[Ofèlia, de sir John Everett Millais, 1851. Exposada a la Tate Britain de Londres, representa un personatge del Hamlet de Shakespeare]

Fragment de Persecució, de Toni Sala. L'altra editorial, 2019. p. 9

"Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m'ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar ...


Llegir més

[Fotografia del Facebook de la il·lustradora NÚRIA MARQUÉS @tropicalapache]

Fa uns anys, la Biblioteca Pública Iu Bohigas de Salt ens va fer un donatiu d'un lot per a devoradors de llibres a partir de 8 anys.

"La Rita fredolica", escrit per Anna Manso, il·lustrat per Núria Marqués i publicat per Alfaguara, des de llavors s'ha fet un tip de voltar d'una biblioteca a l'altra, de casa a l'escola i de la platja al bosc. La protagonista és una nena que viu a la ...


Llegir més

[Foto: Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola]

A nivell urbanístic, el jardí vertical més destacat a les biblioteques catalanes actuals és el de la Carles Rahola - Biblioteca Pública de Girona, com podeu apreciar a la fotografia que he robat de la seva imatge de portada del Facebook.

A nivell literari, el jardí vertical més espectacular que he trobat mai ens el descriu Boris Vian a l'"Arrencacors" (1953), accessible en català gràcies a una traducció absolutament admirable de Joan-Lluís Lluís per al Club Editor (2018).

[Pintura d' Isidre Vicens. Sant Daniel o paisatge de les Creus, 1955
89x147 cm Oli sobre tàblex]

LA VALL DE SANT DANIEL

Tothom ho deia, sembla de pessebre,

sí, amb el riuet, el pont,

les cases arraulides sota teulats humils,

i el camí que s'hi endinsa, que va fins al convent.

La gent deia el convent, que això de monestir

era poc de pessebre.

I, darrere la tanca, l'hort i els fruiters,

amb les regues de ...


Llegir més

 dins "La meva Cristina i altres contes"

[Foto feta al barri de Gràcia de Barcelona, a tocar de la Plaça del Diamant]

"La Balbina va morir una nit tèbia, entre les últimes estrelles i la boira que pujava del mar".

Així comença un conte impactant que forma part del recull de quinze narracions que Rodoreda va escriure entre els anys 1957-1964.

Vint línies més endavant, trobem la primera referència floral, omnipresent en tota la ...


Llegir més