Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Motius de celebració

90 ANYS DE BIBLIOTECA A SANTA COLOMA DE FARNERS

[Aportació de Francina Sanmartín, directora de la Biblioteca Joan Vinyoli. Publicada al butlletí de la Festa Major 2013]

Aquest any a Santa Coloma de Farners rememorem el naixement d’un equipament cultural que ha perdurat al llarg de 90 anys al servei de tots els colomencs: la biblioteca pública.

La inauguració d’aquesta institució es remunta efectivament a l’any 1923 quan una feliç conjunció de circumstàncies va permetre l’establiment al nostre municipi de la primera biblioteca pública que creà la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears. Un acord de l’Ajuntament per a crear una escola en uns terrenys adquirits l’any 1918 ( on s’ubicaria després l’escola de Sant Salvador d’Horta) portà el consistori a contactar amb el llavors director central de la Caixa i un dels fundadors de l’entitat, Francesc Moragas i Barret, per tal de demanar-li el finançament necessari per al projecte així com també l’obertura d’una oficina a Santa Coloma. El resultat de la reunió fou molt positiu ja que escola, sucursal bancària i biblioteca es van fer realitat poc temps després (1919-1923). D’aquesta manera ensenyament i estalvi es posaven a l’abast de la població i alhora hi apareixia per primera vegada el servei de lectura pública i de divulgació cultural propi de les biblioteques. Sens dubte l’amistat personal entre mossèn Ricard Aragó i Francesc Moragas va facilitar molt la instal·lació de la biblioteca a Santa Coloma i la seva ubicació en un marc ideal: el magnífic parc de la casa Bofill anomenat Parc del Bon Mot en honor de la Lliga del mateix nom fundada per l’esmentat mossèn i al bell mig l’antiga casa dels guardes de la finca, un bellíssim xalet perfecte per a encabir-hi una institució cultural.

La biblioteca en el moment en què fou inaugurada constava d’uns 2.000 volums i arribà a acollir l’any 1931 un curs de català amb l’assistència d’un jove Joan Vinyoli i la cloenda amb Pompeu Fabra com a convidat especial. Aquell preciós edifici d’estil modernista va desaparèixer juntament amb el parc el 1959-60 però no així l’esperit bibliotecari que poc o molt continuà present al llarg dels anys en una nova biblioteca d’acord amb les possibilitats que oferien les circumstàncies i amb una sèrie de reformes successives a fi d’ habilitar nous espais per a exposicions i per a la lectura infantil.

L’any 2000 l’Ajuntament n’obtingué la titularitat i dos anys després la Biblioteca Municipal estrenava el nom que la identifica des de llavors: Biblioteca Joan Vinyoli en honor del poeta que gaudí de llargues estades infantil i juvenils a la nostra població. Finalment l’any 2006 s’iniciaren les obres de reforma i ampliació de la biblioteca en el mateix lloc tot ampliant la superfície fins a 1.065 metres quadrats i donant pas dos anys més tard a una nova etapa amb canvis significatius i reptes apassionants.

La paraula Biblioteca va més enllà de” Lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts i destinats a servir al públic”. Per a nosaltres és un espai cultural, social, dinàmic, intens, flexible, adaptable, divers, útil, imaginatiu, creatiu, confortable, crític, participatiu, ...

En aquest sentit la resposta dels colomencs i colomenques ha estat fonamental i per això us en donem les gràcies i esperem que us sentiu sempre pròxims a aquest equipament especial per al nostre poble.

Esperem que les biblioteques perdurin, creixin i s’adaptin amb el temps i que les persones continuïn trobant motius per entrar i gaudir de la Biblioteca Joan Vinyoli:

  • Perquè mai no et sents tot sol, a dins
  • perquè a fora hi plou
  • perquè es veuen els terrats de les cases veïnes
  • perquè és un dels pocs llocs on encara ens sentim rics
  • perquè mai no estem segurs, però allà dintre ens ho sembla
  • perquè tothom s'ha enamorat alguna vegada
  • perquè tots som iguals, darrera d'aquella porta
  • per escapar-se de tot
  • per trobar tresors en forma de llibres
  • per embriagar-se de cultura
  • per escoltar conferències que ens remouen per dins
  • per conèixer sense presses
  • per llegir sense mirar el rellotge
  • per relaxar-se
  • per fer volar la imaginació
  • per fer plans de futur
  • per crear complicitats
  • per veure el somriure d’un infant quan ha trobat el llibre que volia
  • perquè mentre a fora fa calor, a dins s’està fresquet
  • perquè pots connectar-te amb el món
  • perquè pots estar en família llegint
  • per compartir lectures a les trobades dels clubs de lectura
  • per enamorar-te escoltant un recital
  • per sortir ben alegre després d’un tast de vins
  • per ser un espai intergeneracional
  • per venir a fer deures però també per fer amics
  • per passar per sota un àngel cada vegada que entres a la Biblioteca
  • per estar informat del que passa al món i al poble
  • per trobar-te amb un pou on l’aigua no para de bellugar-se
  • per despertar la teva creativitat
  • per seguir-te formant
  • perquè volem que coneguis i parlis amb el teu escriptor preferit
  • perquè hi ha infants “nascuts per llegir”
  • perquè ens agrada que t’emocionis
  • perquè ens agrada que surtis amb un somriure
  • per riure i somriure escoltant contes per adults intensos i intencionats
  • perquè és un dels pocs territoris neutrals de cada poble
  • perquè és la mida exacta de la felicitat
  • perquè no hi cap espai on et sentis més lliure
  • ...



Bona Festa Major!
L’equip de la Biblioteca

Companys de lectura

Parlar de llibres, literatura, lectors, clubs de lectura m’ha portat a pensar i a reflexionar sobre la relació que he tingut jo amb el món de les lletres. 

A casa no es compraven massa llibres, no crec que hi hagués prou diners per fer-ho. Les biblioteques personals de llavors res tenien a veure amb les d’ara, i els únics que compràvem eren els que la meva germana i jo necessitàvem pels estudis.

Ara bé: sí que tinc, però, el record de la meva mare llegint i devorant tot el que li queia a les mans. Dic tot el que li queia a les mans perquè la recordo llegint els llibres que nosaltres havíem de llegir a l’escola. Suposo que davant la impossibilitat de comprar-se llibres per ella –tinc una d’aquelles mares que tot i tothom passava i passa per davant seu- i davant la seva ànsia i necessitat lectora llegia els únics llibres que tenia a l’abast fàcilment, els nostres.

Així és com, juntes, hem compartit moltes lectures des de les obligatòries i clàssiques d’institut fins a les recomanacions que m’havien anat fent o suggerint ja en la meva etapa com a bibliotecària. D’aquesta manera hem compartit els grans interrogants que es plantejava Milan Kundera a La insostenible lleugeresa del ser; hem disfrutat amb totes i cada una de les obres de Paul Auster; hem après com es construïen catedrals estrangeres però també pròpies; ens hem endinsat en els autors llatinoamericans com Vargas Llosa o Gabriel García Márquez; hem plorat, hem patit i hem disfrutat amb moltes de les grans novel·les que parlen de temps passats però també de temps presents.

I puc dir que sempre he tingut una gran companya de viatge amb qui fer-ho i compartir-ho. Sense saber-ho, segurament la meva mare i jo formàvem ja un mini-club de lectura particular i familiar. En aquest camí també hi ha hagut moltes discrepàncies i punts de vista diferents de la manera d’entendre i de comprendre l’obra i d’agradar-nos o no el que estàvem llegint. Suposo que la diferència d’edat té la seva raó de ser també en la lectura.

Aquesta complicitat amb la meva mare m’ha ajudat a ser lectora. No una gran lectora -perquè no ho sóc-, però si una lectora que no pot parar de llegir quan ha entrat de ple dins el llibre; una lectora que plora, que riu, que pateix i que gaudeix amb les històries dels protagonistes; una lectora que a vegades necessita un temps de repòs, de calma després d’un llibre molt intens perquè pensa que no podrà trobar mai més res millor que el que ha acabat de llegir. Per sort, això encara no m’ha passat mai.

Ara que sóc mare i tinc un fill que està aprenent a llegir em pregunto com ho puc fer per convertir-lo en lector, per atreure-li el gust per la lectura, per apropar-lo a aquest món dels llibres que a mi m’ha fet disfrutar i m’ha omplert tant.

Diuen els experts que els nens aprenen del que veuen a casa: si et veuen llegir llegeixen; que no cal forçar-los a llegir, que només cal encomanar-los el gust per la lectura... però: com es fa això en un món en què tantes coses els atrauen molt més que els llibres? Com es fa en un moment en què no tenim el temps suficient per dedicar-nos a acompanyar-los en aquest camí?

Jo he estat molt ben acompanyada en el viatge i em pregunto si també sabré estar a prop dels meus fills en l'aventura que ara ells tot just inicien. Si algú té una recepta màgica que vulgui compartir, doncs aquí estic per escoltar-la o millor per llegir-la.

Il·lustració de Cosei Kawa

Leer, leer, leer, vivir la vida
que otros soñaron.
Leer, leer, el alma olvidada
las cosas que pasaron.
Leer, leer, leer, ¿seré lectura
mañana también yo?
¿Seré mi creador, mi criatura,
seré lo que pasó?
 
Miguel de Unamuno

 

[Llibres i Companyia agraeix aquesta aportació tan emotiva de l'Anna Sala Xargay, directora de la Biblioteca de Sarrià de Ter]

Sant Hilari Sacalm: lectures compartides

La Biblioteca de Sant Hilari, dins el Pla de Lectura de la població i amb l’objectiu de fomentar l’hàbit lector entre el públic adult, va organitzar al 2008 el Club de lectura per adults, amb la voluntat d’esdevenir una activitat permanent i també l’escenari de possibles trobades amb autors entre d’altres iniciatives complementàries. Les trobades es desenvolupen a la biblioteca, cada 2 mesos, amb l’objectiu d’intercanviar diferents punts de vista sobre la lectura de l’obra triada prèviament.

Es tracta d’un grup molt consolidat i participatiu. El primer llibre que llegírem fou Balzac i la petita modista xinesa de Dai Sijie i ja en portem llegits i comentats 30, l’últim dels quals ha estat  L’Home de la maleta de Ramon Solsona. Vam tenir la sort de poder gaudir d’una xerrada amb ell, el passat 27 de setembre, on es van esvair tots els dubtes i curiositats de la novel•la. Volem destacar de l’autor el comentari que va fer sobre els clubs de lectura en una columna seva:

La gent llegeix i s’organitza per compartir lectures. Aquesta és una de les realitats més potents del país...no parlo de societat civil, sinó de gent que viu a peu pla i que s’apunta a grups de lectura i se n’inventa de nous perquè troba en els llibres un estímul que l’empeny a contrastar punts de vista, a ampliar horitzons amb noves lectures.

RAMON SOLSONA a El Punt Avui, 1-9-2013
 

A principis d’estiu, ens trobem per fer un sopar poètic tots els participants del club, on entre mos i mos, recitem poesies per gaudir d’una bona vetllada.

El Club suposa un estímul a la lectura pel fet de saber que altres persones llegeixen el mateix llibre i que després s’ha de comentar. També suposa la descoberta de nous autors i títols que potser individualment mai llegiríem. A més és un mitjà per relacionar-se i fer amistat amb altres persones, totes molt diferents però amb un interès comú, el gust per la lectura.

