« Tornar a la web de la Biblioteca Comarcal del Pla de l´Estany

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Chinua ACHEBE. Tot se'n va en orris (Things fall apart, 1958)

"Okonkwo era ben conegut entre la gent dels nous pobles i fins i tot més enllà. S'havia guanyat la fama per mèrits propis. De jove, amb només divuit anys, havia fet enorgullir el seu poble derrotant Amalinze, el Gat. Amalinze era un gran lluitador que s'havia mantingut imbatut durant set anys, des d'Umofia fins a Mbaino. L'anomenaven el Gat perquè ningú no l'havia vist mai caure d'esquena. Fins que un dia Okonkwo el va tombar en una lluita que els més vells no vam dubtar a considerar la més ferotge des que el fundador del poble havia retingut un esperit salvatge durant set dies i set nits."

Chinua ACHEBE. Tot se'n va en orris (Things fall apart, 1958)

Traducció de Bernat Puigtobella per a Edicions 62 (2000)

Al catàleg


Manel BAIXAULI. L'home manuscrit (2007)

"Ignore què serà de mi després d'aquesta cita.

Inicie, ara, un memorial, un inventari raonat, descriptiu, analític, dels moments de la meua vida en què Ell ha ficat cullerada. Asistiré documentat, amb la memòria fresca, a l'encontre; evitaré lapsus, oblits, confusions, malentesos que puguen doldre'm. No sé si hi haurà una altra ocasió, per a aquesta he hagut d'esperar fins als quaranta anys d'edat, que tot just faré el dia de la cita. Avui mateix, cap al migdia, mentre esbrossava el jardí de la urbanització on treballe, Ell m'ha requerit, i ho ha fet a la seua peculiar manera. Falta una setmana, tinc poc temps i una inquietud, una excitació, que fa molt que no sentia."

Manuel BAIXAULI. L'home manuscrit (2007)

Al catàleg


Martin AMIS. Casa de Trobades (House of Meetings, 2006)

"EL MEU GERMÀ PETIT va venir al camp el 1948 (jo ja hi era), en plena guerra entre els bèsties i les gosses ...

No està malament com a frase inicial per al relat pròpiament dit, i estic impacient per escriure'l. Però encara no. Encara no, encara no, preciós! Això és el que el poeta Auden solia dir als poemes lírics, a les epístoles descontrolades que semblava que el pressionaven per provocar un part prematur. És massa d'hora per a la guerra entre les bèsties i les gosses. En aquestes pàgines hi haurà guerra, inevitablement: vaig lluitar en quinze batalles, i en la setena gairebé em va castrar un míssil secundari (un pern de ferro de més d'un quilo), que se'm va allotjar dins la part interior de la cuixa. Quan reps una ferida tan greu com aquesta, durant la primera hora no saps si ets home o dona (ni si ets vell o jove, ni qui era el teu pare ni com et dius). Tot i així, dos o tres centímetres més amunt, com diuen, i no hi hauria hagut cap història per explicar, perquè això és una història d'amor. D'amor rus, d'acord. Però amor al capdavall."

Martin AMIS. Casa de Trobades (House of Meetings, 2006)

Traducció de Jordi Martín Lloret per a Empúries (2008)

Al catàleg


Sherwood ANDERSON. Winesburg, Ohio (1919)

"L'escriptor, un home vell amb un bigoti blanc, tenia problemes per ficar-se al llit. Les finestres de la casa on vivia eren altes i ell volia poder contemplar els arbres quan es despertava al matí. Un fuster li va arreglar el llit perquè quedés al mateix nivell de la finestra.

Tot allò va provocar un enrenou considerable. El fuster, que havia servit com a soldat a la Guerra Civil, es presentà a la cambra de l'escriptor i s'assegué per proposar-li de construir una plataforma que servís per aixecar el llit. L'escriptor tenia cigars i el fuster fumava."

Sherwood ANDERSON. Winesburg, Ohio (1919)

Traducció de Francesc Parcerisas per a El Cercle de Viena (2009)

Al catàleg

Margaret ATWOOD. Ull de gat (Cat's Eye, 1988)

"El temps no és una línia, sinó una dimensió, com les dimensions de l'espai. Si pots vinclar l'espai, també pots vinclar el temps i, si en sabessis prou i poguessis anar més de pressa que la llum, podries recórrer el temps endarrere i existir en dos llocs alhora.

Va ser el meu germà Stephen qui m'ho va dir, un dia que duia aquell suèter marronós i esfilagarsat que es posava per estudiar i quan es passava temps i temps de cap per avall perquè la sang li baixés al cervell i l'hi alimentés."

Margaret ATWOOD. Ull de gat (Cat's Eye, 1988)

Traducció de Roser Berdagué i Costa per a Edicions de l'Eixample.

Al catàleg


Amos OZ. Inesperadament al fons del bosc (2006)

"La mestra Manuela va explicar a classe com és un ós, com respiren els peixos i com és el crit de la hiena a la nit. A més, a l'aula va penjar fotografies d'animals salvatges i d'ocells. Gairebé tots els nens li prenien el pèl perquè mai no havien vist cap animal. I molts no se la creien del tot quan deia que al món hi havia altres éssers. Almenys als nostres paratges. A més, deien, aquesta mestra mai no ha aconseguit trobar ningú al poble que volgués ser la seva parella, i per això, deien, tenia el cap ple de guillots i de pardals, de tota mena de coses que la gent sense parella s'inventa de tanta soledat."


Amos OZ. Inesperadament al fons del bosc (2006)

Traducció de l'hebreu de Roser Lluch i Oms per a La Magrana

Al catàleg


Michel HOUELLEBECQ. La possibilitat d'una illa (La possibilité d'une île, 2005)

 

"Que presents que tinc a la memòria els primers moments de la meva vocació de bufó! Aleshores tenia disset anys, i passava un mes d'agost més aviat avorrit en un club all inclusive a Turquia -de fet, va ser l'última vegada que me'n vaig anar de vacances amb els pares. L'estúpida de la meva germana -que tenia tretze anys en aquell moment- començava a provocar tots els nois. Era l'esmorzar. Com cada matí hi havia cua per als ous remenats, dels quals els estiuejants semblaven particularment entusiastes. Al meu costat, una vella anglesa (seca, dolenta, de la mena que esquartera guineus per decorar la sala d'estar), que ja s'havia posat molts ous, va arreplegar sense dubtar les tres últimes salsitxes que quedaven a la safata de metall. Faltaven cinc minuts per a les onze, era el final del servei de l'esmorzar, semblava impensable que el cambrer tornés a omplir la safata de salsitxes."

Michel HOUELLEBECQ. La possibilitat d'una illa (La possibilité d'une île, 2005)

Traducció de Carles Sans per a Empúries

Al catàleg


Maylis de KERANGAL. Reparar els vius (Réparer les vivants, 2014)

 

"Què és el cor d'en Simon Limbres, aquest cor humà, des que la seva cadència es va accelerar en el moment de néixer mentre a fora altres cors també acceleraven, saludant l'esdeveniment, què és aquest cor, el que l'ha fet saltar, vomitar, engreixar-se, valsar lleuger com una ploma o pesar com una pedra, el que l'ha atordit, el que l'ha fet fondre's -l'amor; què és el cor d'en Simon LImbres, el que ha filtrat, enregistrat, arxivat, una caixa negra en un cos de vint anys, ningú no ho sap exactament, nomé suna imatge en moviment creada per ultrasò podria tornar-ne l'eco, fer-ne veure l'alegria que dilata i la tristesa que contreu, ..."

Maylis de KERANGAL. Reparar els vius (Réparer les vivants, 2014)

Traducció de Jordi Martín Lloret per a Angle Editorial

Al catàleg


Joan-Lluís LLUÍS. El dia de l'ós (2004)

 

"Bernadette Boher entra en aquesta història mentre dorm i somia. Dorm i somia, i a l'encop prova de despertar-se. Li sol passar, quan es deixa anar a migdiades supèrflues, untades d'avorriment més que de fatiga. Sap que somia i que fa massa estona que dorm, llavors intenta despertar-se ... És clar, l'esforç forma part del somni i durant cinc o sis segons li és difícil destriar cap a quin món ha reprès consciència, el món del son o el món del somni.

Avui, l'ajuda de Robinson Crusoe. Mentre cantusseja "Jumping Jack Flash", i sense treure's les ulleres negres, s'ajup per entaforar el cap a l'ull d'una guillotina. Bernadette no té temps de veure l'esquitx de sang, el txaaccc de la fulla que cau la desperta de cop, i la deixa amb el cor bategant de pressa. És així com abandona la multitud d'orenetes que piulaven per exigir execucions més lentes."

Joan-Lluís LLUÍS. El dia de l'ós (2004)

Al catàleg


Ángeles MASTRETTA. Arráncame la vida (1986)

 

"Este año pasaron muchas cosas en este país. Entre otras, Andrés y yo nos casamos. 

Lo conocí en un café de los portales. En qué otra parte iba a ser si en Puebla todo pasaba en los portales: desde los noviazgos hasta los asesinatos, como si no hubiera otro lugar."

MASTRETTA, Ángeles. Arráncame la vida (1986)

Al catàleg


Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal