La creu del Taga, actualment [Foto: Elisabeth Regué Pujol]

Diuen que els esquimals, quan ja no es podien valdre sense dents per mastegar, s'acomiadaven serens i escollien per mortalla la natura.
5000 km més al sud, l'agost del 2007, un home sa de setanta-cinc anys tanca el pis i puja als boscos on, cinc dies després, trobaran intacte el seu cadàver. Era el filòsof Lluís M. Xirinacs, referent històric de llarga trajectòria amb molta força encara per lluitar.

Aquest mes surt a la llum una novel·la que reconstrueix els fets.

"Sis nits d'agost", de Jordi Lara, utilitza com a excusa aquest cas tan impactant.
Jugar amb material sensible podria ser desastrós. Escriptors d'anomenada s'hi haurien ben recreat. Però Jordi Lara es controla. Té el sentit de la mesura completament afinat. Senzill o ambiciós si toca, compassiu, despietat, emotiu en la distància, fa ballar el lector al seu ritme, frena quan ha de parar.

"Sis nits d'agost" és un cavall de Troia.
"Sis nits d'agost" és un calidoscopi, un trencadís d'elements, d'interès universal més enllà del personatge.
"Sis nits d'agost" és un treball de camp, profund i savi, on la terra és sobirana i un plaer per als sentits. Fa un parell d'anys que el Ripollès està de moda, festiva i literàriament parlant. Novel·listes com Irene Solà o Miquel Martín tornen a mirar cap als cims, com si en èpoques incertes la muntanya ens fes de nord, amb permís de Mossèn Cinto, Maragall i el comte d'Arnau.
"Sis nits d'agost" és un idioma que encara no està perdut, treballat i perillós com una pedra polida. Un bon català és possible, s'agraeix eternament.
"Sis nits d'agost" és homenatge, és risc, és respecte, és ficció i és biografia. És qualitat pota negra de les lletres del país, fresc i bo com aigua clara per la set i la calor.
"Sis nits d'agost" és concert i tempesta i és silenci. És recerca i reflexió. Dolor i tendresa.
«Sis nits d'agost» és un clàssic al bressol. Gregor Samsa ja es podria jubilar: insectes prop de nosaltres resulten determinants. Clàssic en l'estructura: no hi ha salts temporals, no  hi ha trampa. Clàssic el plantejament, sobri i periodísitic sense especulacions. No hi paranoies noves, no s'hi interposa l'autor. Descriu escenes molt bèsties amb placidesa pel cor, paisatges decimonònics per al segle XXI i una ciutat veritable. Res de retalls de postal.

Diuen que els grecs, incapaços d'entrar a Troia, van crear un invent de fusta que semblava inofensiu: una ofrena inesperada que obre portes importants. Tres mil anys després, a 3000 km cap a l'oest, Jordi Lara ha escrit un llibre que és un cavall desfermat amb tot un món a la panxa que ja no recularà.

Jordi Lara. Sis nits d'agost. Barcelona : Edicions de 1984, 2017. (Mirmanda; 183) ISBN 978-84-16987-44-3