Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Besalú"

Art i literatura, bona combinació!

El Club de lectura de la biblioteca Ramon Vidal de Besalú ha creat el projecte Art i literatura.

Es tracta "d'aprofitar"els artistes locals i els seus espais per fer les trobades del club, escollint sempre un llibre que hi tingui relació.

La primera proposta va arribar a través de Kel Domènech, escultor, ebenista, historiador, col·leccionista, antiquari, dissenyador i filòsof fusionats en una mateixa ment que crea escultura en format peça única i amb ferm compromís de no repetició.

La novel·la escollida va ser La noia de la perla de Tracy Chevalier. La trobada es va celebrar el 30 de setembre de 2011 a la galeria de l'artista, un lloc molt confortable ple d'obres seves amb una llum espectacular. Ell havia ambientat l'entrada tal i com va deduir que devia ser l'estudi del pintor Johannes Vermeer quan va pintar el quadre, i tot plegat  va ser fantàstic, com es pot intuir per la foto.

En acabar la tertúlia, en Kel Domènech va ensenyar el seu taller als assistents i va explicar com crea les seves peculiars escultures, fent de tot plegat una vetllada molt interessant. També va enviar una explicació i fotos de la trobada a la mateixa Tracy Chevalier... i va rebre resposta!

From: Tracy Chevalier <hello@tchevalier.com>
Date: 2012/2/8
Subject: RE: Kel Domènech from Catalonia
To: "Info Kel Domenech.com" <info@keldomenech.com>


Dear Kel Domènech,
 
A very belated thank you for your email and my apologies for not getting back to you sooner! It has been a crazy year and Tracy says she’s embarrassed at being so far behind with correspondence. She has, however, read your email and thanks you for sharing the photos.
 
Tracy is now busy revising her next novel, due to be published in Spring 2013, which is about an English Quaker family who emigrate to Ohio in 1850 and end up working on the underground railroad to free slaves.
 
Best wishes and happy reading!
 
Yours sincerely,
Alexandria Lawrence (for Tracy Chevalier)
 
http://www.tchevalier.com

La segona trobada va ser al Micromundi, l’únic i més variat museu de miniatures de l'estat espanyol. Un món màgic i fantàstic on s'hi troba l’art de l’impossible, tal com es presenta a la seva web molt encertadament. Allà pots passar-ti una bona estona admirant peces que sembla impossible que puguin existir, com per exemple la catedral de Girona o el pont de Besalú dibuixats damunt d'una agulla de cap. Realment impressionant. En Lluís Carreras, el seu propietari i director, ha viatjat per tot el món buscant peces.

La novel·la escollida va ser Els privilegiats de la Núria Perpinyà, que ens havia recomanat l'Ada Castells en un curs de formació específic per a Llibres i Companyia encarregat a finals del 2007. Segons ella, recorda Els mestres antics de Thomas Bernhard.

La trobada del club va ser el 13 de gener de 2012. la novel·la de la Perpinyà parla d'un lloc molt diferent del que es visitava, el Museu Filantròpic, que només exposa reproduccions i representa la cultura en un món globalitzat. Una ocasió com una altra per conjugar lectura, visites i bona companyia en un lloc privilegiat com Besalú.

Moltes gràcies a la Fina Pont pel seu reportatge, esperem que segueixin tan animats i plens de bones idees. Acabem amb una foto que ens fa "dentetes" als que no hi vam poder assistir:

[Foto: Mont Pujolriu]

La lladre de llibres

 

Aquests dies he llegit un llibre que vull comentar. No és ni més ni menys que “La lladre de llibres” de Markus Zusak. Sovint moltes de les novel•les ambientades en l’Alemanya de la 2a Guerra Mundial tenen com a temàtica principal els camps de concentració, la vida dels jueus en aquest camps i el patiment del poble jueu. En aquest sentit “la lladre de llibres” és innovadora perquè recull la vida del poble alemany que també fou víctima d’aquesta etapa de la història. De la mà de personatges entranyables com la Liesel, en Rudy, en Hans i en Max, ens veiem immersos en les penúries de l’ època que els va tocat viure. Personatges molt humans i per això tan propers...
Un altre aspecte que m’ha agradat i que és present al llarg de tota la novel•la és el paper terapèutic i “curatiu” de les paraules i dels llibres. No vull avançar esdeveniments però és una idea recurrent al llarg de tota la història. Els llibres, l’escriptura i les paraules serveixen per alleugerir una mica els mals moments i per segellar-ne els bons.
I per últim, l’enigmàtica narradora de la història, tan propera, tan real i tan certa...
La lladre de llibres t’atrapa, però no t’atrapa al moment, al principi costa una mica agafar el fil, només és qüestió de paciència. Poques pàgines perquè llavors arriba la recompensa, no pots deixar de llegir-la, no et deixa indiferent. De la mà de la narradora vas descobrint el que els passa a aquests personatges, el transfons de l’època, una història cruel, trista, però que amaga en les seves pàgines un bri d’esperança. Recomanable!!!.


ISABEL PONT, Central de Biblioteques de Girona

La lladre de llibres s'ha comentat durant el 2011 als grups de lectura de les biblioteques de Besalú i Palamós, i properament es farà a la Biblioteca de Tossa de Mar, a la Salvador Allende de Girona i a la Pere Calders de Llançà.

Sunset Park, ja era hora!

Llegit, entre d'altres, a la  biblioteca de Palamós la setmana passada, properament a Besalú.

A la biblioteca Colldegria de La Cellera de Ter han publicat aquesta entrada informativa sobre la trobada.

 

Aquesta novel•la pot agradar més o menys, però us asseguro que té tots els ingredients per triomfar en un club de lectura: ni curta ni llarga, ni fàcil ni difícil, sense grans salts en el temps o en la realitat .
Prestigi marca Paul Auster i – a diferència de la majoria – un interès creixent a mida que passes les pàgines: el clàssic esquema que va en augment fins una meitat fantàstica i un final precipitat.
 

Si alguna cosa deixa en el lector, a part de moltes cites subratllades i un bon gust per anar païnt, són unes ganes boges de comentar-lo. Com passa amb aquelles pel•lis que tothom diu “Hi has d’anar, no te la perdis”.


Sunset Park
es pot analitzar des de tants punts de vista, és tan rica, que dóna molt de joc des de qualsevol angle que la giris.

No li falla ni l’argument, ni la descripció equilibrada dels personatges, tots tan “austerians” (okupes, estudiants, editors i actrius al final de les seves carreres, docents universitaris, matrimonis en crisi i joves inconformistes a la recerca d’ells mateixos), les reflexions filosòfiques, la tragèdia i la violència, la descripció d’una Amèrica tan enorme i tan viva, tan especial. No hi poden faltar referències delicioses al món del cinema i de la literatura. I a sobre, diria que està ben traduïda (jo l’he llegit en català i quasi no grinyola)
 

Aviso que, si us heu de documentar per al vostre club, quedareu sepultats per la quantitat de blogs, pàgines, recensions i comentaris que circulen per Internet en tots els idiomes.
Com sempre, Paul Auster no deixa indiferent, es llegeix moltíssim i tothom es veu en cor d’opinar. Com ha de ser! I jo m’hi apunto…
 

En aquesta meva entrada no resumiré l’argument (això ja es troba a la contraportada), no parlaré de l’autor i la seva obra (hi ha informació en abundància), no criticaré les cosetes que m’han agradat menys. Només pretenc fer un comentari del que m’ha deixat de pòsit la lectura, aquell record que perdura i li reserva un lloc d’honor en el meu cap.
 

Molta gent celebra que s’ha reconciliat amb l’autor, que ha recuperat pistonada després de les seves darreres novel•les.
Jo no tinc tendència a fer comparacions. Cada fill és diferent i té els seus propis mèrits, i cada obra d’art s’ha creat en un context. L’autor és humà, tindrà els seus moments i inspiracions i alts i baixos, com en qualsevol ofici. Dic jo.
En aquest llibre, si he de jutjar l’estat de forma de l’escriptor, valoro moltíssim la seva maduresa personal i literària.
I si hagués de dirigir el club, no podria deixar escapar la importància de l’edat dels personatges, de l’autor i inclús dels lectors, des del moment que tots participem a la festa i l'experiència és un grau.
No és casualitat que l’Alice, que fa una tesi sobre cinema, estigui treballant sobre una pel•lícula que precisament es titula “Els millors anys de la nostra vida”.
Un dels factors que desencadenen l'acció és el fet que el prota estima una noia que encara no té els divuit, la Pilar. Només falten uns mesos per poder viure tranquils, però llavors tot seria massa fàcil i no hauria passat tot el que passa a la novel•la, que és canviant i perillosa com la vida mateixa.
 

Val la pena llegir SUNSET PARK encara que només sigui per la reflexió de Morris Heller als seixanta-dos anys, que declara (no us diré pas en quin moment ni en quina pàgina):


No ens fem més forts amb el pas dels anys. L’acumulació de patiments i de penes afebleix la nostra capacitat de suportar més patiments i més penes, i com que els patiments i les penes són inevitables, un petit contratemps quan som grans pot tenir la mateixa repercussió que una gran tragèdia quan som joves. La palla que trenca l’esquena del camell”.


Y no tengo nada más que añadir. Per sort és primavera i tot verdeja!
 

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/