la senyora, els editors i els subproductes que se'n derivin, mentre hi ha grans professionals que no arriben a final de mes.

Potser perquè tothom en parla?

Per consell de la teva perruquera?

Per semblar transgressor?

Per ampliar les fronteres de la pròpia vida, com qualsevol altra història, però amb l’afegit que en aquest cas inclou un altíssim component sexual?

Misteri!


La fòrmula del best-seller ja especifica que hi ha d’haver personatges plans i atractius, sense salts temporals, amb un tant per cent d’erotisme i d'intriga, etc. Però entre poc i massa.

Encuriosides, hem fet l'error de comprar les 50 ombres (només el primer volum), per poder opinar amb coneixement de causa...i amb l'esperança de trobar-hi algun aspecte positiu, no ens enganyem pas.

Si, com deia Oscar Wilde, aconsellar llibres és una impertinència, llavors la feina com a bibliotecaris ha de ser importunar.

Que quedi clar que no volem anar d'erudites i respectem la llibertat de consumir els productes culturals que facin feliç a a la gent, que bona falta ens fa i ja som grandets. Però dir que 50 ombres és literatura equival a afirmar que Mc Donalds és un restaurant, el Cuore una revista, Antena 3 és televisió o que el reggetton és música. Hi ha gustos per tothom, és clar, però pel mateix preu és preferible optar pels bons aliments.
 

El mes d'agost, els lectors de El Periòdico votaven les millors escenes eròtiques de la història del cinema, i van optar per Jessica Lange i Jack Nicholson a la taula de la cuina de El carter sempre truca dues vegades.
Sense anar tan lluny en les consultes, amb aquest article i amb les ressenyes que vindran pretenem oferir una petita mostra de novel•la eròtica ben feta, ampliable amb els vostres suggeriments i comentaris. Una alternativa de qualitat a qui busqui escalforeta entre les pàgines, o entre les cames...

En el curs dels propers dies, doncs, a través d'aquest blog us oferirem algunes ressenyes de llibres que, personalment, ens han semblat interessants. Qui vulgui fer la seva aportació o encetar qualsevol debat, benvingut sigui.

I mentrestant, si voleu ombres que realment valguin la pena, demaneu a la vostra biblioteca la de l'atzavara d'en Calders, la de les noies en flor proustianes o la del xiprer de Delibes. Ombres amb bona arrel, que mai no et deceben.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. http://violadevent.wordpress.com/

  2. Un post molt encertat! En els fragments calents és on els autors es despullen, per aquest motiu fa temps que els col·lecciono.

    Salutacions!

  3. Gràcies pel teu blog, Violant! Una aportació ben útil pels "buscadors" de perles literàries. En els propers dies publicarem ressenyes en col·laboració amb altres persones del món de la cultura. I seguirem la teva col·lecció, per descomptat.

  4. Us felicito per la idea d'encetar aquest debat. Quan anem perduts enmitx de les llibreries, ens fiem més d'un bibliotecari que de qualsevol altre professional, pel bagatge que té i la independència de criteris comercial. Esperaré les ressenyes amb impaciència ;_) Moltes gràcies. Josep M. (Sarrià de Ter)

  5. Doncs ho sento, però a ni 50 ombres d'en Grey m'ha enganxat moltíssim, l'he deixat a la meva parella, amics i familiars i l'he regalat vàries vegades. Crec que en la varietat està el gust i em sembla perfecte que toqueu el tema i proposeu alternatives, del mateix estil o més clàssiques. L'important és llegir i disfrutar. Enhorabona per la iniciativa, tan de bo serveixi per atreure més gent a les biblioteques i llibreries.

  6. Felicitats per la iniciativa! la veritat feia falta una selecció de relats eròtics. No ens podem quedar només amb el llibre més venut de l'estiu ...

    Aquí va una aportació: Els quaderns d'en Marc

  7. Hi ha qui diu: "Tothom sap perfectament si li agraden o no li agraden els macarrons" i que només falten "Personatges que impovisant una dissertació sobre el caràcter pervers del macarró comú" declarin que "el macarrons són abominables", per acabar, ara sí, fent-nos dubtar sobre si són més savis ells o el nostre paladar.

    Jo declaro: què us sembla si ens fotem els macarrons, ho fem amb quatre consells d'uns bons cuiners i així segur que ens continuaran agradant i fins i tot arribarem a llepar-nos dits i macarró.

    Felicitats per la iniciativa, seguirem les recomenacions del bloc!

    PD: la dissertació sobre els macarrons la trobareu a la p. 44, del llibre Mapa mut de Rubèn Intente (trobareu una entrevista a l'autor en aquest mateix bloc).

  8. ester:
    a aquell (aquest) "professor poeta" li ha arribat (tard) que algú el citava en un blog de lectures.
    i ara li fa gràcia saber qui és aquest algú.
    això i prou.
    i per molts anys vagis escrivint aquestes coses

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Nosaltres som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que apaguen la tele per obrir un llibre.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que ens adormim amb un llibre a la tauleta.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que es connecten a les xarxes per pescar llibres, i per opinar.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que entrem a les llibreries quan no és Sant Jordi ni Nadal.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que llegim mentre posem els canelons al forn i els nens a la banyera, o mentre posem els canelons a la banyera i els nens al forn.

Llibres i Companyia