[Fotografia del Facebook de la il·lustradora NÚRIA MARQUÉS @tropicalapache]

Fa uns anys, la Biblioteca Pública Iu Bohigas de Salt ens va fer un donatiu d'un lot per a devoradors de llibres a partir de 8 anys.

"La Rita fredolica", escrit per Anna Manso, il·lustrat per Núria Marqués i publicat per Alfaguara, des de llavors s'ha fet un tip de voltar d'una biblioteca a l'altra, de casa a l'escola i de la platja al bosc. La protagonista és una nena que viu a la ciutat més freda del món, però sap trobar racons màgics on també hi creixen les flors:

Pàgina 27, capítol 4 (La darrera oportunitat)

 "Quan hi va arribar, la botiga era mig tancada. En obrir la porta va sentir una oloreta dolça i una escalfor reconfortant. La Rita es va quedar embadalida mirant com la Berta parlava a les flors a cau d'orella.

 -Són tan fredoliques com jo, oi que sí? -va xiuxiuejar la Rita.

 -Fins i tot una mica més. Són flors acostumades a la calor tropical...

 -Què passarà quan vingui el Gran Fred?

 -Res. Les ficaré totes dins l'hivernacle i ja està.

 -És clar, l'hivernacle! Que hi puc entrar a mirar?

 -No, no. Les flors notarien el corrent d'aire i es posarien de mal humor. Jo només hi entro un cop al dia.

(...)

 La Berta observava una flor pansida amb cara de preocupació. Li va cantar una cançó però la flor no semblava millorar (...) Llavors va passar. Una llum de molts colors es va escapar per l'escletxa de la porta. La Rita s'ho mirava tot amb uns ulls oberts com unes taronges.

 Tot seguit la Berta va sortir amb la flor completament revifada. Sobre els pètals hi quedava una espurna de llum. La Berta va bufar i l'espurna va volar pels aires fins a perdre's porta endins.

 

Cita de: "La Rita fredolica", d'Anna Manso ; il·lustracions de Núria Marqués.
Alfaguara, 2003.