« Tornar a la web de la Biblioteca Comarcal del Pla de l´Estany

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

NARRATIVA & TEATRE & CÒMIC | Novetats seleccionades #octubre 2015

NOVETATS RECOMANADES - NARRATIVA


La música de la memòria
Xavier GÜELL
NARRATIVA BIOGRÀFICA [NB GUE]

Xavier Güell, director d'orquestra i promotor musical, ens acosta a les biografies de grans músics com Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Liszt, Wagner i Mahler.


 


Vés i aposta un sentinella
Go set a Watchman
Harper LEE
NARRATIVA [N LEE]

Després de la publicació de la novel·la Matar un rossinyol i la seva exitosa adaptació al cinema l'any 1962, la seva autora, Harper Lee, va desaparèixer de la vida pública. Ara ens sorprèn publicant una segona novel·la. En anglès i traduïda també al català.



NOVETATS RECOMANADES - TEATRE

  

L'art de la comèdia
Eduardo de FILIPPO
TEATRE [T FIL]

Incendios
Wajdi MOUAWAD
TEATRE [T MOU]

Lampedusa Beach
Lina PROSA
TEATRE [T PRO]

...

Novetats de teatre per llegir abans o després de veure l'obra representada ... segur que us vindran ganes de veure-les en escena!


NOVETATS RECOMANADES - CÒMIC



Plum: historias gatunas
Natsumi Hoshino
CÒMIC [C HOS]

Un manga per a tots els públics, especialment per als amants dels gats.


John IRVING. En una sola persona (In One Person, 2012)

 

"Començaré parlant-vos de la senyoreta Frost. Tot i que dic a tothom que em vaig fer escriptor perquè vaig llegir certa novel·la de Charles Dickens a l'edat formativa de quinze anys, la veritat és que encara era més jove quan vaig conèixer la senyoreta Frost i em vaig imaginar que me n'anava al llit amb ella, i aquell moment del meu despertar sexual també va marcar el naixement capritxós de la meva imaginació. Ens forma allò que desitgem. En menys d'un minut d'anhel secret i excitat, vaig desitjar ser escriptor i anar-me'n al llit amb la senyoreta Frost -no necessàriament en aquest ordre."

John IRVING. En una sola persona (In One Person, 2012)

Traducció de Marta Pera Cucurell per a Edicions 62

Al catàleg


David MONTEAGUDO. Invasión (2015)

 

"La primera vez que vio a un gigante, García estaba tomando una cerveza en la terraza de un bar. Entonces no lo identifició como tal, tan sólo pensó que se trataba de una persona anormalmente alta; pero lo cierto es que, ya aquella primera vez, la visión le produjo un indefinible malestar, no tanto por la desmesurada altura del gigante, como por el hecho, insólito y sorprendente, de que nadie pareció reparar en su presencia."

David MONTEAGUDO. Invasión (2015)

Al catàleg


HUGO, Victor. Els miserables (Les misérables, 1862)

 

"L'any 1815, el senyor Charles François Bienvenu Myriel era bisbe de Digne. Era un ancià d'uns setanta-cinc anys i ocupava aquella seu des de 1806.


Tot i que aquest detall no afecta de cap manera el nus de la nostra història, potser no sigui del tot inútil -per ser exactes si més no- fer esment de l'aldarull i les xafarderies que d'ell van córrer quan arribà a la diòcesi. Veritat o mentida, el que es diu de les persones sovint ocupa tant lloc en la seva vida, i sobretot en el seu destí, com allò que realment fan."

HUGO, Victor. Els miserables (Les misérables, 1862)

Traducció de Maria Perpinyà Català per a Brau Edicions


Al catàleg


Teresa ROIG. Pa amb xocolata (2008)

"Diuen que quan estàs a punt de morir, la vida sencers desfila davant els teus ulls. Però no és cert. I ell ho sap. Al llarg dels anys, s'ha topat tantes vegades amb la mort que ja n'ha perdut el compte. I, cada cop, ha vist coses diferents. Una soga, un fusell, un ganivet, una granada ... Quan estàs a punt de morir, no veus res d'extraordinari: sols allò que ha de prendre't la vida. El darrer alè ... I, entre l'instant d'horror i la fi del viatge, el que queda de tu mateix. Un cos que s'aferra a l'ànima. Després, cadpaver, sang, vísceres ... Ni cel ni infern on amagar-se. Com en un malson; amb la diferència que, de morir, ningú mai no se'n desperta. Això és tot."

Teresa ROIG. Pa amb xocolata (2008)

Al catàleg


Aldous HUXLEY. Un món feliç (Brave New World, 1932)

"Un edifici quadrat, gris, de trenta-quatre pisos, només. Damunt la porta principal, les paraules Centre d'Incubació i Condicionament de Londres Central, i, en un escut, la divisa de l'Estat Mundial: Comunitat, Identitat, Estabilitat."

Aldous HUXLEY. Un món feliç (Brave New World, 1932)

Traducció de Ramon Folch i Camarasa per a Proa.

Al Catàleg


Linda D. CIRINO. La venedora d'ous (The Egg Woman, 1997)

"La meva, ha estat una família de pagesos generació rere generació. I de dones de pagesos. Al sac del gra de l'aviram, n'hi ha una de dibuixada. Està mirant a terra, com he vist sempre la gent del camp. No sé si vol representar que fa res en concret, però és igual, perquè, fes la feina que fes, del camp o de la casa -el menjar, repassar la roba, vigilar la mainada- estaria en la mateixa actitud: amb el cap cot. Jo, quan l'alço, acostuma a ser per comprovar el temps, per veure a la pst si l'endemà tindrem un bon dia o per calcular si s'eixugarà la bugada abans no arribarà la tempesta. Per regla general, però, tinc el cap baix, com ella. Se n'ha perdut fins la memòria, de quan la meva família va començar a treballar la terra."

Linda D. CIRINO. La venedora d'ous (The Egg Woman, 1997)

Traducció de Rosa M. Calonge per a La Magrana (1999)

Al catàleg


Milena BUSQUETS. También esto pasará (2015)

"Por alguna extraña razón, nunca pensé que llegaría a cumplir los cuarenta. A los veinte, me imaginava con treinta, viviendo con el amor de mi vida i con unos cuantos hijos. Y con sesenta, haciendo tartas de manzana para mis nietos yo, que no sé ni hacer un huevo frito, pero aprendería. Y,  con ochenta, como una vieja ruinosa, bebiendo whisky con mis amigas. Pero nunca me imaginé con cuarenta años, ni tan solo con cincuenta. Y, sin embargo, aquí me tenéis. En el funeral de mi madre y, encima, con cuarenta años. Ni tan solo sé como he llegado hasta aquí, ni hasta este pueblo que, de repente, me está dando unas ganas terribles de vomitar."

Milena BUSQUETS. También esto pasará (2015)

Al catàleg


Maria BARBAL. Pedra de tartera (1992)

"Es veia prou que a casa érem molts. I devia de sobrar algú. Jo era la quinta de sis germans i, segons deia la mare, havia arribat perquè Déu havia volgut i s'ha d'acceptar allò que Ell envia. La Maria, que era la primera, feia més de mestressa que la mare mateixa, el Josep era l'hereu i el Joan era al seminari. Els altres tres més petits, havia sentit a dir un ramat de camins que donàvem més feina que benefici."

Maria BARBAL. Pedra de tartera (1992)

Al catàleg


Isabel ALLENDE. Retrato en sepia (2000)

"Vine al mundo un martes de otoño de 1880, bajo el techo de mis abuelos maternos, en San Francisco. Mientras dentro de esa laberíntica casa de madera jadeaba mi madre montaña arriba con el corazón valiente y los huesos desesperados para abrirme una salida, en la calle bullía la vida salvaje del barrio chino con su aroma indeleble a cocinería exótica, su torrente estrepitoso de dialectos vociferados, su muchedumbre inagotable de abejas humanas yendo y viniendo deprisa. Nací de madrugada, pero en Chinatown los relojes no obedecen reglas y a esa hora empieza el mercado, el tráfico de carretones y los ladridos tristes de los perros en sus jaulas esperando el cuchillo del cocinero."

Isabel ALLENDE. Retrato en sepia (2000)

Al catàleg


Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal