Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Vehí Agustí"

Agustí Vehí respon a "7 de saber"

Vas guardant entrevistes i penses que les publicaràs quan l'autor t'anunciï la propera visita a una biblioteca.

Però a vegades el destí cruel decideix tot sol. Fins i tot amb gent jove i vital com aquest escriptor, tan modest que no va pretendre mai ser un dels noms més famosos de literatura. Un gran home que et donava tot el possible. Fins i tot el seu mòbil: "-Per qualsevol emergència"

Avui l'emergència és que l'Agustí ens ha deixat. Ara fa un any ens regalava un preciós material inèdit, una posta de sol i una mirada sàvia. I frases que semblen premonitòries, amb un finíssim sentit de l'humor i una sensibilitat única. 

Avui, jo hauria de celebrar el Dia Mundial de la Poesia i el començament d'una nova estació. Però quan se'n va una persona estimada, no hi ha ni versos ni primaveres que valguin. Només les seves paraules que perduren, i la nostra memòria per recordar-lo. Mil gràcies, Agustí, ho llegiré tot, de tu. Bon viatge i a reveure.

1.- Faig aquesta feina perquè: Probablement el premi, recompensa o felicitat més gran que em produeix escriure és anar a l’estimada biblioteca de la meva ciutat i veure-hi algun llibre escrit per mi. És com tornar la felicitat d’aquell nen que vaig ser i que s’hi passava llargues tardes fent viatges meravellosos i descobrint mons insospitats sense sortir-ne. Ara, posant-hi llibres meus, puc tornar aquella felicitat a un altre nen que busqui refugi allà. És com ser part del poble del llibre, una gent que, generació rere generació, estima els llibres, els llegeix i omple biblioteques de llibres nous pels que vinguin després.

2.- La millor definició de la meva obra és...: Passes l’estona i, de tant en tant, et fa pensar o somriure.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és
l’olor dels llibres, la pau dels llibres, l’aventura dels llibres, el silenci. Va ser com entrar en un palau màgic que contenia tot l’univers en forma d’històries, de coneixement, de bellesa, de poesia...

4.- Penso que les biblioteques són un gran lloc per a passar-hi la curta vida que tenim. En realitat, la vida fora de les biblioteques és molt complicada. Els éssers humans, hauríem de tenir dues pàtries: en horari laboral les biblioteques i, després, amples cafès on compartir els llibres descoberts al llarg del dia.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat
Déus, tombes i savis, llegit amb 10 anys a la vella biblioteca pública de Figueres. L’inici d’una passió per la Història que dura fins avui i que no ha fet res més que augmentar amb el pas dels anys.

6.- Llegir és recomanable per...: absolutament per tot, fins i tot per a ser discretament feliç.

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...: Què li sembla haver tret una plaça d’ajudant de bibliotecari a la Biblioteca Vaticana?

Aquí la biografia de l'Agustí Vehí, de quan va col·laborar amb els nostre Giroglífics. I una guia de lectura i un petit homenatge dels companys de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Agustí Vehí: Ginesta pels morts

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958)

El giroglífic d'aquesta setmana, amb 3 respostes correctes d'un total de 4 comentaris, es referia a una perla rara de la novel·la en català:

La Ginesta : un blues empordanès : novel·la negra. Perpinyà : Mare Nostrum, 2010

Ginesta pels morts
pels amics...que són cada dia més, sobretot d'ençà que l'autor ha guanyat el premi Crims de Tinta 2011 amb una altra novel·la publicada a La Magrana, Quan la nit mata el dia.

De l'autor podem dir que té un currículum soprprenent.

És doctor en Història per la UAB. Ha compaginat la seva tasca professional a la Guàrdia Urbana de Figueres des del 1982, on ocupa actualment el càrrec de sotsinspector, amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització. Fou professor d’Història de Catalunya a l’Escola de Policia de Catalunya, i actualment ensenya “Història de la Seguretat” a l’Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB.

Va impartir el curs “L’exèrcit per dins” a la Universitat Catalana d'Estiu, com a docent de l’assignatura “L’orgull del sol: cançó trista per un exèrcit trist”(1998), sobre l’exèrcit espanyol d’Africa a principis del segle XX. També “L’ou de la serp: el feixisme al segle XX”, com a docent de l’assignatura “A voltes amb la por: reflexions sobre el feixisme” (1999).

En l’àmbit de la Història és autor dels llibres Torna el fusell i posa’t a treballar! La Milícia Nacional a Figueres a la darrera Guerra Carlina (1872-1876) (2009) i Endreçant la vila: El sorgiment del sistema de seguretat pública a la Figueres del segle XIX i la creació de la Guàrdia Urbana (2011). També ha escrit les monografies El valor de les paraules a la carta de poblament de Figueres (1997). Sant Ferran. Reflexions sobre la fortalesa, el patrimoni i la Història (2003) i La guerra de mossèn Rovira: uns apunts per a la Rovirada (2008).

En el camp de la seguretat pública, sol o amb d’altres, és autor de diversos textos i estudis: Experiències policials en la gestió de conflictes: els treballs i les reflexions de la policia de Figueres (2000); La intervenció de les policies locals en la gestió de les minories (2000); Reflexions sobre el concepte de seguretat pública en l’àmbit municipal. Estudi d’un cas (2001); La mediació policial. El paper de les policies local s(2003). Com a divulgació, l’any 2009 va publicar Peligro! Cómo afrontar las adversidades sin miedo (2009), un manual d’autoprotecció per augmentar la seguretat personal, familiar i professional en la vida quotidiana.

Ha publicat, com autor o bé com a coautor, diversos articles a la premsa local i comarcal sobre qüestions històriques (Alexandre Deulofeu, el castell de Sant Ferran, el teatre a Figueres...) i sobre qüestions professionals (història de la seguretat, el model policial català...).

També ha escrit Joaquim Vallmajó. Una vida per un poble, juntament amb Josep Frigola i Vicenç Fisas (1995). Els Pastorets de Figueres: LXXV aniversari d’El Primer Nadal dels Pastors (1923-1998), amb Alfons i Gemma Gumbau (1998). Recorrerem la jungla. 50 anys d’Escoltisme a Figueres, amb la col·laboració d’antics escoltes figuerencs (2003).

En termes de creació literària és autor de les VIII rondalles prenapoleòniques, sobre el castell de Sant Ferran de Figueres il·lustrat per Eulàlia Rodríguez Pitarque (2003). Carta de Praga , un assaig sobre la història del llibre i dels impressors (2005) i de les novel•les Abans del silenci (2009, premi Ferran Canyameres de Novel•la Negra) i les ja citades Ginesta pels morts. Un blues empordanès (2010) i Quan la nit mata al dia (2011, premi Crims de Tinta). També ha participat en el volum col•lectiu de relats criminals en català, Crims.cat  (2010).

De la novel·la protagonista d'aquesta setmana us remeto a l'excel·lent ressenya d'Àlex Martín al blog dels companys de la biblioteca de La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, especialitzada en gènere negre que podeu llegir aquí.

Us espero dilluns, dia de Sant Esteve, per l'últim GIROGLÍFIC de la primera edició. Bones festes !!!!!


 

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/