Vas guardant entrevistes i penses que les publicaràs quan l'autor t'anunciï la propera visita a una biblioteca.

Però a vegades el destí cruel decideix tot sol. Fins i tot amb gent jove i vital com aquest escriptor, tan modest que no va pretendre mai ser un dels noms més famosos de literatura. Un gran home que et donava tot el possible. Fins i tot el seu mòbil: "-Per qualsevol emergència"

Avui l'emergència és que l'Agustí ens ha deixat. Ara fa un any ens regalava un preciós material inèdit, una posta de sol i una mirada sàvia. I frases que semblen premonitòries, amb un finíssim sentit de l'humor i una sensibilitat única. 

Avui, jo hauria de celebrar el Dia Mundial de la Poesia i el començament d'una nova estació. Però quan se'n va una persona estimada, no hi ha ni versos ni primaveres que valguin. Només les seves paraules que perduren, i la nostra memòria per recordar-lo. Mil gràcies, Agustí, ho llegiré tot, de tu. Bon viatge i a reveure.

1.- Faig aquesta feina perquè: Probablement el premi, recompensa o felicitat més gran que em produeix escriure és anar a l’estimada biblioteca de la meva ciutat i veure-hi algun llibre escrit per mi. És com tornar la felicitat d’aquell nen que vaig ser i que s’hi passava llargues tardes fent viatges meravellosos i descobrint mons insospitats sense sortir-ne. Ara, posant-hi llibres meus, puc tornar aquella felicitat a un altre nen que busqui refugi allà. És com ser part del poble del llibre, una gent que, generació rere generació, estima els llibres, els llegeix i omple biblioteques de llibres nous pels que vinguin després.

2.- La millor definició de la meva obra és...: Passes l’estona i, de tant en tant, et fa pensar o somriure.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és l’olor dels llibres, la pau dels llibres, l’aventura dels llibres, el silenci. Va ser com entrar en un palau màgic que contenia tot l’univers en forma d’històries, de coneixement, de bellesa, de poesia...

4.- Penso que les biblioteques són un gran lloc per a passar-hi la curta vida que tenim. En realitat, la vida fora de les biblioteques és molt complicada. Els éssers humans, hauríem de tenir dues pàtries: en horari laboral les biblioteques i, després, amples cafès on compartir els llibres descoberts al llarg del dia.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat Déus, tombes i savis, llegit amb 10 anys a la vella biblioteca pública de Figueres. L’inici d’una passió per la Història que dura fins avui i que no ha fet res més que augmentar amb el pas dels anys.

6.- Llegir és recomanable per...: absolutament per tot, fins i tot per a ser discretament feliç.

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...: Què li sembla haver tret una plaça d’ajudant de bibliotecari a la Biblioteca Vaticana?

Aquí la biografia de l'Agustí Vehí, de quan va col·laborar amb els nostre Giroglífics. I una guia de lectura i un petit homenatge dels companys de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.