UNA VISITA A UN CLUB DE LECTURA FÀCIL, per Núria Martí

No m’hauria pensat mai que el meu horòscop fos un interès per al lector. Però aquesta va ser una de les moltes preguntes que em van fer els assistents al Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca d’Olot, que havien llegit Set dies al llac: quin era el meu horòscop. Cranc. Sóc nascuda al juliol. Ho responc per si algú dels qui llegiu aquesta ressenya també hi està interessat o per si he despertat el cuc de la curiositat. Segons la lectora, els cranc som creatius i això es correspon amb l’ofici d’escriptor. La noia, doncs, va quedar satisfeta.

En tot cas, les ganes de saber més del lector i de les lectores es van fer evidents durant l’hora i mitja que va durar la sessió i, després de conduir la conversa jo mateixa amb preguntes diverses, vaig respondre qüestions més habituals com ara quant de temps havia trigat a escriure la novel·la, d’on havia sorgit la idea o si hi hauria segona part. I vam parlar del final de la història, és clar. Vam parlar de finals oberts i tancats, i de com interpretaven ell i elles com acaba tot plegat. Va ser un plaer veure el seu interès i comprovar com havien connectat amb els personatges. L’amor, l’amistat, la fidelitat, la traïció són aspectes que van néixer de la lectura i que van dur a un debat ben participatiu, fins i tot més de l’habitual, segons va comentar la conductora.

Set dies al llac, que aquest abril apareixerà en euskera i en castellà, és la tercera novel·la que escric en Lectura Fàcil, i a mesura que vaig fent visites a Clubs de Lectura m’adono de la gran necessitat d’aquest format de llibre, que apropa la lectura a moltíssimes persones que tenen algun tipus de dificultat lectora, com ara els aprenents de la llengua. I comprovo també amb satisfacció com aquests lectors agraeixen la visita de l’escriptor o l’escriptora, perquè si bé és veritat que els autors visiten els clubs, és més difícil que un lector de Lectura Fàcil conegui qui ha escrit la novel·la.

D’altra banda, el contacte amb les biblioteques que organitzen els clubs (a vegades amb la complicitat d’altres organismes, com ara el CPNL) sempre és també molt satisfactori, tant si hi vaig a fer una xerrada, com en aquest cas, com si hi faig de professora en un taller literari, com és el cas dels tallers d’escriptura que ara condueixo a la Biblioteca de Santa Cristina d’Aro o a la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols.

Moltes gràcies, doncs, al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, a les entitats que hi col·laboren i sobretot a tots els lectors i lectores, sense els quals no hi hauria escriptors feliços.

Núria Martí Constans