Trobareu més informació al nostre bloc

Dolors Miralpeix i Núria Masó. Biblioteca Municipal de Sant Hilari Sacalm - biblioteca@santhilari.cat

No ens en cansarem mai..."Llegim?"

L’últim llibre de Sergi Pàmies, aquest va ser el títol del llibre que vam comentar al primer club de lectura de la nostra biblioteca. D’això en fa set anys. Encara no teníem nom i les parets que ens abrigaven eren les de l’antiga biblioteca de “la Caixa”. Quan vam canviar de biblioteca unes votacions populars ens van atorgar el nom de “Biblioteca Pere Blasi”. Pere Blasi va ser mestre de Torroella a la República, amant de la cultura i impulsor de revistes culturals de l’època. En Pere Blasi va deixar un llegat: l’interès per la cultura, la cultura com a oci. I aquest llegat encara perdura.

Des de llavors hem intentat fer forat dins de l’apretada agenda cultural de Torroella i hem seguit un club de lectura amb moltíssims llibres comentats, alguns molt encertats (La trilogia de Klaus i Lucas), altres no tant (El meu Iran), alguns amb els seus autors (L’home de la maleta amb en Ramon Solsona), altres amb convidats especials (Mita Casacuberta amb Solitud) i entremig hem conegut a molta gent, hem après a escoltar, hem rigut, ens hem emocionat i sobretot hem intentat gaudir de la lectura. 

Es pot dir ben alt i clar que el nostre club de lectura “Llegim?” funciona i nosaltres sabem que això no és mèrit nostre, sinó de tots els lectors i lectores que s’animen cada mes a dir-hi la seva sobre un llibre que els hem proposat des de la biblioteca. Des d’en Ramon Solsona a en Rubèn Intente, fins la M. Teresa Calabus, passant per en Javier Zuloaga, en Vicenç Pagès, la Núria Esponellà, la Mita Casacuberta o la M. Mercè Curtiella, tots ells han afirmat que és un grup actiu, que no es cohibeixen davant de l’autor, que són participatius i amb comentaris molt productius. Des de la biblioteca només podem estar agraïdes per tot això: a les Carmes, a la Montserrat, a l’Àngela, a la Consol, a la Paquita, a la Linda, a la Lola, a la Susanna, a l’Estrella, a l’Eulàlia, a l’Eva, a la Josefina, a la Maria, a la Montse, a la Pilar, a la Teresa i també a l’home que ve de tant en tant, en Joan Jordi. I de l’Estartit a la Carmen, en Josep, la Maria i la Pepita. 

Nosaltres hem intentat mantenir aquest esperit d’en Pere Blasi i hem proposat un espai per vosaltres, per convidar-vos a venir-hi i participar-hi i a fer que la cultura sigui per tothom. Per això hem insistit, insistim i insistirem, la invitació és clara “Llegim?”

A l'últim club de lectura vam iniciar temporada amb l'escriptora M. Mercè Cuartiella i amb la M. Teresa Calabus, llibretera del Cucut, que va conduir l'acte amb l'autora. També va ens va visitar l'escriptora Mariona Masferrer. 

Pau Vidal respon a "7 de saber"

Pau Vidal és el nostre entrevistat d'avui, dia de Sant Jeroni, reconegut des del 1991 com a Dia internacional de la traducció. Si Jeroni es va endur el mèrit de traduir la Bíblia al llatí vulgar, nosaltres tenim la sort que en Pau tradueixi autors italians a un català genuí que és tot un regal per la nostra oïda. També escriu de collita pròpia, quan li queda temps. Sol guanyar premis, per alguna cosa serà, i en les seves respostes demostra un gran sentit de l'humor.

1. - Faig aquesta feina perquè així recupero en part l'enorme inversió en temps que vaig fer de nano, llegint tothora i a tot arreu com un colló en comptes d'empaitar sargantanes i badar-me el cap a cops de pedra com feien tots. 

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és... No ho sé, dubto entre vidalesca i vidàlica.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és desagradable, perquè era la de l'escola i com que quedava al costat de la cuina pudia de col bullida. Poder és per això que no hi he tingut mai tirada, tot i que m'agradaria, eh?

4.- Penso que les biblioteques són com el metro: perfecte perquè hi vagin els altres.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat, de nano, els patufets (aquells grossos, enquadernats). De més grandet, les aventures dels Cinco i els Siete secretos. Després, qualsevol d'en Moncada, perquè demostra que els adjectius poden ser l'essència de la literatura, el que passa és que s'han de saber posar. Ai, i Mirall trencat, per la cosa de la nostàlgia vital.

6.- Llegir és recomanable perquè et permet tenir tractes amb els millors espècimens de la humanitat. I sobretot, perquè mentre llegeixes no n'has de tenir amb els altres, que són la immensa majoria.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ... Si de petit t'haguessin avisat que ara series així, què? Doncs hauria dit que no.

Hi havia una vegada...

Tot i que coneixia aquest blog, això de fer la meva primera aportació com a directora de la biblioteca Carles Fontserè de Porqueres em fa una mica de respecte, i més encara quan llegeixo en la presentació del grup de treball que sou aquest 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres a l'any entre altres heroïcitats. 

No sé si reuneixo tots aquests requisits, eh?. He de confessar, sense vergonya, que alguna vegada he apagat un llibre per encendre la tele, i no era precisament per veure un programa sobre lectura. També he d'admetre, i això sí que em fa cosa, que no sé fer canelons i, és més, només m'agraden els que fa la meva mare per Nadal. Als nens, no em cal posar-los al forn perquè la veritat és que ja em tenen prou cremada.

Però ara, això sí, sóc bibliotecària, treballo i toco molts llibres de tota mena, i sobretot estimo cada dia més la meva feina. Amb això, espero estar al nivell.

