Llibres i companyia

Som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Som el que llegim

Som el que llegim. Tenim el que vivim. Per això emprenem viatges que altres ja han dut a terme abans. Susanna Rafart.

Un cor grec. Angle Editorial, 2006

[il·lustració de Maryam Tabatabei]

A casa hi havia pocs llibres però s’explicaven històries de família. Venien d’un país plujós, on la força de la malenconia, de la màgia i dels cants, feien saborós escoltar. Tot se sentia intens. Els contes, les ficcions, arrencaven de la pròpia realitat: les aventures de l’intrèpid Daniel a la botiga de Cuba on un dia es va amagar en un sac de farina; l’enyorança d’aquella nena que va anar a ciutat i parlava pels endolls perquè la sentís la seva mare a l’aldea; aquella casa amb olor de pomes dels “zoqueiros”, cinc germans solters que passaven per la vida de la manera que admirava Whitman.

Aquest va ser l’inici de tot. El pas a les primeres lectures, com per a molts, els tebeos, els còmics, les històries de Bruguera... Va ser una sort que el meu pare es trenqués una cama i comprés novel•letes de l’oest i tots els crims de l’Agatha Christie. Amb ells ens vam aviciar de lectura. També, per atzar, la meva mare va comprar en una parada de Girona, aquella Girona tan grisa i humida dels anys 70, una col•lecció petita de llibres enquadernats. Contenia tresors: Les mil i una nits, Anna Karènina .... Els llegíem amb la meva germana i, sense cap mena de complexes, els intercalàvem amb lectures d’adolescents com Història de Karen, Sublim amor juvenil i amb algunes Corín Tellado.

La lectura era, sobretot, evasió, curiositat, ganes de créixer... A l’institut ens trobaríem de ple amb la literatura, especialment amb la literatura catalana. Però una immensa sorpresa ens esperava a la classe de filosofia. Vam tenir la sort de tenir un professor que ens va ensenyar a mirar al món. En Terricabras ens va donar un llistat de llibres perquè llegíssim el que volguéssim; havíem de triar-ne un; però aquella llista va ser el meu quadern de bitàcola: El Petit príncep, Alícia a través del mirall, La cantant calba, Sis personatges en busca d’autor, Antígona... Encara conservo aquells fulls.

Quan miro enrere, amb els records de la vida sempre són presents els records literaris: les vacances al terrat amb Isaac Asimov, l’estiu amb Herman Hesse o Neruda, les nits sense dormir amb El senyor dels anells... Sempre alerta de qualsevol persona que parlés de llibres; tan jove, gairebé tot era interessant.

I de seguida comencen les grans passions. La primera va ser Marguerite Yourcenar; una amiga em va parlar d’una tal Iria que havia llegit un llibre preciós, Les memòries d’Adrià; no vaig conèixer mai a aquella lectora de Yourcenar i fan de Sabina, però quant li vaig agrair la seva recomanació. Durant un temps no hi havia res com la seva obra, la mateixa autora prenia caràcter de personatge literari. I jo la seguia, la perseguia.

Memòries d’Adrià conté alguns dels fragments més bonics que he llegit i la passió que sentia l’escriptora per la persona/personatge d’Adrià em va impactar profundament. Vaig entendre una complexitat profunda en l’ànima i en la vida de les persones. Molts anys després amb El lloro de Flaubert de Julian Barnes, la meva més recent passió literària, trobaria un procés similar. Allà Yourcenar volia abastar Adrià; aquí Braithwaite vol abastar Flaubert.

Era estudiant d’història però era en la literatura on la sentia més viva. Un tir de gràcia em transportava millor a la realitat del moment que els manuals. Com molts altres llibres ho van fer després: El món d’ahir d’Stefan Zweig, L’última trobada de Sándor Márai... Històries de mons que s’acaben, històries de mons que no existeixen, històries de mons inventats; tant se val mentre siguin bones històries.

