Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Calonge"

La poesia irònica de Josep Pedrals

Aquest post ha estat possible gràcies a la Montse Darnaculleta de la biblioteca de Calonge (Baix Empordà)

L´activitat que us vull explicar no és tracta d´un club de lectura pròpiament dit. Penso però, que després de conèixer a aquest rapsoda i poeta, tots aquells que tenen ganes de fer alguna activitat relacionada amb la poesia l´han de tenir ben present. Com a rapsoda demostra un domini innat de l´escena. Com a poeta és un talent immensament creatiu que juga amb el llenguatge d´una manera única.

Pedrals practica una poesia irònica que alhora busca la sonoritat extrema de les paraules ( cal tenir en compte que Pedrals també és músic). Utilitza un llenguatge fàcil i viu explorant totes les possibilitats musicals i semàntiques de les paraules.

El passat 18 de gener Josep Pedrals va inaugurar el cicle Biblioteques amb DO a la Biblioteca Pere Caner de Calonge acompanyat de la sommelier Núria de Lucia.
A Calonge va atorgar un poema a cada vi relacionant el nom i les seves característiques amb una peça lírica que s’hi escaigués. Al final ho va arrodonir amb una sel.lecció de poemes anacrònics i altres plasenteries per acabar de suggestionar els esperits.

Després del sorprenent “poema de los quesos” que va fer ofegar de riure a tots els assistents, Pedrals va centrar la seva selecció de poemes amb la seva última obra El Romanço d´Anna Tirant . Aparentment són poemes de rima fàcil però en realitat són molt més que això. La broma (molt seriosa) és un deliri intel.lectual que fa jugar els diferents nivells de lectura. Arriba a la reflexió des del costat més divertit. Potser per això és el poeta més médiàtic de la nostra generació i un dels pocs poetes que viu de la poesia.

Perquè us feu a la idea del nivell d´expressivitat de Pedrals us diré que fa pocs anys es va presentar a un “slam” de poesia internacional a Osaka recitant en català i va guanyar el certàmen!

Us adjunto el “poema de los quesos” que va fer conjuntament amb el música Nico Roig i un enllaç on el podeu sentir recitant-lo:

POEMA DE LOS QUESOS - Nico Roig i Josep Pedrals

Tengo tantos agujeros que ya no sé, no sé qué
soy, queso y, queso y queso y queso... Y tú, tú
eres mi quesadilla!La primera vez que te brie,
me dije: "un día quesos me fundiré en tu boca".
Cuando te co-ocí eras una tierna mozzarella,
llena de García. Me sacabas de mis cabrales,
eras tan cremosa, se me caía la bávara por tí.
En ese momento appenzeller: quizá le gusto...
así que, ¿tú te caserío conmigo? Por queso es lo
que yo quesería, requesón! Sabes queso y de
buena pasta. Lo queso fresco es lo que
mascarpone mis entrañas: aquella cosa torta del
casarse...
Pero es cierto que, bueno, lo nuestro no acabó
de cuajar. Yo le dí todo mi amor. Sí, te lo dí
por... quería. Y tú decías queso era una bola.
Entonces intentamos desgratinarlo, contando
algunos cheese-tes y a ca vaca que se ríe por el
suelo. Qué tronchón! Pero bueno, como yo soy
quesero y a ti te va la feta, te fuiste sin más
in-formaggio-ne que aquello que dejaste es
quiri-quirito: "hemos tocado fondue. Me huele a
queso se a cabra". Qué agonía más gouda! Qué
fermento! A esta no se la tiramisú padre. Semi
seco el alma... Hasta mis ojos se se camenber
te! Pero lo peor estaba todavía por cheddar.
Me dirás queso y un rayado, quizá un poco burro,
pero es que todo, todo me ricota a tí: los
paseos en gorgonzola por los canales de Venecia,
los quesitos en la oreja, los mimolettes, cuando
me pre untabas si eso era amor y yo te curaba
queso era el emmental. Pero por más que lo
intente, no comprendo las raclettes de este
juego gástrico en que nos metimos.
No quiero seguir. De todas formaggeria una
estupidez. Así que, cortamos parmesano.
Passendale de la historia, ya no queso verme
más, por roquefort... Y entonces, pues, perdí el
corazón, pues la falta de amor mel i mató. Y
entonces quizás fuí un poco gruyere con lo de
"bechamel culo, nena!". Cogió un cabrero de
taquitos pero. Y al final fue ella la que
manchego a tomar por seco.
No sé cómo pude havarti amado. Por tu culpa este
servidor provolonne gro de la vida.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/