Fetes aquestes petites puntualitzacions per no enganyar ningú, ara m'agradaria, copiant una mica el fil que utilitzem per a les entrevistes de 7 de saber, dir-vos que:

1.- Faig aquesta feina perquè em permet unificar la meva formació i la meva vocació tant com a educadora social com a bibliotecària. És un privilegi!.

2.- El record que tinc de la meva primera biblioteca és en relació a la Carme, l'antiga bibliotecària de Salt, i es pot dividir en dos grans moments: el primer, demanant silenci, amb l'onamotopeia tan coneguda en el món bibliotecari com és el ssst..., encara en ús en la majoria de biblioteques tot i que jo sóc partidaria d'extingir-lo. El segon gran moment i més impactant és el de la mateixa Carme apropant-se enmig d'un gran silenci i les cares de la gent esperant veure qui serien els escollits per escoltar dels seus llavis les paraules de sempre:

- Tu, tu i tu, fora!. Ostres, és curiós, ho recordo amb tant de carinyo! Mai l'he oblidada.

3.- Penso que les biblioteques tenen un paper importantísim a la societat per les activitats i serveis que ofereixen a tothom de manera gratuïta, però crec que haurien de ser més obertes, més multidisciplinars. M'encantaria tenir un model tipus Idea Store de Londres.

4.- M'han marcat molts llibres. Els primers, segurament són els contes de Ferrándiz, especialment La Rateta que escombrava l'escaleta. Aquest conte l'he explicat a la biblioteca projectant els dibuixos i he pogut comprovar que als nens encara els encanten aquestes il·lustracions tant com a mi. També llegia els contes clàssics de la Sissi, la saga de Los Cinco, Zipi y Zape o Esther y su mundo. Més tard, a l'escola i a l'institut em van impactar llibres com El Jarama, Josafat, Pilar Prim i Mirall trencat, fins i tot recordo viure intensament La Casa de Bernarda Alba i que vaig tenir la sort de poder representar el paper de la criada (¡Ay Antonio María Benavides, que ya no verás estas paredes, ni comerás el pan de esta casa! Yo fui la que más te quiso de las que te sirvieron).

Aquest darrer any l'he passat a la sala infantil de la biblioteca pública de Girona, he llegit molt de llibre infantil i juvenil, i us recomanaria L'Estralaga, de Roberto Piumini, una meravella per a totes les edats.
A l'estiu he llegit un llibre que fa temps tenia pendent. El blog de la Carme de Tossa amb la fotografia del guapo d'en Sawyer de Lost llegint em va animar a llegir-lo: Homes i ratolins de John Steinbeck, curt però intens i preciós.

M'encanten els còmics, de manera especial el còmic europeu. Un dels darrers que m'he llegit és Ardalen de Miguelanxo Prado. Tot i que em va agradar molt, no supera els dos que fa temps em tenen robat el cor, Lulú, mujer desnuda i Rosalie Blum. Són genials!

Ara, el meu objectiu és posar-me més les piles amb la novel·la i conduir el club de lectura. Per tant, us necessitaré molt i espero aprendre molt de tots vosaltres. Gràcies!

Gràcies a tu, estimada Cristina Ros, directora de la biblioteca Carles Fontserè de Porqueres (El Pla de l'Estany), que s'inaugura el proper dissabte, 28 de setembre, a les 12 del migdia. Us hi esperem!

El club de lectura de poesia de la BPG: una bona experiència.

Poc després d’iniciar els seus clubs de lectura, fa dotze anys, la Biblioteca Pública de Girona va considerar interessant  proposar-ne un d'especialitzat en poesia. El de Novel•la Universal funcionava molt bé quant a nombre de participants i regularitat, i un cop consolidat podíem obrir-ne un segon: de novel•la negra, de novel•la en anglès, de…. Però, en el vessant prescriptor de la biblioteca, vam apostar per acostar els lectors precisament al gènere poètic. 

Tots sabem que es llegeix menys poesia que novel•la, i sovint els comentaris sobre la possibilitat de llegir-ne són: “No l’entenc”, “No en sé” … més que no pas “No m’agrada”. Així que allà teníem uns textos buscant lectors i simplement es tractava de fer-los coincidir. 

Calia buscar un bon conductor per a les sessions. Qui millor que un poeta per ajudar-nos a entendre els trucs, recursos i tendències d’aquests textos? Lluís Freixas era el candidat primer i vàrem tenir la sort que trobés la nostra proposta interessant.

 


Parlem amb ell sobre l’experiència d’aquest club.

Lluís, com vols que et presentem?

Bàsicament jo sóc un lector. A partir de la lectura arribo a l’escriptura, a la qual m’hi dedico professionalment com a periodista durant uns anys. Després he treballat en l’àmbit cultural, des de fa uns anys a la Casa de Cultura de Girona, perquè també m’interessa propiciar experiències amb autors, amb llibres, amb esdeveniments que ens ajudin a entendre millor. Sóc un tastaolletes de la cultura, vaja! Potser seria un bon bibliotecari, o un bon llibreter….

Com a lector, m’interessa més la poesia que la prosa, tot i que òbviament llegeixo també prosa, assaig, teatre.

He publicat tres llibres, dos de poesia i un de narració curta. Això no em transforma en escriptor. Trobo que és una paraula molt grossa, aquesta.

Quan vàrem venir a proposar-te l’activitat de seguida vas acceptar. Coincidíem en veure que la poesia fa respecte i que era interessant establir-hi ponts. Per què creus que passa això? Com han de ser aquests ponts?

Sovint, el primer dia que un lector entra el club té una preocupació, com ara deies: “I si no l’entenc?”. Com a moderador, simplement li dic: “No es tracta d’entendre-hi,. Simplement tu què hi veus? En parlem i ja està….”

