« Tornar a la web de la Biblioteca Comtat de Cerdanya

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

El Tractat dels Pirineus, o Pau dels Pirineus, és un acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, (Luis de Haro i Pedro Coloma) i els de Lluís XIV de França (cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne) que posava fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes, tot l’Artois , algunes places de l’Hainaut i, al sud, la cessió del comtat de Rosselló, (amb el Conflent, Vallespir i Capcir) i de la meitat del comtat de Cerdanya. L’acord satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes. El Tractat va ser signat sense consultar cap organisme català de govern. Els dos bàndols van mostrar un menyspreu total per la unitat nacional, cultural i lingüística de les terres escindides. Empès pel Consell d’Aragó, Luis de Haro intentà de conservar el Rosselló i de salvar el Conflent i la Cerdanya, però hi mostrà un interès només formal. El bàndol francès, en canvi, assessorat per experts en la geografia i la història de les terres en litigi, presentaren la línia divisòria més favorable al rei francès, mentre els representants castellans, ignorants dels costums i característiques del país, cedien en una gran part d’aquestes pretensions a canvi d’alguna concessió a Flandes o d’algun petit benefici addicional. El tractat establí finalment que, al comtat de Cerdanya, serien cedits trenta-tres pobles a França. Per a determinar els quals fou reunida la conferència de Ceret (1660), d’aquí sorgí l’enclavament de Llívia, mantinguda per al Principat pel fet d’ésser vila i no poble, i l’establiment definitiu de la nova frontera entre França i Espanya amb la consegüent mutilació de Catalunya. Les autoritats catalanes mai no acceptaren una partició feta contra les seves constitucions (se’n va prescindir expressament en el tractat) i van continuar considerant incloses dins el Principat les comarques perdudes fins l’any 1702 quan foren oficialment assabentades per primer cop del tractat. L’estat francès no va respectar cap dels drets ni constitucions catalanes i cerca de francesitzar el país al màxim. La banda rossellonesa va intentar resistir la integració a França i els primers cinquanta anys de domini francès foren plens de fracassades conspiracions per tal d’assolir la seva reincorporació al Principat.

Per saber-ne  més:

Enciclopèdia Catalana en línia

Viquipèdia

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal