Costa, Sergi
Sergi Costa (Girona, 1975)
Biografia
Sergi Costa ha escrit alguns relats, una novel·la i varies peces teatrals, així com també guions de curtmetratges. Ha dirigit un curtmetratge amb guió propi. La seva principal producció de ficció es concentra en la dramatúrgia. Aquí es troben cinc obres que són representatives del seu teatre escrit. En gran part d'elles, els personatges són exposats a situacions força extremes, havent de reaccionar immediatament, sota l'amenaça d'equivocar-se plenament. En les seves obres els personatges són abocats a prendre decisions que els trastoquen l'ordre preestablert que imposa les normes de societat. Així es pot observar una tensió entre individu i societat, el dilema aparent entre la necessitat de fer el bé o sinó el mal per solucionar els problemes d'ordre moral que apareixen sovint. Tot gira des de la perspectiva de la ambigüitat moral.
Així també es pot observar el tema de la llibertat, el d'homes i dones incapaços d'anar més enllà de les seves passions. Amb tot, al final els personatges estan en vies de topar amb alguna mena d'esperança. En la misèria moral regnant sempre queda un company a qui acudir, a qui poder abraçar-se literalment i metafòricament. Així mateix en les seves obres apareixen situacions o accions on la cordura dels personatges queda compromesa. Cap personatge està mentalment sa, tots tenen coses ocultes a amagar. Es pot acusar al autor de crear accions que porten a judicis morals massa categòrics. O en la seva temptació d'erigir-se en jutge dels habitants del seu món fictici. No obstant, es comprèn que sigui així ja que els personatges tenen poc marge d'opció. O actuen o bé son condemnats a la no acció i a l'ostracisme. Malgrat tot, l'adversitat i infortuni hi ha alguns personatges que tot i estar marcats van triant la regeneració personal i social. En totes cinc obres l'autor desplega una visió pessimista dels homes i la societat en general, tot i que l'esperança es possible mentre l'home no perdi la seva lucidesa, i sàpiga refermar la seva identitat individual encara que les circumstancies li siguin adverses. És la idea romàntica que el individu és independent i autònom per assolir alguna mena de felicitat, de redempció. D'això tracta en gran part les cinc obres teatrals.
Més informació
- Taller de creació: lectors de biblioteca. Revista de Girona, 270.
Comentaris