Llibres i companyia

Som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Mar Bosch respon a "7 de saber"

Mar Bosch i Oliveras (Girona, 1981)

1. - Faig aquesta feina perquè ...

M'agradaria molt poder respondre que escric ʺperquè no sabria fer cap altra cosaʺ però mentiria. La veritat és que des que vaig decidir estudiar Filosofia i Periodisme Cultural (quin encert!) he hagut de saber fer de tot per guanyar-me la vida mentre escric. Bé, quasi de tot: He venut llenceria a senyores de l'alta societat i al senyors de les senyores de l'alta societat; he fet de secretària i d'adjunt a uns quants departaments d'unes quantes entitats, he donat classes particulars de filosofia, d'anglès, de llatí, de català, d'informàtica; He fet de mestra, de professora, d'educadora, de formadora, de facilitadora i de tots els noms que tenen aquells que ensenyen coses avui dia. He hagut d'aprendre'm i desaprendre'm constantment en uns quants sectors per poder dedicar-me a allò que voldria fos la meva principal ocupació que és escriure. Intento compaginar-ho i fer-ho tot de la millor manera possible. Però això de ser una navalla suïssa, a vegades, costa. Però continuo fent aquesta feina, precisament per ser fidel a la meva manera de ser.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...

No m'agrada gaire posar etiquetes a res. Però la gent, amics i desamics que han parlat d'això que escric diuen que és fresc i sense complexes, aforístic i un punt lacònic, desconcertant, oníric, poètic, estetitzant. Què més? Àgil i enginyós, valent, atmosfèric, fluït, plàstic, ocurrent (estic mirant una bona crítica, amb l'ajuda de la meva àvia que també opina el mateix).

Jo em quedaria amb ""sense complexes"". Si més no és una de les poques pretensions que tinc: no assemblar-me (gaire) a ningú ni seguir (gaire) els cànons de cap escola (en detriment de les vendes o de la reputació respecte la meva professionalitat).

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és a la Casa de Cultura de Girona. Una olor forta, no m'atreviria a dir de què, es movia entre el soroll d'uns extractors inútils. Buscava algun exemplar de la col·lecció El vaixell de vapor (sí, sóc de l'època remota de quan no existia en Harry Potter).

4.- Penso que les biblioteques són bombolles de silenci, refugis espirituals, parèntesis, sales del temps...

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat ...

Qualsevol dels títols. De F. Nietzsche. Un gran autor, sovint malentès, que trobo que canalitza fantàsticament la mala baba. Potser em decantaria per Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

6.- Llegir és recomanable per aprendre a escriure.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ...

Per què no t'hem conegut abans? O bé... Ja estàs preparant alguna altra novel·la? Aquesta m'hauria agradat que me la féssiu. Però sort que ara no l'he de contestar.

Moltes gràcies per la teva participació, Mar. Per què no t'hem conegut abans?

Avui, 30 de gener de 2014, a les 18.30 h, Mar Bosch comenta Bedlam: darrere les hores càlides, Premi Just M. Casero de novel·la curta 2012 amb el grup de lectura "Girona i la literatura" a la Biblioteca Pública de Girona

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Nosaltres som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que apaguen la tele per obrir un llibre.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que ens adormim amb un llibre a la tauleta.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que es connecten a les xarxes per pescar llibres, i per opinar.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que entrem a les llibreries quan no és Sant Jordi ni Nadal.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que llegim mentre posem els canelons al forn i els nens a la banyera, o mentre posem els canelons a la banyera i els nens al forn.

Llibres i Companyia