Els joves i les vídues

Resum:

MIRA EL FUMA Pepa Llopis El que jo vull és construir una mentida. Jo visc i escric per a aquesta mentida. La meva farsa és innocent: el món és omniresplendent i clar, i a l'horta ningú mai no flastoma i el silenci no és antic ni llarg. No cal cridar:"Cant a la vida!, sí!", perquè la gent just canta quan li agafa la cantera. No per fugir del plor. Per entonar insubornablement i espontània. Jo sempre visc el món en la mentida. No visc el món com és, dins el seu ésser. Somnii, somniii el visc com l'imagín. Somnii que el món és senzill i la fruita és fruita i tu no ets el que sóc jo però tu i jo som els boscs i tot l`òrgan del temps relatiu de l'univers i els boscs i la pòtència més brutal de l`univers que és l`Entusiasme! Carles Rebassa (Els joves i les vídues, pàgina 11)