Un llibre és un objecte perillós, això ho saben tots els lectors. Fins i tot Sa Majestat la Reina d’Anglaterra que va definir el llibre, a través de la ploma d’Alan Bennett, com “un artefacte dissenyat per fer esclatar la imaginació”.

Un bon exemple de tot plegat, artefacte imaginatiu i perillós, és Totes les estacions de França d’Oriol Ponsatí-Murlà.

Abans de la seva recomanació permeteu-me una anècdota il•lustrativa del que us dic:

Mireu si és perillós aquest llibre que només llegint la cita que li dóna títol, un vers de Carner, el lector pot patir els primers mals de cap.

La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.

L’autor situa aquest vers dins el poema “Plou”, inclòs en el recull Cor inquiet, que sabem publicat per primer cop el 1925. El lector es podria quedar aquí però li venen ganes de conèixer el poema sencer i aquí comença el perill.

El lector recerca el poema en l’edició a cura de Lluís Calderer (Ed. 62, 1984) i no el troba. El lector s’emprenya, però per sort té a l’abast les obres completes (Ed. Selecta, 1968) on hi llegeix, ara sí, el poema, justament sota el títol “Plou”.

Tot i així el lector no en té prou i comprova que el recull de l’obra completa és molt diferent de l’edició del 1984. Ara el lector se’n malfia, s’entossudeix de veritat i continua la seva recerca, les seves passes el porten fins a un recull titulat El veire encantat, publicat inicialment el 1933: a la pàgina 41 troba el poema que buscava, el “Plou”, però ara es presenta sota el títol “Serrells interminables”...

El lector plega, ja en té prou si continua així no començarà mai la lectura, i encara menys la recomanació, així doncs ignora la segona cita d’Aristòtil i comença la novel•la.

Un cop acabada, el lector, i ara sí que ve la recomanació!, us pot assegurar que el text és perillós i ho és més a cada pàgina:

Perillós perquè és juganer amb el propi escriptor, amb el lector, amb els personatges i amb la trama que es va repetint en una combinació impossible de protagonistes que es van completant i anul•lant a la vegada.

Perillós perquè a partir d’una notícia apareguda al diari, sobre una maleta abandonada amb vint lingots d’or en un tren regional d’una estació al sud de París, es trenquen tots els límits de la novel•la tradicional.

Perillós perquè l’escriptor no té escrúpols i seria capaç de fer un tall net a la jugular de qualsevol, fins i tot a la seva.

Perillós perquè és irònic i ja se sap que dir alguna cosa amb un llenguatge de significat contrari pot portar algun que altre contratemps.

Perillós perquè tot plegat succeeix un 28 de desembre i ja sabem què passa aquell dia del nostre calendari.

Perillós perquè ha guanyat el XXXIII Premi de Novel•la Curta Just M. Casero 2013. I un premi, atorgat per la Llibreria 22, amb un jurat format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicençs Pagès i Eva Vàzquez, ha de tenir quelcom de perillós, segur!

Perillós perquè l’autor forma part, aquest any, del SAL (Selecció d’Autors Locals) programa que organitza  el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i portarà l’autor a més d’un dels clubs de lectura de les comarques gironines.

I finalment perillós perquè és el debut de l’autor i el lector ja tremola de plaer somniant en la propera obra.

Bona lectura i vigileu amb el què llegiu, no sigui que us esclati als morros!!!