Entre Yourcenar i en Julian Barnes, hi ha hagut altres passions. Dues especialment vaig sentir que em canviaven la vida: Paul Auster i Carson McCullers. El palau de la lluna ha estat una de les lectures que més m’ha hipnotitzat i em va convertir per sempre més en una llunàtica. De tant en tant torno a Auster i em deixo impressionar per les meravelles de l’atzar. Recordo perfectament la tarda al sol amb La balada del cafè trist. El vaig llegir tot seguit, sense poder aturar-me. I quan vaig acabar el llibre, vaig tornar al principi. Hi ha hagut també una època Murakami i una època Philip Roth a la meva vida.

Aquests són alguns dels meus records. N’hi ha molts altres, intensos, que es mereixerien ser esmentats: Cien años de soledad, Al far, Si una noche de invierno un viajero, Ficciones, Camí de sirga, Historias de cronopios y famas, El túnel, Quanta, quanta guerra..., Corazón tan blanco, El buen soldado, Los anillos de Saturno, Madame Bovary... Recordo exactament quan vaig llegir cadascun d’aquests llibres i altres que segueixen als punts suspensius; cada llibre em porta sempre a un record i quasi tots els records em porten a algun llibre.

No sé què em depara el futur. Però estic segura que, qualsevol cosa que vingui, m'enganxarà llegint.

Carmen Estévez, bibliotecària de Tossa de Mar

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. És un dir, perquè cap de les dues no hem set mai reclutes, però he pensat que la Carme i jo vam fer la mili en el mateix regiment.
    Brava!

  2. Carmen, ja saps que jo he descobert joies literàries gràcies a tu: Julian Barnes, Carson McCullers... noms que ja formen part de la meva biografia lectora. Espero que no deixis mai de llegir i de recomanar perquè a mi em facilita molt les coses. ;) Gràcies!!

  3. Et compro Zweig, Marai, Murakami, Hesse i Barnes, també Cortázar, Sábato, Rodoreda o Flaubert. La resta els agafo en préstec de 30 dies, tots menys aquest tal Auster amb qui vaig patir un sopar indigest.
    Felicitats per l'escrit!

  4. Segueixo amb gran delit les vostres publicacions. Aquest blog és un gran tresor de les lletres. No sé com us ho feu per superar, un dimarts rera l'altra, la meva capacitat de sorprendre'm i de gaudir d'emocionar-me. Gràcies, gràcies, gràcies. Aniré a les biblioteques més sovint. Tinc 72 anys i aprenc informàtica bàsica a la biblioteca.

  5. M'ha agradat molt llegir aquest post. Jo també em vaig afeccionar a la lectura amb els llibres de l'Agatha Christie. M'ha fet molta gràcia, perquè només fa uns dies que m'he acabat una novetat que em va cridar l'atenció, que es diu "Invitació a un Crim"... perquè justament l'acció passa a Tossa de Mar!
    Jo he estiuejat a Tossa de Mar des de petita i en aquesta novel.la han confluit dues de les meves grans passions que he tingut des de sempre: Tossa i l'Agatha Christie.
    De veritat que si us agraden els llibres de l'Agatha Christie aquesta no us la podeu deixar perdre, us ho passareu bé llegint-la .

  6. M'ha agradat molt aquest post. A mi em va passar el mateix. De petita el meu pare em regalava llibres de l'Agatha Christie. M'ha fet molta gràcia, perquè dues de les passions que recordo més de la meva infància són l'Agatha Christie i Tossa, on passava els estius. Resulta que fa poc vaig descobrir una novetat que es diu "Invitació a un Crim", que té totalment la trama a la que ens tenia acostumats l'Agatha i... l'acció es desenvolupa a Tossa. Em vaig emocionar molt. L'estic recomanant a totes les meves amigues. Si no teniu lectura per aquest estiu i voleu recordar les aventures de Monsieur Poirot, us el recomano de debò.

  7. Moltes gràcies a tots.
    "Jo mateixa", quanta, quanta il·lusió saber d'aquest llibre...

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Nosaltres som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que apaguen la tele per obrir un llibre.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que ens adormim amb un llibre a la tauleta.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que es connecten a les xarxes per pescar llibres, i per opinar.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que entrem a les llibreries quan no és Sant Jordi ni Nadal.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que llegim mentre posem els canelons al forn i els nens a la banyera, o mentre posem els canelons a la banyera i els nens al forn.

Llibres i Companyia