Salvador Macip, l'escriptor científic i músic [Fotografia ©Víctor Pérez de Óbanos]

Ja va col·laborar en un Girogífic a finals del 2011. En aquest any i mig sense donar notícies seves al blog de Llibres i Companyia, ell ha tingut temps de publicar 3 llibres més (Ullals, Hipnofòbia i Què és el càncer?), s'ha fet un lloc destacat en el món mediàtic i literari català, i nosaltres hem aconseguit 2 lots de llibres seus perquè passin la prova de foc dels clubs de lectura.

Dijous d'aquesta setmana es comenta Ullals, Premi Joaquim Ruyra 2010, a la Biblioteca Pública de Girona (Casa de Cultura).

Es tracta d'un llibre escrit a quatre mans amb en Sebastià Roig, del qual demà publicarem l'entrevista corresponent. 
Perquè... tenim genis molt propers i això s'ha d'aprofitar!

Entrevista 7 de saber a Salvador Macip

1.- Faig aquesta feina perquè m’agrada. M’ho passo molt bé escrivint. Ho he fet tota la vida i no m’imagino deixar de fer-ho, és una necessitat que tinc.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és... “eclèctica” i, com deu passar en la majoria dels casos, “personal”. M’agrada que cada llibre sigui diferent a l’anterior, però sempre dins els paràmetres del meu univers particular i els meus interessos i preocupacions habituals. També m’agradaria que es pogués definir com “sorprenent o “interessant”, però això ho hauran de dir els lectors.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és de la biblioteca de la meva escola, que estava molt ben assortida. M’hi passava moltes hores lliures, llegint i remenant, fins al punt que vaig demanar fer de bibliotecari com activitat optativa a 8è de bàsica, per poder estar-hi més estona. Vaig coincidir-hi amb una noia de la meva classe, a qui també li agradaven molt els llibres i havia tingut la mateixa pensada. Uns quants anys després em vaig casar amb ella. El primer record d’una biblioteca pública és de la que La Caixa tenia al Passeig de Mar de Blanes. Cada divendres, quan arribava de Barcelona a passar el cap de setmana al poble, me n’hi anava unes hores a llegir revistes.

4.- Penso que les biblioteques són necessàries. L’accés a la literatura ha de ser gratuït i universal. Les biblioteques són més que simples repositoris de llibres o un lloc on poder llegir tranquils: tenen una important labor de foment de la lectura i han d’actuar també com a prescriptores de la nostra cultura. Potser algun dia seran substituïdes per versions electròniques online, però el concepte no pot deixar d’existir.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat ... Cien años de soledad, El senyor dels anells, Cròniques de la veritat oculta, tot Pedrolo, el Werther, Rimas y leyendas, Els tres mosqueters, els primers llibres de Chuck Palahniuk, Demian, Cat’s craddle, la trilogia de la Fundació d’Asimov, Aventures d’en Massagran, Poeta en Nueva York, En la carretera... Són els primers que em vénen al cap, sense seguir cap ordre, i no són necessàriament els millors que he llegit. N’hi ha molts més que han tingut una especial rellevància en un moment donat de la meva vida, per un motiu o un altre.

6.- Llegir és recomanable per... ser millor persona! Llegir és divertit i a més aprens coses i t’obliga a pensar. No es pot demanar més.

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu... m’han agradat totes!