Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Martín Andreu"

Andreu Martín respon a "7 de saber"

"Una de les meves il·lustracions preferides. Aficionat al joc com sóc, trobo que, a més a més d'un dibuix excel·lent, és un desafiament per a la intel·ligència. El peu de dibuix seria:
QUÈ REPRESENTA EL QUADRE?" (Andreu Martín)

1.- Faig aquesta feina perquè ...
no en sé fer cap altra. Vaig aprendre a escriure tot jugant i he tingut la gran sort de poder-me guanyar la vida amb aquest joc al llarg de molts anys.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és... sincera.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és... molt tardà. En la societat on em vaig educar no n'hi havia, de biblioteques a l'abast dels estudiants. Potser la primera que recordo és la de Facultat de Filosofia i Lletres de BCN i no era el meu racó preferit.

4.- Penso que les biblioteques són...
temples.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat ... Tot el que llegeixo em marca, fins i tot llibres que no m'agraden o que no penso tornar a llegir mai més. Per dir-ne un: «Pròtesi».

6.- Llegir és recomanable per... viure. És indispensable per viure bé. Per entendre el món que ens envolta. Per adonar-nos que només som els protagonistes de la nostra vida.

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu... és la primera. Per què faig aquesta feina. M'ho pregunto cada dia, a primera hora del matí.

 

ANDREU MARTÍN, escriptor (Barcelona, 1949).

Va assistir al club de lectura de Llançà el 24 de febrer de 2012 per comentar Cabaret Pompeya.

L'Andreu Martín a Llançà

[Crònica de Joan Serra, bibliotecari]

El divendres 24 de febrer de 2012 van gaudir de la presència al Club de Lectura de Llançà de l’Andreu Martín,  autor de l’obra escollida per a la trobada d’aquest mes : Cabaret Pompeya ( Premi Sant Joan Unnim 2011).

La novel·la s’inicia a la compulsa Barcelona dels anys vint, quan els joves Miquel i Víctor coneixen en Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món. Mentre en Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d'aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista..

En aquesta novel·la històrica i policíaca, l’autor ens ofereix un passeig per una ciutat plena de violència i d’obrers vivint en condicions de gran precarietat, mentre l’activitat industrial creava enormes riqueses. Els personatges centrals tenen tota la força i la credibilitat necessàries per convertir-nos en testimonis impacients de les seves vicissituds, i hom s’adona al final que no són més que víctimes d’uns esdeveniments que no poden controlar. L’autor amb aquesta novel·la, fa un cant a favor de les víctimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramàticament les vides de les persones. La recreació de la vida en aquella Barcelona de la primera meitat del segle XX, que sembla gairebé impossible de creure vista des de la ciutat moderna i fashion del segle XXI, és sense dubte un dels grans atractius de la novel·la, juntament amb la prosa directa i amena de l’autor, que s’ha bolcat en aquest projecte de manera especial perquè es basa en moltes històries que va sentir a la seva família, tants als seus pares com a un oncle que va deixar un recull escrit de les seves vivències per l’Europa de la segona guerra mundial

L’Andreu Martín, des d’un bon principi va aconseguir atrapar als assistents a través de les explicacions del procés de creació i documentació tant dels personatges com de la trama de la novel·la.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/