« Tornar a la web de la Biblioteca Comarcal del Pla de l´Estany

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Franz KAFKA. La metamorfosi (Die Verwandlung, 1915)


“Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l'esquena dura, com una closca, i, si aixecava un amica el cap, es veia la panxa de color marró, segmentada per estreps arquejats, com una volta, tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, amb prou feines s'aguantava.”

Franz KAFKA. La metamorfosi (Die Verwandlung, 1915)
Traducció de Jordi Llovet per a Edicions 62 (2000)
 

Catàleg

eBiblio

Sílvia SOLER. Una família fora de sèrie (2010)


"De vegades algun amic em diu: Ja saps on et fiques?. I ho diu perquè sap que estic a punt de fer el gran pas, casar-me amb la Maria, i formar una família d'aquestes que la reina d'Espanya, el Mayor Oreja i altres carques no consideren normals. No cal que us digui que, si ens basem en la pura estadística, les famílies que ells consideren com cal (pare, mare i fills en comú) molt aviat passaran a ser una excepció. I si no em creieu, atureu un moment la lectura i observeu el vostre entorn."

Sílvia SOLER. Una família fora de sèrie (2010)

al Catàleg

Antonio SKÁRMETA. El cartero de Neruda (Ardiente paciencia, 1985)


"En junio de 1969 dos motivos tan afortunados como triviales condujeron a Mario Jiménez a cambiar de oficio. Primero, su desafecto por las faenas de la pesca que lo sacaban de la cama antes del amanecer, y casi siempre, cuando soñaba con amores audaces, protagonizados por heroínas tan abrasadoras como las que veía en la pantalla del rotativo de San Antonio. Este talento, unido a su consecuente simpatía por los resfríos, reales o fingidos, con que se excusaba día por medio de preparar los aprejos del bote de su padre, le permitía retozar bajo las nutridas mantas chilotas, perfeccionando sus oníricos idilios, hasta que el pescador José Jiménez volvía de alta mar, empapado y hambriento, y él mitigaba su complejo de culpa sazonándole un almuerzo de crujiente pan, bulliciosas ensaladas de tomate con cebolla, más perejil y cilantro, y una dramática aspirina que engullía cuando el sarcasmo de su progenitor lo penetraba hasta los huesos.

- Búscate un trabajo. - Era la escueta y feroz frase con que el hombre concluía una mirada acusadora, que podía alcanzar hasta los diez minutos, y que en todo caso nunca duró menos de cinco."

Antonio SKÁRMETA. El cartero de Neruda (Ardiente paciencia, 1985)

al Catàleg

Amy TAN. El Club de la Bona Estrella (The Joy Luck Club, 1989)


 

"El meu pare m'ha demanat que ocupi el quart cantó al Club de la Bona Estrella. He de reemplaçar la meva mare, el seient de la qual a la taula de mah jong és buit des que va morir fa un parell de mesos. El pare pensa que la van matar els seus propis pensaments.

- Tenia una idea nova al cap - va fer el pare-, però abans de poder-la exrpressar es va fer massa grossa i va esclatar. Devia ser una molt mala idea."

Amy TAN. El Club de la Bona Estrella (The Joy Luck Club, 1989)

Traducció de l'anglès de Jordi Arbonès per a l'editorial Muchnik.

al Catàleg

Jonathan LITTELL. Les benignes (Les bienveillantes, 2007)



“Germans de l'espècie humana, permeteu-me que us expliqui com va anar. No som germans teus, em replicareu, i no ho volem saber. I sí, és cert que es tracta d'una història ben fosca, però també edificant, un veritable conte moral, us ho asseguro. Potser resultarà una mica llarg, això sí: al capdavall van passar moltes coses, però si és que no aneu amb massa pressa, amb una mica de sort tindreu prou temps.”

Jonathan LITTELL. Les benignes (Les bienveillantes, 2007)
Traducció de Pau Joan Hernández per a Quaderns Crema, 2007)
 

al Catàleg

Joan-Lluís LLUÍS. Aiguafang (2008)



“Descuida la teua bellesa i podré estimar-te, cantusseja l'assassí per reprimir els badalls que li suggereixen de renunciar a matar barcelonins. No recorda què més diu la cançó; l'esforç per retrobar el vers següent li sembla insuportable, i calla.”

Joan-Lluís LLUÍS. Aiguafang (2008)
 

al Catàleg

NARRATIVA & CÒMIC | Novetats seleccionades #juliol 2015

 

Adéu a l'Eddy Bellegueule
Édouard LOUIS
NARRATIVA [N LOU]

Primera novel·la de escriptor francès de 22 anys que narra la seva experiència quan descobreix la seva homosexualitat a la seva família i a la societat.



El lladre de Guernica
David CIRICI
NARRATIVA D'INTRIGA [NI CIR]

París, 1937. Al Pavelló de la República Espanyola s'hi exibeixen dos grans murals: el Guernica de Picasso i el Segador de Joan Miró. Una novel·la d'intriga sobre un episodi real que flueix amb força, sorprèn i emociona.


La venedora de paraules
Séchu SENDE
NARRATIVA [N SEN]

Relats brevíssims irònics, combatius, tendres, poètics i humorístics sobre les paraules i els parlants envers la seva pròpia llengua. Una gran novel·la de la literatura gallega, traduïda també al basc, al kurd i al turc.

 

Consulteu la Guia:

EXTRA! CÒMICS 2015

Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ. Cien años de soledad (1967)



“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos.”

Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ. Cien años de soledad (1967)

al Catàleg

eBiblio

Laura ESQUIVEL. Como agua para chocolate (1989)



“La cebolla tiene que estar finamente picada. Les sugiero ponerse un pequeño trozo de cebolla en la mollera con el fin de evitar el molesto lagrimeo que se produce cuanto uno la está cortando. Lo malo de llorar cuando uno pica cebolla no es el simple hecho de llorar, sino que a veces uno empieza, como quien dice, se pica, y ya no puede parar.”

Laura ESQUIVEL. Como agua para chocolate (1989)

al Catàleg

Sándor MÁRAI. La dona justa (Az Igazi / Judith, 1941)


“Guaita, guaita, aquell home. Espera, ara no el miris, gira't cap a mi; parlem, parlem. No voldria que tombés el cap i em veiés; no vull pas que em saludi. Ara pots tornar-lo a mirar ... ¿Aquell petit, rabassut, aquell que duu un sobretot amb el coll de pell de castor? No, i ara! És aquell altre, alt i pàl·lid, que porta un abric negre i enraona amb la dependenta de la pastisseria, la noia rossa i prima. Ara li embolica un grapat de peladures de taronja confitada. És curiós, a mi mai no em va comprar peladures de taronja confitades.”

Sándor MÁRAI. La dona justa (Az Igazi / Judith, 1941)
Traducció d'Eloi Castelló i Anna Soler per a Edicions 62 (2005)
 

al Catàleg

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal