« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

El riue encès amb Miquel Martín i Serra

 

(Post en construcció)

MIQUEL MARTÍN I SERRA. El riu encès.


El passat 24 de setembre, vàrem gaudir de la visita d’en Miquel Martín al Club de Lectura TARDA DE LLETRES, per comentar la seva novel·la “El riu encès” La vetllada va ser extraordinària, amb un autor proper que ens va desvetllar el perquè de la seva escriptura, les seves motivacions, a les seves tècniques... Realment podem dir sense por d’equivocar-nos que Miquel Martín és bàsicament un home de lletres. I per què us ho dic, això, doncs perquè en Miquel Martín:

• És llicenciat en Filosofia per la UAB. Ha exercit com a professor de català i anglès. Es va iniciar en el món de la literatura el 1994 en guanyar el premi Joan Fuster per a autors joves, al qual van seguir, entre d'altres, els premis Solstici, Manuel de Pedrolo i Romà Comamala.

• Ha publicat articles a El Punt Avui, La Vanguardia i Descobrir Catalunya. Escriu habitualment al Diari de Girona, i a les revistes Gavarres i Revista de Girona, entre altres mitjans.

• Com a narrador ha publicat el recull de contes Hi ha amors que maten (Columna, 1996) i les novel·les L'estratègia de la gallina (Columna, 2001, finalista premi Ramon Llull), Cabells de Medusa (CCG Edicions, 2007) i Dictadors de butxaca (Prosa, 2007, premi Maspons). També ha publicat diversos relats en antologies com Versemblança, Cap per avall i sis narracions més, El xiulet de les bales i altres narracions i Les millors pàgines.

• Ha impartit tallers d'escriptura creativa reconeguts per la UdG com a crèdits de lliure elecció.

• Fa recerca en els camps de la llengua oral i la cultura popular, temes sobre els quals ha publicat diversos articles i ofereix xerrades divulgatives. Fruit d'aquesta recerca és el llibre Converses amb en Xico Florian, conjuntament amb Pere Molina. En col·laboració amb la Diputació de Girona, l'any 2011 va crear la Vinoteca, un maridatge entre textos literaris i vins pensat per a divulgar la literatura i la cultura del vi a les biblioteques.

• És un estudiós gran divulgador de l'obra del poeta Joan Vinyoli, un dels poetes imprescindibles de la nostra poesia contemporània. Ha publicat diversos articles sobre el poeta i ha organitzat amb l'actriu Olga Cercós l'activitat «Vinyoli comentat», per donar-lo a conèixer al gran públic.


• Ha publicat Els pobles perduts i Els pobles oblidats, en col·laboració amb diversos autors, i Llegendes de mar de la Costa Brava (Edicions Sidillà, 2012). Actualment està preparant un llibre de converses amb Rosa Regàs, una novel·la ambientada a la ciutat de Girona i la vall de Camprodon i s'ha convertit en l'escriptor de capçalera de la Biblioteca de Palafrugell, on també ha impartit tallers d'escriptura creativa i dinamitzat el club de lectura.


A més ens trobem davant un escriptor molt prolífic:
• 1996 Hi ha amors que maten. Barcelona: Columna
• 1999 L'estratègia de la gallina. Barcelona: Columna. (Finalista Premi Ramon Llull)
• 2007 Cabells de medusa. CCG Edicions. (Premi Romà Comamala de narrativa pel relat «Salabror», inclòs dins la novel·la)
• 2007 Dictadors de butxaca. Premsa d'Osona. (Premi Maspons i Safont d'humor i sàtira)
• 2009 Converses amb en Xico Florian (coautor). Ajuntament de Begur / Diputació de Girona
• 2012 Els pobles perduts (coautor). La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà
• 2013 Llegendes de mar de la Costa Brava. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà (Segona edició, abril 2013)
• 2014 Els pobles oblidats (coautor). La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà
• 2015 Vent d'Aram. Joan Vinyoli (Estudi preliminar i complements didàctics a cura de Miquel Martín. Lectura obligatòria a Batxillerat). Barcelona: Edicions 62, Col·lecció Educació 62
• 2016 Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (coautor. Miquel Martín és autor de "Les influències filosòfiques en la poesia de Joan Vinyoli"). Barcelona: L'Avenç
• 2017 La Costa Brava. Àlbum guia 1925 (coautor. Miquel Martín és autor del capítol dedicat a Begur). La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà
• 2017 El riu encès. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa

SINOPSI DE L’OBRA EL RIU ENCÈS
El riu encès recorre la ciutat de Girona i els pobles de la Vall de Camprodon a través d’uns personatges marcats per la pèrdua o l’absència dels éssers més estimats: un pare, una mare, un germà. Són, doncs, persones desorientades, corcades per una gran buidor. De vegades, fugen i s’amaguen, però d’altres també cerquen la felicitat amb passió o lluiten fins al límit de les seves forces. Com un riu que ho arrossega tot, travessen camins inesperats i tortuosos fins que, un bon dia, les seves vides es creuen i totes les peces comencen a encaixar: mentides i veritats, pors i silencis, amenaces i traïcions.
Amb una prosa rica i suggeridora, plena de lirisme, El riu encès ens submergeix en els replecs més amagats, més foscos o més reveladors de l’existència fins a sacsejar les nostres creences o conviccions. Ens mostra, ras i curt, la paradoxa vital amb tots els seus matisos, com un mirall en qual ens podem veure reflectits.
El que em va fer decidir a llegir El riu encès: La crítica de la Marta Rocafort al Diari Maresme al març del 2017.
“Les tres parts del llibre les protagonitzen tres personatges diferents amb un nexe que els uneix encara que ells no ho sàpiguen: el buit que deixa la pèrdua d’un esser estimat. Aquest fet marcarà les seves vides. No sabem si per això o per altres circumstàncies, les tres històries aparentment soltes acaben encaixant en un trencaclosques perfecte que fa que El riu encès es converteixi en una sola història: la història d’un riu, el mateix que passa per Relleix -un poble a prop de Camprodon- i per Girona, els dos llocs on s’ubiquen les tres històries.
El riu, com la vida mateixa, corre, corre cap avall i s’emporta, envermellit amb el sol del capvespre, o es vol emportar, les tristors que assolen als protagonistes. Potser, però , el riu no té prou força i, aquesta soledat provocada per la mort del pare quan en Marçal era tot just un nen, per l’abandó d’una mare malalta tot just quan la Natàlia era una nena i per la mort d’un germà, són tristors que el riu no pot arrossegar cap avall i que queden impregnades en les ànimes dels protagonistes.
Amb tot, tots tres fugen corrent amunt en un intent permanent de salvar les seves vides, en un intent d’agafar-se a qualsevol branca per no ser xuclats i arrossegats per unes aigües enceses que aviat es tornaran del tot fosques…”

El que més m’agrada de la novel·la
La intensitat narrativa que copsa de seguida l’atenció.
La capacitat de l’autor de definir uns personatges que s’acaben convertint en persones reals al teu imaginari. Les seves descripcions efectives tant de personatges o situacions, com de sentiments...
El fet de transportar-me amb la descripció de les situacions a la meva infantesa. (la mort de Franco, els xiclets de bola, les pel·lícules de dos rombes que veien els pares... )
La prosa poètica, senzilla, directa, que vesteix de colors l’escena al cap del lector.

Al darrere li endevino una tasca de polit, de llegides i re-llegides fins a deixar l’obra neta, amb aquesta pulcritud, que fa no sobri cap paraula, que totes tinguin el seu lloc just i que sigui la teva imaginació la que completi l’obra. Una forma de fer participar el lector amb les seves pròpies vivències.

Una obra dura i tendre, alhora. Molt potent.

Gràcies, Miquel per la teva presència al club i per la teva obra.
 

L'Analfabeta que va salvar un país - 26 juny


Les probabilitats estadístiques que una analfabeta nascuda als anys seixanta a Soweto arribi a l’edat adulta i acabi un dia tancada en un camió de patates en companyia del rei de Suècia i del seu primer ministre són d’una entre quaranta-cinc bilions set-cents seixanta-sis milions, dues-centes dotze mil vuit-centes deu. Això segons els càlculs de l’analfabeta en qüestió.
La protagonista de L’analfabeta que va salvar un país és la petita Nombeko, una nena òrfena que treballa netejant latrines, però el destí li té reservada una altra sort. I és que el seu talent insòlit per a les matemàtiques i la seva curiositat infinita per aprendre la catapulten a l’altra punta del món, on viurà envoltada d’excèntrics i perillosíssims personatges: tres xineses molt imprudents, un americà ceramista i desertor del Vietnam, dos agents del Mossad, dos germans bessons que oficialment són una sola persona, una activista que va contra tot, una comtessa que es dedica a cultivar patates i, és clar, el primer ministre i el mateix rei de Suècia en persona. Tot plegat una barreja explosiva a la qual s’hi ha d’afegir un problema encara més explosiu: un problema radioactiu de tres megatones de potència.

Jonas Jonasson torna, després de l’èxit que va suposar L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra amb L'analfabeta que va salvar un país, seguint la mateixa fórmula del seu primer èxit del que ja en va vendre, aleshores, vuit milions de còpies en 40 països. El seu nou llibre, com dèiem, repeteix la fórmula, doncs, per què hauria de canviar-la, si s'ha demostrat àmpliament que funciona?
Jonas Jonasson va néixer l'any 1961 a la ciutat de Växjö, al sud de Suècia. Va començar a escriure fent de periodista a diferents diaris suecs i, més tard, va crear la seva pròpia productora de televisió. Però, després d'uns quants anys en el sector, en Jonasson va decidir que volia fer alguna cosa diferent. Va ser llavors quan a començar a escriure la seva primera novel·la, de la que fins i tot se n'ha fet una pel·lícula que es va convertir, en dos mesos, en la més taquillera de la història.

Amb aquesta segona novel·la, un llibre que et manté permanentment el somriure als llavis a l'espera de la propera ironia o sarcasme, farcida de surrealisme i de girs imprevistos, Jonas Jonasson es consolida com un dels escriptors més internacionals i amb un perfil ben original dins del panorama literari actual. Però no hem d'oblidar que, rere aquesta fina ironia, rere aquests personatges esbojarrats, s'amaga a més d'un amplíssim coneixement del panorama polític mundial, una fina i subtil crítica contra el poder, la política i els prejudicis socials.
I com que la Nombeko, durant tota la novel·la, va passar més gana que un mestre, que deien abans, nosaltres vàrem gaudir d'una taula ben parada per celebrar que ha arribat l'estiu i que la propera edició ens arriba amb sorpreses!
Us emplacem, doncs, a visitar-nos el proper Tarda de Lletres, previst pel setembre!!!
Fins aleshores, gaudiu de la caloreta!!! 

Montse Castaño

Yo mato - 29 maig


Un locutor de Ràdio Montecarlo rep, una nit durant el seu programa, una trucada telefònica sorprenent: algú li desvetlla que és un assassí. El fet es passa per alt, com una broma de pèssim gust. No obstant això, al dia següent, un famós pilot de fórmula I i la seva xicota apareixen en el seu vaixell morts i horriblement mutilats. S'inicia així una sèrie d'assassinats precedits sempre d'una trucada a Ràdio Montecarlo, amb una pista musical sobre la propera víctima. Cadascun d'aquests assassinats apareix subratllat per un missatge escrit amb sang a l'escenari del crim que és, al mateix temps, una signatura i una provocació.

Aquesta és la sinopsi de la primera novel·la de Giorgio Faletti, Jo mato, que vàrem diseccionar al Tarda de lletres del 29 de maig. Giorgio Faletti, home certament polifacètic, va ser un cantant, poeta, compositor, actor i escriptor italià que, amb aquesta novel·la publicada l'any 2002, va arrasar les llibreries italianes en rècord de vendes, només superat per El nom de la rosa, venent quatre milions de còpies, només a Itàlia. La novel·la va ser traduïda a diversos idiomes.



Jo mato és un thriller ple d'acció i intriga, amb moments realment àlgids, que et fa girar una i una altra pàgina amb avidesa. L'autor ens ofereix un desenvolupament narratiu sorprenentment madur, tractant-se d'una primera novel·la, i terriblement absorbent, de principi a final. Aquesta primera obra ha estat suficient per situar al seu autor entre els noms més importants dins d'aquest gènere literari i impulsar-se com un autèntic fenomen editorial. Lamentablement, Giorgio Faletti ens va deixar el 4 de juliol de 2014, víctima d'una llarga malaltia.

D'ell és remarcable també la seva novela Niente di vero, tranne gli occhi (2004), traduïda al castellà amb el títol El tercer lado de los ojos, entre d'altres.

Al Tarda de Lletres, la novel·la va despertar diferents sentiments. Principalment de sorpresa, entre d'altres, per la magnífica construcció de la novel·la i la intriga constant a la que ens sotmet l'autor, que no ens desvetlla cap detall que ens permeti intuir res del desenllaç de la trama, fins pràcticament el final de la mateixa. Requisit, per altra banda, indispensable en aquest tipus de novel·la.

Un gènere, sens dubte, a tenir en compte per properes recomanacions.

I nosaltres, per suposat, també vàrem posar el nostre granet GORE a la sessió amb un cor suculent travessat per un ganivet de cuina... Molt apetitós, tot plegat!!!. Us deixem alguna imatge!! Que vagi de gust!

Montse Castaño

Memòries d'una geisha - 24 d'abril


El passat 24 d’abril, just després de Sant Jordi, al Tarda de Lletres també vàrem organitzar una petita vetllada festiva al voltant, en aquest cas, d’un sol llibre, Memòries d’una Geisha, d’un brillant Arthur Golden amb el que ens vàrem submergir sense aturador a l’exòtic món de l’Imperi del Sol Naixent. Una delícia de llibre on la Sayuri Nitta, la filla d’uns humils pescadors, es venuda com esclava a una casa de geishas al Kyoto anterior a la Segona Guerra Mundial.
Al llarg de la seva iniciació i fins arribar a ser una geisha de renom, la Sayuri ha d’aprendre a cantar i a ballar, a vestir-se i a maquillar-se, a insinuar els seus encants als homes i a servir el te cerimoniosament. La jove geisha viurà dividida entre el desig de retrobar la seva família i la necessitat de sobreviure en un mon en el què la virginitat d’una noia és subhastada al millor postor.
Un cop publicada la novel·la, basada en la història real novel·lada de la geisha Minekoo Iwasaki, aquesta va denunciar l’autor per difamació i incompliment de contracte. Segons la demandant, l’autor amb qui havia treballat mitjançant un acord de confidencialitat, havia desvetllat dades que trencaven el codi de silenci del món de les geishes fet que suposava una gran ofensa. A més d’equiparar les seves activitats a la prostitució.
Sigui com sigui, Arthur Golden fa una fantàstica tasca exposant d’una forma crua la realitat viscuda per moltes nenes/noies al Japó, dibuixant per a nosaltres un món cru, enigmàtic i encisador alhora.
Vàrem gaudir moltíssim de la vetllada i per intentar apropar-nos a l’essència que envolta el llibre vàrem prendre te sense massa cerimònia, això sí, i vàrem obrir galetetes de la sort, que no sabem exactament si tenen o no un origen japonès però, fos com fos, els seus missatges ens varen resultar sorprenentment encertats.
Un plaer de Tarda de Lletres! 

Montse Castaño

La Germandat del Raïm - 20 març


 

El passat 20 de març va tenir lloc la primera trobada del TARDA DE LLETRES a la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella. Es tractava, de fet, de la presentació, com a conductora del club, de la Montse Castaño, caldenca i escriptora novell, que va prometre el càrrec amb total solemnitat i compromís. Així que esperem gaudir de les seves propostes, que aniran sempre en torn de lectures de les que anomenem Best Sellers, és a dir, lectures avalades pel gran públic, de diferents autors, amb diferents temàtiques amb les que gaudirem del plaer de la lectura.


 

El 20 de març a més, varem tractar la lectura anterior, proposada per la Mercè Barnadas, La Germandat del Raïm de John Fante, un autèntic descobriment. Un llibre en el que el personatge principal, en Henry, ens explica la seva experiència vital com a fill d'una família italoamericana, amb tots els trets característic del tarannà llatí i pinzellades d'humor que no aconsegueixen amagar certs moments en els que la realitat ens colpeja la cara. Un llibre de doble lectura que ens situa, com a espectadors, davant el que ben bé podríem considerar un llargmetratge farcit d'ingredients tràgics i còmics a l'hora que ens desvetlla les febleses més íntimes dels seus personatges.

Un llibre sens dubte enriquidor, d'aquells que recomanem sense cap mena de pudor, amb la seguretat que agradarà per la seva fàcil lectura, el seu llenguatge entenedor i les situacions viscudes per uns personatges que es converteixen en entranyables al llarg de la novel·la, ben humanes i perfectament extrapolables.

La vetllada la vàrem acompanyar amb un tastet de vi, en honor a John Fante!

Montse Castaño

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal