« Tornar a la web de la Biblioteca Comarcal del Pla de l´Estany

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Zoe VALDÉS. La nada cotidiana (RBA, 1995)

“Cuenta mi madre que era el primero de mayo de 1959, ella tenía nueve meses de embarazo, ya sabía que yo era niña. Cuenta que caminó y caminó desde La Habana Vieja hasta la Plaza de la Revolución para escuchar al Comandante. Y en pleno discurso comencé a cabecearle la pelvis, a romperle los huesos. La tuvieron que sacar a hombros hacia la Quinta Reina. Antes de salir de la concentración multitudinaria, al pasar por delante de la tribuna, el Che le puso la bandera cubana en la barriga, pero ella apenas se enteró, porque yo seguía jodiéndola, provocándole unos dolores del carajo.”

al Catàleg

Ramon SOLSONA. L'home de la maleta (Proa, 2010)

“Diuen que la primera llum que vaig veure va ser la llanterna de l'acomodador. Perquè jo vaig néixer al cine Alborada mentre passaven Tres lanceros bengalíes. La meva mare adorava Gary Cooper, no es perdia cap pel·lícula seva i quan li van venir les primeres contraccions va pensar que encara podria veure el final de la pel·lícula. Però no va tenir temps de res.”

al Catàleg

Antonio TABUCCHI. Afirma Pereira (Sostiene Pereira. Una testimonianza (1994)

“Afirma Pereira que el va conèixer un dia d'estiu. Un dia magnífic d'estiu, assolellat i ventilat, que Lisboa refulgia. Sembla que Pereira era a la redacció, no sabia què fer, el director estava de vacances, ell es trobava empantanegat perquè havia de posar en solfa la pàgina cultural, perquè el “Lisboa” ara tenia pàgina cultural, i l'havien posada a càrrec d'ell. I ell, Pereira, reflexionava sobre la mort.”

Traducció de Xavier Riu per a Edicions 62 (1995)
al Catàleg

Laia FÀBREGAS. La nena dels nou dits (Het meisje met de negen vingers, 2007)

“Em dic Laura. Tinc nou dits. Sempre he estat així. Al principi em pensava que el dit petit de la meva mà dreta era al cel amb Déu; més endavant vaig entendre que Déu no existeix i el dit petit de la meva mà dreta, de fet, tampoc. Senzillament, sóc diferent.”

Traucció de Maria Rosich per a Columna (2008)
al Catàleg

Michela MURGIA. L'acabadora (Accabadora, 2009)

“Fillus de anima. És així en com diuen, dels nens nascuts dues vegades, de la pobresa d'una dona i de l'esterilitat d'una altra. Maria Listru, fruit tardà de l'ànima de Bonaria Urrai, era filla d'aquest segon part. Quan la vella es va aturar sota el llimoner a parlar amb la seva mare, Anna Teresa Listru, la Maria tenia sis anys i era l'error després de tres encerts.”

Traducció de Mercè Ubach per a Proa (2009)
al Catàleg

Nick HORNBY. Alta fidelitat (High fidelity, 1995)

“Les cinc separacions més memorables de tots els temps, les que m'enduria a l'illa deserta, en ordre cronològic: Alison Ashworth, Penny Hardwick, Jackie Allen, Charlie Nicholson, Sarah Kendrew. Aquestes van ser les que em van fer mal de veritat. Que hi veus el teu nom, Laura?”

Traducció de Dolors Udina per a Columna (1995)
 

al Catàleg

Henry JAMES. Retrat d'una dama (The portrait of a lady, 1880)

“En certes circumstàncies, hi ha poques hores a la vida més agradables que l'hora dedicada a la cerimònia coneguda com a te de la tarda. Hi ha circumstàncies en què, tant si beus te com si no -algunes persones, és clar, mai no ho fan-, la situació és per si mateixa deliciosa.”

Traducció de Pep Julià i Esther Sala per a Columna (1995)
 

al Catàleg

Arto PAASILINNA. El moliner udolaire (Ulvova mylläri, 1981)

“Poc temps després de la guerra, va arribar a la comarca des del sud un home alt que es feia dir Gunnar Huttunen. No va demanar feina de pic i pala com acostumaven a fer els homes que venien del sud, sinò que va comprar el vell molí de Suukoski, a la riba del riu Kemijoki. Tothom va considerar que era un negoci sense cap ni peus, ja que el molí havia estat inutilitzat des dels anys trenta i ara estava pràcticament en ruïnes.”

Traducció d'Emma Claret (magnífica!!!) per a Edicions 62 (2004)
 

al Catàleg

Javier MARÍAS. Tu rostro mañana (2002)

“No debería contar uno nunca nada, ni dar datos ni aportar historias ni hacer que la gente recuerde a seres que jamás han existido ni pisado la tierra o cruzado el mundo, o que sí pasaron pero estaban ya medio a salvo en el tuerto e inseguro olvido.”
 

al Catàleg

Javier CERCAS. Soldados de Salamina (2001)

“Fue en verano de 1994, hace ahora más de seis años, cuando oí hablar por primera vez del fusilamiento de Rafael Sánchez Mazas. Tres cosas acababan de ocurrirme por entonces: la primera es que mi padre había muerto; la segunda es que mi mujer me había abandonado; la tercera es que yo había abandonado mi carrera de escritor. Miento.”
 

al Catàleg

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal