Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Rojals Marta"

Marta Rojals respon a "7 de saber"

Finals de juny. Canvi d’estació, vacances a la vista, nous ritmes al calendari.

Si esteu buscant un llibre ideal per portar a la bossa, a la maleta, al tren, a la platja, sota un pi o a la tauleta, el títol perfecte per aquesta setmana solsticiera és: Primavera, estiu, etcètera, de la misteriosa Marta Rojals.

Fa un any, La Magrana va apostar per una autora desconeguda en la literatura de ficció. Avui va per la sisena edició, no para de recollir elogis dels lectors, llibreters, blogaires, bibliotecaris, etcètera i és finalista del Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès que es concedeix demà passat, frec a frec amb peixos grossos com Jaume Cabré o Eduard Márquez.

Com sempre que es produeix un “boom” inesperat, han intentat classificar la novel•la: Penjar-li etiquetes com ara “generacional”, buscar trets diferencials que expliquin la fòrmula màgica. Per exemple, el dialecte occidental o el vocabulari de pagès. O atribuir-ho al famós “boca orella”, que cada cop que ho sento em sona a tècnica de primers auxilis.
Personalment, a mi d’entrada em va costar decidir-me. El títol em semblava massa bonic per una portada poc atractiva i un text de contracoberta que no em feia el pes. Desconfiava de l’argument, pensava que seria la típica “opera prima” plena de crisis de mitjana edat i allò que els castellans diuen “más de lo mismo”. Ho vaig anar deixant passar fins que, per sort, els companys de biblioteques em van encarregar que comprés un lot per a clubs de lectura. I de cop en vaig tenir 20 exemplars a la mà. En vaig començar un, desganadament, per descobrir que tenia un gust inesperat i ja no el podia deixar fins acabar-me’l.
Crec que té de tot, però equilibrat en la mesura justa: sentiment, originalitat, intriga, riquesa cultural, música, humor i nostàlgia. Exactament allò que et ve de gust que t’expliquin. Allò que hauries volgut explicar, si un dia decidissis escriure una novel•la. La novel·la que regales sense recança a la gent que t'estimes, perquè inclou una bona dosi de moments agradables. 

Per postres, sembla ser que la mare de la criatura porta molt bé el seu èxit, es manté discretament apartada de presentacions, col•loquis, signatures i entrevistes presencials. No se li han pujat els fums, no s’ha fet sessions de fotos ni banys de masses ni res d’això. Però accepta amics al Facebook, contesta entrevistes online, es diverteix amb propostes innovadores com el recull de preguntes de lectors de clubs de lectura com es pot llegir al blog “De casa al club” de la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

Vaig voler comprovar si la Marta Rojals era accessible, si era sincera, o si era tot un miratge o un enlluernament de primavera, estiu, etcètera... I em va contestar, sí sí sí ! Aquí teniu un trosset d’ella mateixa, tan autèntica, tan planera, tan genial i diferent. Que ho disfruteu, i que ella tingui tot allò que es mereix ... i etcètera

Entrevista 7 de saber a la Marta Rojals, autora de Primavera, estiu, etcètera

1.- Faig aquesta feina perquè...

La feina que faig és editar llibres d’arquitectura, i també en tradueixo, i ho faig perquè 1) tinc la sort d’haver pogut triar com em volia guanyar la vida, que era fent això, i 2) perquè és un ofici que m’apassiona, que m’obliga a tenir contacte amb persones molt valuoses i de qui sempre aprenc coses, i, sobretot, perquè mai no em fa la sensació d’estar treballant.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...

No sé a què es pot referir el terme ‘obra’ en aquest cas.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és... una barreja dels còmics d’Astèrix, la col•lecció d’’Els Grumets de la Galera’ i l’olor molt peculiar d’un parell de llibres: Piotr, i Momo.

4.- Penso que les biblioteques són...

En el cas de les biblioteques públiques, penso que són necessàries. O no: imprescindibles. Ara, trobo que s’haurien de separar les sales de taules i les sales de prestatgeries. És més relaxant passejar-t’hi i mirar els llibres sense tenir a l’esquena l’estrès de desconeguts estudiant-hi o treballant-hi.
També penso que, juntament amb les esglésies, són dels pocs llocs on el silenci és preceptiu, i això és fantàstic.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat...
Literàriament, Pedra de Tartera, de la Maria Barbal. Però vitalment, i encara que sembli una frivolitat, tota la col•lecció de ‘Los cinco’.

6.- Llegir és recomanable per...

Sobretot de petits per aprendre a escriure correctament i intuïtivament, és a dir, sense fer faltes d’ortografia ni pensar-hi. Allò que que dubtes si una paraula va amb ‘b’ o amb ‘v’ i escrivint-la de les dues maneres veus quina et ‘sona’ més bé. Això ho fa haver-la llegit moltes vegades. La resta, el tema de la imaginació, de viure altres vides, el romanticisme de la literatura, etcètera, ja depèn de la persona.

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...
M’han agradat molt totes. Sobretot la 3, que fa recordar coses que sempre agrada de recordar.

 

El lot que em van suggerir els companys bibliotecaris ja ha circulat per Maçanet de la Selva (febrer 2012), Viladamat (abril), la Salvador Allende de Girona (maig), Tossa de Mar (setembre), Sarrià de Ter (octubre). I també a la Biblioteca Pública de Girona, El Vendrell, Cambrils i el 2014 hi ha reserves per Alcanar, Reus i El Port de la Selva, de moment...

Marta Rojals. Primavera, estiu, etc

"Primavera, estiu, etc , de Marta Rojals, és una tragicomèdia  amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor de la vida i dels costums d'un poble de l'Ebre"

 

 

Hi ha hagut un seguit de lectures suggerents que m’han acompanyat les tardes d’aquest estiu.

El més destacable de tots, sens dubte, ha estat el llibre Primavera, estiu, etc. de Marta Rojals

Aquest és un llibre que pot connectar força bé amb aquells qui no som tan joves, és a dir, la generació dels 70; que som aquells qui ens trobem a mitja vida, als 40,  i que la “nostra mitja vida” i les perspectives que ens ofereix, són a vegades radicalment diferents de la que tenien els nostres pares quan rondaven la quarantena.

Ells tenien una vida encarrilada: tenien feina, canviarien poc de lloc de treball, i tenien un esperit més conformista pel que fa la parella. Sabien que havien de durar tota la vida, ja que venien d'aquesta idea preconcebuda del matrimoni que prové dels anys 40-50, la qual, alhora, havia emparat els seus pares.

Nosaltres som d’una generació, la majoria de la qual ha pogut accedir a estudis superiors, universitaris, malgrat tot, la feina no la tenim garantida.

Ens trobem que travessem el currículum vitae d’una banda a l’altra, sense ni adonar-nos-en: passem del “necessitem gent amb experiència”, i quan gairebé ja la tenim, entomes un ”buscàvem algú amb un perfil més jove”.

El llibre de la Marta Rojals parla de tot això, i de molt més: un passat amb criança al poble, uns estudis universitaris, una vida a la ciutat, una feina, una parella estable ... i de cop, sense pretendre-ho, s’acaba la parella que creies per tota la vida, la feina no va bé, s'ha de retardar la maternitat, i et planteges retornar al poble i començar de zero.

Com l’Èlia, la protagonista del llibre, som d’aquells qui vam créixer menjant Bollycaos, començant a veure sèries de dibuixos manga, alternant l’escola amb la vida al camp i les estacions definides pel paisatge ...i esperant que vinguessin els estius, i amb la canícula, els estiuejants – que per cert, alguns d’ells s’han quedat al poble!.

L’Èlia, doncs, torna al seu poble de les terres de l’Ebre després que la parella la deixés sobtadament, la feina no li funcioni, etc.

S'acosta Tots Sants i ha d'ajudar a netejar les tombes de la família, especialment la de la seva mare. Al poble dels pares, es troba que ha d’anar a ajudar al camp, és una qüestió sagrada pel seu pare, i alhora hi troba un efecte balsàmic en el fet d'anar altra vegada a “aplegar les aulives”, aixecar-se aviat, fer exercici, deixar-se mimar per les tietes i interrogar pels veïns.

Se sent cuidada, que és una cosa molt de poble : tots ens coneixem i ens cuidem, ens vigilem i a vegades fem mal. Tothom se sent una mica amo de la vida dels altres, sobretot en el cas dels pobles petits el boca-orella és el que més funciona.

Al poble, l’Èlia es retroba amb amics i antics amors... relacions que com que mai van ser, sempre va quedar alguna cosa pendent: una relació mai començada, o mai acabada; o amistats que eren íntimes, i ara es troba que amb els anys ambdues parts han canviat, i ja no poden recuperar aquella sintonia i complicitat que les unia en la infantesa... i és que el temps tot ho posa a prova!

A destacar també el llibre per la gent a qui li agradi la llengua i els parlars. El llenguatge de les terres de l’Ebre per a mi ha estat un encant afegit. M’ha recordat quan el meu pis d’estudiants on hi havia tot tipus d’accents: una bona representació de la diversitat i la riquesa de la llengua catalana.

De la Marta Rojals, l’autora, en sabem ben poca cosa. De moment no es prodiga gaire en entrevistes i mitjans, etc. De tota manera, si aquesta ha estat la seva “òpera prima” com a novel·lista, espero amb delit el que vagi sorgint de la seva mà.

Sílvia Fontbona

Biblioteca Municipal d'Arbúcies

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/