Tal com vam prometre en el post anterior, anirem publicant les aportacions que ens arribin per tal d'enriquir el debat sobre literatura eròtica i oferir propostes que ens hagin agradat. Consells de lectura amb valor afegit.

Salvador Macip, científic, escriptor i molt bon blogaire, ha participat des del punt de vista d'un novel·lista premiat, i des d'aquí li donem les gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

A través dels comentaris hem descobert un altre blog molt interessant: Viola de vent, col·leccionista de fragments literaris

Tot seguit, comencem amb un còmic com a primera ressenya de la sèrie.

Perquè, abans que el primer poeta cantés els temes eterns de la literatura (les gestes heroiques, la mort, l'amor i la bellesa), algú ja havia dibuixat un cos humà per expressar-ho sense paraules.
Igual que suposàvem que l'escriptor ho té molt pelut en les escenes amoroses, semblaria en canvi que per a l'il•lustrador deu ser quasi inevitable temptejar l'anatomia, que no sempre s'acompanya de guions equilibrats. Per això en aquesta tria no hi pot faltar una pinzellada al món del còmic, l'art de la narració combinada amb les imatges, excel•lent caldo de cultiu per al tema que ens ocupa.
Des de Milo Manara fins al hentai del Japó, el ventall és tan extens que mai no acabaríem.

I a través de Jaume Vilarrubí, del grup de treball de Còmics del COBDC tenim el privilegi d'apropar-nos a: 

Little Ego, de Vittorio Giardino. 2a. ed. Norma, 1998. 48 p. (Cimoc extra color ; 52)

Little Ego és un homenatge a la creació, a la imaginació, i aquell reflex interior que ens treu el fre de mà i ens fa sentir el gust de ser libidinós sense complexes, què carai!. Tot i que -parlant de complexes- ben mirat per l'erotisme no hi ha res més captivador que els mateixos complexes. No sempre és fàcil: a vegades cal posar cara de pòquer, dissimular, o fer veure que era una altra cosa, o que jo passava per aquí, que no és el que sembla, t'ho puc explicar... Perquè? Ja se sap que quant més prohibit i més desaconsellat socialment, més escalfor. Encara que, amb l’edat, tot això es va perdent.
Deixant de banda si és preferible llegir a una, a dues o a quatre mans, el que sí està clar és que el millor és posar-s'hi amb la ment ben oberta: el plaer sempre serà benvingut i millor lubrificat.

Tornat a aquesta obra del mestre Giardino, hi trobem un sensual homenatge en clau moderna al Little Nemo de Windsor McCray, precursor de la història del còmic. Ego és una divertida noia que tímidament es lliura a unes aventures inofensives que sempre s’acaben complicant per qualsevol imprevist. Sigui del sexe que sigui o amb l’ajut del que faci falta, no hi ha companys poc compromesos ni eines massa petites, tot serveix.
Les aventures aniran pujant de to, però mai els caldrà més complexitat de la necessària per fer bategar sang a les nostres extremitats.

Giardino és un gran seductor. Sempre ho ha estat amb els seus meravellosos còmics i la seva elegant línea clara que tan bé el defineix, de pols decidit i capaç d’escalfar-nos fins al vellut! No és un mestre per casualitat.

De còmics, lectures, i cultura eròtica n’hi ha molta i de molt dolenta. Per això quan ens trobem amb coses bones se’ns humitegen els...ulls.

Què distingeix una bona lectura d’una altra? doncs tu, tant sols tu.

Jaume Vilarrubí