« Tornar a la web de la Biblioteca Comarcal del Pla de l´Estany

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

E. L. DOCTOROW. Homer & Langley (2009)

“Jo sóc Homer, el germà cec. No vaig perdre la vista de cop, va ser com a les pel·lícules, una fosa lenta. Quan em van dir el que passava em va interessar mesurar-ho, llavors jo estava acabant l'adolescència i tot m'apassionava. Aquell hivern en concret em vaig dedicar a posar-me d'esquena al llac del Central Park, on tohom patinava sobre el gel, i veure dia a dia què era el que podia veure i el que no.”

Traducció de Maria Iniesta per a Edicions de 1984 (2010)
 

al Catàleg

Marguerite DURAS. L'amant (1984)

“Un dia, quan ja era gran, al vestíbul d'un lloc públic, un home se'm va acostar. Es va donar a conèixer i em va dir: “Us conec des de sempre. Tothom diu que éreu bonica de jove, vinc a dir-vos que per a mi sou més bonica ara que de jove, m'agradava menys el seu rostre de noia que aquest que teniu ara, devastat.”

Traducció de Marta Pessarrodona per a Tusquets (1985)
 

al Catàleg

Günter GRASS. El timbal de llauna (Die Blechtrommel, 1959)

“Ho reconec: sóc estadant d'una casa de salut, el meu infermer m'observa, amb prou feines em treu l'ull de sobre, i és que a la porta hi ha una espiera, i l'ull del meu infermer és d'aquest color castany que no em pot penetrar, jo sóc d'ulls blaus.”

Traducció de Joan Fontcuberta per a Edicions 62 (1993)

al Catàleg

Isabel ALLENDE. La casa de los espíritus (1982)

"Barrabás llegó a la familia por vía marítima, anotó la niña Clara con su delicada caligrafía. Ya entonces tenía el hábito de escribir las cosas importantes y, más tarde, cuando se quedó muda, escribía también las trivialidades, sin sospechar que cincuenta años después, sus cuadernos me servirían para rescatar la memoria del pasado y para sobrevivir a mi propio espanto.”

al Catàleg

Paul AUSTER. Mr. Vertigo (1994)

“Tenia dotze anys la primera vegada que vaig caminar per damunt de l'aigua. L'home vestit de negre me'n va ensenyar, i no vull fer creure a ningú que vaig aprendre una martingala com aquesta de la nit al dia. El mestre Yehudi em va trobar quan tenia nou anys, un orfe que pidolava centaus als carrers de Saint Louis, i va treballar tres anys amb mi, sense parar, abans no em va deixar mostrar en públic el que sabia fer.”

Traducció d'Ernest Riera per a Edicions 62 (2000)

al Catàleg

Honoré de BALZAC. Ferragus (Ferrgus, chief des Dévorants, 1834)

“A París hi havia carrers tan deshonrosos com pot ser-ho qualsevol culpable d'infàmia; hi ha carrers nobles i carrers simplement honestos; joves carrers d'una moralitat que el públic encara no coneix prou per opinar, i carrers assassins; carrers més vells que les vídues més velles; carrers dignes d'estimació, carrers sempre nets i carrers sempre bruts; carrers oberts, feiners, mercantils. Els carrers de París tenen, en fi, qualitats humanes, d'una fesomia que ens desperta idees contra les quals no hi podem fer res.”

Traducció de Ferran Esteve per a a Edicions de 1984 (2003)

al Catàleg

Alessandro BARICCO. Seda (Seta, 1996)

“Aunque su padre había imaginado para él un brillante porvenir en el ejército, Hervé Joncour había acabado ganándose la vida con una insólita ocupación, tan amable que, por singular ironía, traslucía un vago aire femenino. Para vivir, Hervé Joncour compraba y vendía gusanos de seda.”

Traducció de Xavier González i Carlos Gumpert per a Anagrama (1997)

al Catàleg

Lluís-Anton BAULENAS. La felicitat (Edicions 62, 2001)

“Una dona i una foca. Cada dia, vespre i nit, una dona jove, ben feta, i una foca grossa, vella, d'ulls entelats. La bella i la bèstia dansant sota l'aigua, dintre d'una gran peixera, enmig d'un escenari. Un pianista, arran de terra, remarcava amb acords enèrgics els moments culminants de l'actuació, tal com ho feia els dies que hi havia cinematògraf. La noia s'abraçava a la foca, com si fossin matrimoni. S'eixarrancava de cames i envoltava l'animal amb les cuixes, s'hi arrapava. Tan aviat l'acaronava com li clavava cops de puny, tan aviat semblava que li volgués fer l'amor com s'hi volgués barallar. Li agafava l'aleta i li feia ralet, ralet, pica un dineret.”

al Catàleg

Emily BRONTE. Cims borrascosos (Wuthering Heights, 1847)

"1801 - Ara mateix torno de fer una visita al meu propietari, el solitari veí que segur que em portarà maldecaps. Realment, aquesta és una regió meravellosa! No crec que hagués pogut trobar en tot Anglaterra un indret tan completament apartat del brogit de la societat. Un Paradís perfecte per als misantrops, i crec que el senyor Heathcliff i jo som la parella ideal per compartir aquesta desolació. És un individu formidable! Poc es podia imaginar la simpatia que m'ha inspirat quan he notat com els seus ulls negres es replegaven recelosament sota les celles, en veure'm arribar a cavall, i com endinsava encara més els dits, amb ferotge resolució, a les butxaques de l'armilla, quan he anunciat el meu nom."

Traducció de Montserrat de Gispert per a Proa (1996)

al Catàleg

Carson McCULLERS. Rellotge sense busques (Clock without hands, 1961)

"La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera. A J. T. Malone li va arribar d'una manera tan senzilla que durant un temps va confondre el final de la vida amb el començament d'una nova estació."

Traducció de Marta Ferré i Antoni Picornell per a Edicions del Salobre (2008)

al Catàleg

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal