Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Waters Sarah"

Ressenya de "Besar el vellut"

Coincidint amb la notícia de la publicació en català de la primera novel·la eròtica de la història (Fanny Hill, de John Cleland del 1748), avui tenim la sort de comptar amb la ressenya que ha fet la Mercè Barnadas de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, una de les millors professionals del país, gran entesa en música, literatura i en tota mena d'activitats culturals.

 

Sarah Waters. Besar el vellut. La Magrana, 2004. 415 p. (Les ales esteses; 164)

Disponible -sense llistes d'espera- a quasi totes les biblioteques!

Sarah Waters (Gal·les, 1966) és autora d’una trilogia que ens transporta, amb una narració exquisida, a l’Anglaterra victoriana i que, pel que fa al nostre tema, conté escenes d’amor lèsbic: Besar el vellut ( La Magrana, 2004),  Falsa identitat (La Magrana, 2003) i Affinity,  de la que no hi ha traducció al català però sí al castellà Afinidad (Anagrama, 2005).

Waters és una narradora brillant, constructora d’històries que et captiven sense remei.  És una gran seductora.
A Besar el vellut la protagonista, la jove Nancy King, una humil de venedora  d’ostres, es converteix en actriu i coneix el seu gran amor de joventut. La seva primera trobada queda immortalitzada en aquest deliciós fragment:

Tímidament vaig alçar la mà i vaig enfonsar els dits en els seus cabells: el front, que es corbava gentilment, la galta pigada, el llavi, la barbeta, el coll, la clavícula, l’espatlla. Aquí, de nou em vaig torbar. Vaig deixar la mà quieta fins que ella, que encara tenia la cara girada cap el coixí i els ulls tancats, em va prendre del canell i va guiar suaument els meus dits sobre el seu pit. En acariciar-la, va sospirar i es va girar, i després d’un minut o dos va tornar a agafar el meu canell i em va posar la mà més avall.
Aquí era humida i suau com el vellut. Mai no havia tocat ningú així, excepte, de vegades, a mi mateixa. Ara, era com si m’estigués tocant, ja que la mà lliscosa que l’acariciava a ella semblava acariciar-me a mi també: vaig notar que les calces se’m tornaven humides i calentes i que els meus malucs es movien amb els seus. Vaig cessar les carícies i vaig començar a fregar-la més durament.

A través del món del teatre, acabarà formant part de la societat més selecta i allà tindrà altres experiències que li obriran la porta al sexe sense complexes. Nan acabarà atenent els desitjos d’una gran dama que amb tota llibertat li  mostrarà el camí cap a la satisfacció del desig, sense càstigs ni culpabilitats. I amb sentit de l’humor.
En un moment del llibre es fa referència a la literatura eròtica. Em fa gràcia posar-vos el fragment perquè té relació directa amb la nostra proposta, tot i que aquí podem veure que quan hi ha ganes i esperit revolucionari, la resta no importa. Us imagineu aquesta escena amb l’Assaig de càntic en el temple de l’Espriu o l’Oda a Espanya de Maragall, posem per cas? Acabaria potser amb un “Visca Catalunya lliure!”?

No vam dir res més; només ens besàvem i mormolàvem. Però la nit següent va treure un llibre i me’l va fer llegir. Es deia Cap a la democràcia,  el poema d’Edward Carpenter, i mentre passava les pàgines, amb la Florence càlida, em vaig anar excitant. (...)
-Llegeix-me les parts que li llegies...
Va dubtar, i després ho va fer; mentre mormolava, vaig posar-li la mà entre les cames i vaig començar a tocar, i la veu se li trencava, quan les meves carícies es feien més fermes.
-         Hi ha llibres escrits especialment per aquest tipus de coses- li vaig dir , recordant totes les vegades que havia fet el mateix amb la Diana, probablement les mateixes nits que la Florence jeia morint-se de desig al costat de la Lilian-. No preferiries que et comprés un llibre d’aquests? No crec que el senyor Carpenter escrivís aquest poema per gaudir-lo d’aquesta manera.
Va posar-me els llavis al coll.
-         Oh, crec que al senyor Carpenter li semblaria bé.
Havia deixat caure el llibre al pit. El vaig apartar i em vaig estirar a  sobre d’ella.- I això? – vaig dir movent els malucs-, de veritat contribueix a la revolució social?
-         Oh, sí!
Vaig fer un moviment més suau.
-         I això també?
-         I tant!
Em vaig endinsar als llençols.
-         I què me’n dius d’això?
-         Oh!
-         Déu meu – vaig dir una mica més tard- Només de pensar que he estat part de la conspiració social tots aquests anys, sense saber-ho fins ara...

Literàriament és una gran novel•la, però no només això. A Besar el vellut, Sarah Waters ens endinsa en un món luxuriós que representa una
forma de resistència. Són dones que viuen en un món dominat pels homes però del qual se n'alliberen a través de l’amor i del desig. Lluny de tota
submissió.

Mercè Barnadas

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/