És una lectura amb una mica més de complicació perquè sempre té el missatge simbòlic. Però, d’altra banda, té l’avantatge que és molt més curt que la novel•la, i això, d’alguna manera, hi treu dificultat.

La por a la poesia és similar a la de l’art modern. Ens sentim ridículs si no sabem què ens vol transmetre, pensant en un missatge tancat, concret, quan de fet és obert i permet lectures diverses.

Jo sempre els dic que la lectura és un acte íntim i que, per tant, accepta moltes lectures, encara que no totes són possibles. Està bé poder concretar una mica i contrastar. El club de lectura ve a ser com aquell comentari inevitable i gustós que es fa sortint del cine, hagi agradat més o menys la pel•lícula. Aquella escena, aquell personatge, tu com ho veus?

Com a moderador del club vaig donant claus de lectura per tal que vagin superant els límits que poden sentir d’entrada. És com una mena d’entrenament, similar al que podria ser el d’un atleta.

I quines són les claus bàsiques per a la lectura de poesia?

Bàsicament és la clau simbòlica. En poesia tot text darrera té una metàfora. Sovint el paisatge exterior és el paisatge interior, pots intuir el que sent pel que diu, no és una lectura literal i per tant no pren una especial rellevància: els colors si són foscos, clars, el moment de l’any, els tons més tristos o alegres. Si hi volem fer una lectura literal sovint les frases no tenen sentit. Ho podem veure en expressions poètiques que han esdevingut del llenguatge popular: tenir formigues a l’estómac; fa mal temps al meu cap.

Segons Ferrater les paraules en poesia han de tenir el mateix valor que en una carta comercial, però fa una broma quan diu això, perquè com hem vist en aquests exemples no és així.

La intuïció, l’experiència lectora, el ritme (la poesia és summament fonètica)… totes aquestes eines poden ajudar-nos a endinsar-nos sense por en el text.

Des dels seus inicis el club ha canviat amb el seu plantejament. Pots explicar-nos el per què?

D’entrada vàrem plantejar les reunions del club trimestrals: una dotzena de poemes que es llegien en dotze setmanes, pensant en una lectura tranquil•la i que permetés relectures diverses a aquest lector-aprenent amb ganes d’endinsar-se en el llenguatge poètic. No es llegia una obra d’un autor, ni una antologia feta sobre un autor, sino una antologia sobre un tema i que pretenia tenir visions i formes d’arribar a sentiments diversos plasmades de diferents manera. Grans temes com l’amor, la mort, el pas del temps tractats des de diferents autors i estils: els barrocs, els clàssics, els romàntics. Era interessant i divertit establir diàleg entre poemes: l’amor cortès dels trobadors enfront l’escepticisme amorós d’un autor de finals del XX....

Els “grans” temes s’esgotaven, i vàrem passar a llegir autors. Un llibre, però, em semblava excessiu i pobre si es volia tenir una visió completa d’un autor. Per això, vaig seguir confegint antologies pensades per a treure el màxim suc de cadascun dels autors seleccionats. Seguim treballant en antologies de 10-12 poemes, però el club es troba mensualment. El que intento amb les tries és donar una visió àmplia, no caricaturesca, que convidi a seguir llegint l’autor plantejat, coneixent el suficient de cadascun dels seus moments com per poder-te moure amb comoditat.

Quin criteri segueixes per seleccionar els poemes que configuren aquestes antologies ad hoc?

Inevitablement hi ha una part que és el gust personal i el dels diferents membres del grup quan els vas coneixent. Després la tria de poemes prou diversos per poder tenir aquestes visions diferents de què parlàvem. Per exemple, aquest any amb Espriu intentar que es veiés l’Espriu cívic, el grotesc, el reflexiu sobre la mort....

I per seleccionar els poetes, com ho fas?

Intentem fer una mostra prou gran dels diversos cànons, sempre pactats amb els membres del club: clàssics, contemporanis, més durs, més lleugers. Últimament estem llegint moltes poetes dones. Són més desconegudes i, a més, en el nostre club, com en molts d’altres, hi ha una gran majoria femenina. Una altra font per a la tria són les celebracions d’efemèrides, ja que l’interès per a aquell autor sempre creix. Ha estat el cas d’Espriu, l’any que ve ho serà de Vinyoli. A vegades les efemèrides obliguen a llegir autors que fan més por. Ens passava, sense anar més lluny, amb Espriu. Però un cop se’ls ha disseccionat, passen a ser més amables.

Parles de més dones que homes al club. Què més ens pots dir del perfil dels membres?

La majoria del club supera els 50 anys. Són lectores àvides de noves experiències, i moltes d’elles formen part d’altres clubs. Moltes escriuen de forma habitual o ho han fet, i algunes fins i tot han publicat. Un altre comú denominador: totes tenen una gran inquietud cultural.

Tot això fa que a hores d’ara ens atrevim amb tot: vaig voler que coneguessin Casasses, i varen saber gaudir dels seus textos i entrar totalment en el seu estil que a vegades és agosarat i una mica trencador -com per exemple en un poema on parla d’uns ionquis de la Plaça Real de Barcelona-, però que alhora connecta amb tota la tradició literària i popular catalana.

Què creus que pot diferenciar un lector de novel•la d’un lector de poesia?

Crec que el lector de poesia és més omnívor, mentre que hi ha molt lector que només ho és de novel•la, com si la forma més natural de la literatura fos aquest gènere. És curiós que ara mateix es tingui aquesta percepció quan històricament la poesia ha estat la forma natural de la literatura en els seus inicis: la poesia èpica, la poesia lírica, fins i tot alguns assajos varen ser escrits en poesia, per ser aquesta molt més fàcil per a la transmissió oral, ja que juga amb la mnemotècnia. I el teatre, també, el teatre en vers també va ser important fins no fa gaire. Ara això s’ha perdut, i l’única poesia que es segueix escrivint és la lírica, malgrat algun autor, puntualment, segueix reclamant-la per a altres usos. Salvador Oliva, sense anar més lluny, va escriure una novel•la en vers, Fugitius.

Tens un poeta preferit? I algun poema preferit?

Depèn del dia, del moment, del temps. Avui te’n puc dir uns.... però d’aquí a sis mesos és possible que siguin uns altres. Et puc dir que m’agraden molt Ferrater, Borges, March, Vinyoli, Màrius Torres, Carner, Espriu...

I són d’ells els meus poemes preferits Cançons de la roda del temps, d’Espriu, que sempre que les llegeixo les sento cantades per Raimon, Àngel de la Mort, de Màrius Torres; Bèlgica de Carner, que tracta tan bé el tema de l’exili i de l’Europa que en la dictadura teníem mitificada.

Vinyoli m’agrada tot molt, tinc moltes ganes de llegir-lo amb el club. Sona molt natural, molt apassionat, molt vital.

M’agrada quan la poesia és alegre, optimista, perquè és difícil sense ser carrincló. Sembla que la tristesa és més literària i més fàcil de tractar. També en el cine, sembla que un drama sigui més fàcil de fer que una comèdia. Fer riure d’una manera intel•ligent té molt de mèrit.

I dels teus poemes, estàs especialment orgullós d’algun?

No, que difícil. Tots ells trobo que són honestos, és a dir, que per haver estat escrits en un moment determinat és allò el que podia fer, però no me'n facis triar un.

Doncs si et sembla ja el triaré jo. I amb ells cloem l’entrevista.

En seran dos, de L’epifania de les cisternes




ENCARA


Presó i palau, la nit arriba.
Sentinella, el món és
Força infinit encara



CONTINUÏTAT

Sóc l’illa clara,
Oberta a tots els vents.
Ah, ser península!
O més! Ser continent,
Amb pors i ponts i gent



Bona lectura a tots.

 

Moltes gràcies a la Lourdes Reyes, directora de la Biblioteca Pública de Girona i a en Lluís Freixas, responsable del seu club de lectura de poesia.

Bibliofesta i +

 

La Biblioteca Mercè Rodoreda de Castell-Platja d'Aro, per tercer any consecutiu, surt al carrer en dates de festa major per celebrar la "Bibliofesta".

Aquesta campanya va començar amb la idea que la biblioteca sobrepassés el seu edifici físic per donar-se a conèixer entre els estiuejants i la gent mateix del poble… si és que podia ser que algú encara no la conegués.
La festa major és durant la setmana del 15 d’agost, com moltes de les festes majors del nostre país, en una època de l’any en què Platja d’Aro s’omple a vessar de visitants.

Vam començar el 2011 anant dues tardes a la Plaça Major, cèntrica entre el carrer principal i la platja, fet que ajudava a tenir públic improvisat assegurat. Tot i que realment es va molta difusió de l’activitat, a l’estiu ja sabem que sempre hi ha qui va a última hora.

Allà hi teníem un espai de taules amb sombrall on exposàvem llibres, revistes, contes, punts de llibre, guies de novetats, de biblioteca, etc. Paral.lelament s’hi realitzaven diferents tallers per a totes les edats: scrapbook per adults i manualitats infantils mentre esperàvem que comencès l’hora del conte. Desprès vam tenir la presentació del llibre de l’Assumpta Montellà Elisabeth Eindenbenz, més enllà de la Maternitat d’Elna.

L’endemà també vam tenir punt de lectura de la biblioteca acompanyat de tallers d’scrap i de tallers infantils. Per primera vegada, en la seva quarta edició, el campionat de sudoku es va fer a l’aire lliure (d’aquesta manera podiem tenir més inscripcions perquè teníem més espai).


Quan va arribar el setembre, evidentment, vam anar cap a la festa major de Castell d’Aro.

També hi vam portar el nostre punt de lectura amb estores coixins, contes, llibres i revistes, amenitzant la tarda amb l’hora del conte. A Castell d’Aro, de moment, no hi ha biblioteca i d’aquesta manera hi portàvem la nostra petita aportació.


L’any següent també la Bibliofesta va durar dos dies en el mateix espai per la zona de lectura i tallers d’scrap, infantils, plastilina, estand de llibreries,... El que va canviar va ser la ubicació del Campionat de Sudoku trasllant-nos a sota el porxo de l’Ajuntament perquè era un lloc més adequat per la seva ombra natural.





Les presentacions del 2012 van ser de Diàlegs d’un gèminis amb Lluís Llongueras  i una conferència sobre “La Crisi” a càrrec d’Arcadi Oliveres.

Al setembre també vam anar a Castell d’Aro amb un punt de lectura i una hora del conte.

Aquest any ha sigut força diferent. Dimecres vam tenir el campionat de Sudoku, al mateix lloc de l’any passat, i com cada any teníem un speaker de luxe gràcies a la col•laboració de Ràdio Platja d’Aro.
Paral•lelament vam tenir la Primera fira d’Intercanvi de Punts de llibre del municipi gràcies a la col•laboració de Mondopunts.

A les vuit, en una sala polivalent a la planta baixa de l’Ajuntament, vam tenir la presentació del llibre Introducció a la història de Catalunya: Una nova perspectiva de Carles Camp, Joan Cavaller i Armand Sanmamed de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. I per acabar l’acte es va fer entrega del segon premi de recerca local, organitzat des de la biblioteca. Enguany el jurat va decidir premiar dos treballs, en lloc d’un com estava previst, degut a la seva qualitat i interés.

Per l’endemà, dijous 15, es organitzar la festa de les AMPA amb el nostre punt de lectura, taller d’stopmotion a càrrec d’Arocinema, inflables, discomobil, festa de l’escuma, barra de bar amb la gent de les AMPA, castellers, etc.

Aquest any a Castell d’Aro el que hi haurà serà una taula rodona amb els premiats d’enguany del premi de recerca, amb membres del jurat i col•laboradors de la Revista de les Gavarres i Revista del Baix Empordà (http://www.casinocastellarenc.org/)

També sortirem a fora el 21 de setembre anant al Palau d’Esports i Congressos del nostre municipi, en una jornada de portes obertes de la nova seu de joventut. Hi portarem el nostre punt de lectura i oferirem als joves que s’acostin uns tallers d’aplicacions gratuïtes per tauletes.

Cal dir que amb tot això la biblioteca segueix oberta en el seu horari habitual per tal de no interrompre el servei als nostres usuaris.



Biblioteca Mercè Rodoreda - Castell Platja d'Aro
https://www.facebook.com/BibliotecaMerceRodoreda
https://twitter.com/BMerceRodoreda
https://www.youtube.com/user/bibmercerodoreda

 

Cassà de la Selva, terra d'escriptors

Cassà de la Selva, terra de músics i escriptors. La vila té la sort d’acollir escriptors nascuts al poble i escriptors que s’han establert a la població, i vam voler celebrar amb ells la seva diada més emblemàtica. El passat 18 d’abril, en el marc de la setmana de Sant Jordi, des del Centre Cultural Sala Galà es va organitzar la taula rodona “Present i futur del llibre, la seva lectura i viabilitat” amb els següents autors cassanencs: M.Dolors Godoy, Jordi Dausà, Lluís Freixas, Narcís Darna, José Antonio Pet Posse, Ramon Rabassedas, David de Pedro i Nadine Garralda.

Tots ells ens van oferir la seva experiència en el món de l’edició, què els va portar a escriure i com practiquen aquest art tan antic. Les diverses reflexions i els diferents punts de vista i d’obres ens va aportar una visió diversificada de les opcions que té un autor a l’hora de publicar la seva obra, des de buscar per internet editorals especialitzades en la matèria de l’obra, com el cas d’en Narcís Darna, fins el cas d’en David de Pedro, que ha autoeditat la seva novel•la i també n’ha fet la difusió.

La tertúlia va ser moderada per en Joan Carles Codolà, director de la revista del poble Llumiguia, que en va escriure la següent ressenya.

Vuit autors cassanencs parlen de llibres

Dins els actes commemoratius de la diada del llibre, des de la Sala Galà es va convocar una trobada d’autors cassanencs, aprofitant que en els darrers mesos han proliferat com mai l‘edició de llibres escrits per convilatans. La diversitat d’estils, d’edats, de gèneres literaris, de maneres d’escriure, de motivacions... van propiciar un diàleg força interessant que va constatar la vitalitat de la literatura al nostre poble.

Els escriptors assistents van ser:

Nadine Garralda, poetessa (Buenos Aires, 1977). Va debutar al món literari amb Testigos indefensos, un llibre autoeditat i coescrit amb els altres membres del grup poètic musical Dinosaurios, al qual pertany. Posteriorment ha publicat en solitari Esquinas de arena, i recentment, La Noche oblicua de la col•lecció de poesia editada per El Llop Ferotge.

Ramon Rabassedas (Cassà de la Selva 1934) ha publicat dos llibres de temàtica cassanenca: Els termiters, sobre els fets de la guerra civil i postguerra i Cassà 1945, un llibre de records, escrit com ell va dir «tot recordant els carrers, botiges, establiments, bars i cases que hi havia a Cassà en els anys de la meva infància». Actualment està preparant un nou llibre amb un recull de les seves memòries que recollirà la vida social i política del Cassà de la segona meitat del segle XX.

M. Dolors Godoy i Rotllens (Figueres, 1929) recentment ha editat dos libres de temàtiques ben diferents: Entre el somni i la vigília, que fa una selecció dels articles publicats a Llumiguia en els darrers anys i Roselles vermelles, un record dels darrers mesos de la vida del seu germà que va morir al front a la guerra civil espanyola. Actualment està treballant en la biografia del general carlí Gumersind Vilahur. Ha estat notícia amb llargues entrevistes publicades recentment al Diari de Girona i a La Vanguardia on es destacava la seva capacitat literària desvetllada en els darrers temps.

Narcís Darna i Casadevall (Cassà de la Selva, 1961), ha publicat aquest any un assaig fruit del treball de fi de carrera d’Humanitats a la UNED, Las semillas de la bondad que reflexiona sobre la constitució de l’essència natural de l’home i sobre l’origen moral de l’ésser humà des d’aquesta perspectiva natural.

Jordi Dausà Mascort (Cassà de la Selva, 1977) ha publicat dues novel•les que tenen els mateixos esbojarrats protagonistes: Manual de supervivència i El gat d’Schrödinger. A més ha publicat dues novel•les per a estudiants de català, Els Fak Eh i La caixa de joies, i una dotzena llarga de contes curts, alguns dels quals han merescut guardons.

José Antonio Pet Posse. (Tella-Ponteceso (A Coruña), 1941). La seva novel•la Portoceo va ser finalista del premi Planeta 1982. Escriu en castellà i gallec i l’any passat va publicar Relatos, gente de antaño y de hogaño (Editorial Quadrivium). També ha escrit O naufrago i Alias El Chispa.

Lluís Freixas Mascort (Cassà de la Selva, 1964). Diu que s’ha dedicat al periodisme per obligació, a l’escriptura per devoció, i a la lectura per vici. Ha publicat dos llibres de poesia: La confederació de les ànimes (Lumen, 2000), obra guanyadora del premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona, publicada en edició bilingüe català-castellà, i L’epifania de les cisternes (Columna, 1997), que va obtenir el premi Recull de Blanes. L’any 1995 va ser finalista del premi Miquel de Palol de Poesia (premis Prudenci Bertrana). També ha publicat el llibre de relats Camins particulars, després de gairebé deu anys de silenci editorial. Des de 2003, es dedica a la gestió cultural. Combina aquesta activitat amb l’articulisme i la coordinació de clubs de lectura i tallers literaris en biblioteques i centres culturals.

David (Pérez) de Pedro (Girona, 1972) és un viatger empedreït que professionalment és màster en direcció d’empreses i ha publicat enguany La revelación de Qumrán un llibre que s’ha difós a tot el món gràcies a la distribució per Internet i que té l’estructura de bestseller amb aventures per tot el món sota el signe de les lluites pel poder a diferents nivells. Com ell va dir «em van dir que el tema de l’Opus Dei ja no estava de moda després d’en Dan Brown , però jo vaig insistir i estic molt satisfet d’haver-me arriscat en aquesta aventura literària i editorial».

Va moderar el debat el director de Llumiguia, Joan Carles Codolà que va demanar als assistents que comentessin dos aspectes ben diferents de la seva activitat literària: com s’hi posaven per escriure i com s’ho feien per publicar el que escrivien. A partir d’aquests dos temes, els escriptors cassanencs van definir la seva activitat literària amb aspectes ben diversos; des d’en Ramon Rabassedas que va manifestar una gran disciplina, en posar-se cada tarda de 4 a 8 per anar posant blanc sobre negre els seus records, fins en Jordi Dausà que prefereix els vespres i nits si bé va reconèixer que des que era pare se li havia acabat el temps d’escriure, passant per en Pet Posse, que escriu sempre que pot o en Lluís Freixas que deia que en poesia un cop escrit el que compta és repassar-ho i polir-ho per deixar-ho definitiu. Maria Dolors Godoy va recordar que tota la vida ha escrit «des que era petita i escrivia postals per al meu pare i els hi deixava sota el coixí , perquè les llegís i després em contestés» però que fins ara no s’ha decidit a editar i ho ha fet per la insistència de la família i amics.

Nadine Garralda va explicar la diversitat de l’obra que escriu que va des de cançons en anglès fins a poemes «que em surten en castellà»; per a l’autora «escriure és una necessitat que tinc i em serveix per matar fantasmes».

Parlant de l’edició, David Pérez que reconeix que es va posar de Pedro per tenir un nom més «comercial» ja que de Pérez n’hi ha moltíssims, va explicar que el procés d’escriure i editar el llibre va anar molt lligat, com un treball integral «ja que en literatura com en l’empresa cal pensar en gran i arribar lluny» i va remarcar que per arribar als lectors cal treballar molt ja que les eines que dóna internet poden afavorir arribar a molts més lectors, però cal saber copsar el seu interès i que et llegeixin. En el cas d’en Narcís Darna el procés de trobar editorial va ser metòdic: «impulsat pels consells dels professors, que van considerar que la meva tesi tenia possibilitats d’interessar la gent, vaig escriure a totes les editorials que vaig pensar que podrien estar interessades en editar el meu llibre i vaig aconseguir torbar-ne una que ha fet realitat el meu desig».

  Joan Carles Codolà - Llumiguia (número 723)

javascript:void(0)

Ordre d'esquerra a dreta: Ramon Rabassedas, José Antonio Pet Posse, Lluís Freixas, Jordi Dausà, Joan Carles Codolà (moderador), M. Dolors Godoy, Narcís Darna, Nadine Garralda i David de Pedro.

MÉS QUE UN CLUB

La definició convencional d’un club de lectura aproximadament és: grup de persones que es reuneixen regularment per comentar i debatre sobre un llibre.

Al cap d’uns anys m’he adonat que la definició no és del tot completa. La biblioteca d’Hostalric va començar el club de lectura adult la primavera del 2008 amb un grup de persones, majoritàriament dones, que els agradava llegir. El començament les principals queixes eren que el llibre era massa gruixut. Amb el temps ja no es miren la grandària del llibre sinó que han començat a fer un altre tipus de crítiques. Que si aquest llibre és massa repetitiu, que si l’altre no desenvolupa bé els personatges, etc. En definitiva, que aquelles lectores que principalment es fixaven amb el llibre físicament ara s’han convertit en lectores crítiques. Fins i tot, quan el llibre és curtet apareixen el cap de pocs dies per la biblioteca a demanant-ne un altre, perquè amb un llibre mensual no en fan prou.
 

Un altre aspecte és l’actitud que tenen envers la cultura. A partir del primer any ja no en van fer prou de llegir un llibre cada mes, ja van demanar fer una sortida cultural a final de curs. Així, doncs, cada any regularment el mes de juny fem una sortida cultural que intentem visitar l’escenari d’algun dels llibres que hem llegit durant l’any.
 

A més a més, es fan regularment dos sopars, un per Nadal (acompanyat de l’amic invisible) i un altre el juny. Durant el sopar les converses inevitablement giren al voltant dels llibres i sovint acabem fem un repàs dels llibres llegits.
 


 

Per acabar, mencionar la visita que ens fan els autors. Cada any procurem convidar un o dos autors dels llibres que llegim i el fet de poder dialogar directament amb ells enriqueix molt la lectura. El fet de conèixer directament qui ha fet el llibre i de poder saber com s’ha fet i el perquè, ens permet conèixer una altra part del llibre. Sabem que ells fan un esforç en venir i els estem molt agraïts. Realment creiem que és molt profitós poder tenir una conversa directament amb els creadors de les obres.

Així doncs, a la definició convencional hi afegiria: grup de persones que saben ser crítiques amb el que llegeixen, actives envers la cultura i la vida, i sobretot, persones sempre amb ganes de saber més. En definitiva, formen un teixit cultural i social important a nivell local.

 

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/