En Jaume Fabre és periodista i historiador. Té un currículum ple d'experiències, farcides de treball, esforç i implicació social. Ha treballat fent tasques tan interessants com dirigir un Telenotícies i un diari, ha treballat a molts mitjans de comunicació i sobretot té una bibliografia molt extensa en treballs històrics.

Un d'aquests treballs ha estat el llibre La presó també era a fora que vam comentar el passat 19 de març a la biblioteca Pere Blasi, de Torroella de Montgrí. El llibre és la descripció de la vida quotidiana de les dones als anys immediatament després de la Guerra Civil Espanyola, amb una documentació molt acurada, però sobretot és un homenatge a totes aquestes dones, moltes d'elles puntals a les famílies de la postguerra i que, a més, eren contínuament exposades a les amenaces del règim franquista. Un tema molt interessant per comentar a un club de lectura, amb gent de diverses edats i que tenen diferents experiències familiars sobre el tema, però amb un tret molt comú, el silenci. Trencar aquest silenci és el que vam fer i va ser una experiència molt emotiva i gratificant i molt necessari per tancar ferides socials.

Però, en Jaume Fabre és sobretot una persona comunicativa i molt implicada socialment, suposo que per això va dedicar-se a l'ensenyament. No és fàcil enfrontar-se a una colla d'adolescents i ell ho feia cada dia, impartint història, ensenyant-nos la importància de conèixer el passat per encarar el futur, encuriosint-nos per saber i aprendre, per llegir els diaris i remenar ordinadors, quan tot just llavors començava tot això de les noves tecnologies. Només tinc paraules d'agraïment per en Jaume, per haver-me ensenyat molt més que unes respostes per un examen. M'ha passat més d'una vegada d'escoltar una notícia a la ràdio o llegir un titular als diaris i recordar-me immediatament d'alguna classe seva, i amb orgull i admiració, m'adono de la sort que vaig fer de tenir en Jaume Fabre de professor al curs de tercer de BUP i COU de l'Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols.